Un 3% més de tràfic comercial al port de Palamós
La dàrsena consolida la millora de registres respecte al 2019, un 36% més
La pasta de paper recupera pes i creixen els siderúrgics, mentre que la barita davalla
El moviment de mercaderies al port de Palamós manté una progressió clarament a l’alça en la postpandèmia i, després que el 2021 ja creixés un 32% respecte al 2019, l’any passat la variació interanual es va incrementar un 3% més. Entre el gener i el 31 de desembre de l’any passat, es van carregar o descarregar un total de 194.403 tones al moll comercial, majoritàriament pasta de paper (un 37% del total).
La cel·lulosa, un material importat des de països de l’Amèrica del Sud, l’Amèrica del Nord i l’Europa nòrdica, té com a destí principal les diverses papereres gironines, sobretot per produir mocadors de paper, bolquers, compreses i paper higiènic. Va esdevenir la mercaderia amb més presència, 71.251 tones (un 17% més que el 2021).
Desbanca el tràfic a dojo de barita, un mineral per confeccionar pintures, cosmètics o afegit a la fosa de vidre, que tot i així resisteix en segon lloc, amb 61.597 tones (el 32% del total anual). Després d’haver ocupat un lloc complementari en la darrera dècada, només amb serveis regulars des del Magrib, el 2021 ja havia crescut un 45% en volum amb la recuperació d’una línia comercial amb la Xina, que es manté, tot i ser 9.000 tones menys respecte a l’any anterior, però encara 23.000 més que en els registres del 2019.
Mercaderies estibades
En tercer lloc, continuen els productes siderúrgics –vegeu peça– i, al darrere, només un pèl a la baixa, altres mercaderies estibades a dojo, totes dues amb finalitats energètiques i origen a les comarques gironines i Osona. Són, en la quarta posició, la biomassa forestal, i les llavors de colza, en la cinquena.
Les dues mercaderies van copar el 15% del volum exportador de la infraestructura l’any passat. L’increment de pasta de paper i productes siderúrgics importats, en paral·lel a la lleugera davallada dels dos productes vegetals, ha fet ballar un punt a la baixa la balança exportadora –que assolia el 16% el 2021.
Tot això, però, amb collites i contractes tancats en molts casos abans de l’esclat de la guerra a Ucraïna i la crisi energètica a la UE, un fet que podria empènyer cap amunt l’exportació de les dues mercaderies aquest 2023. La biomassa forestal té com a destí principalment França i Itàlia, on les centrals elèctriques la transformen en energia verda. I les llavors de colza són demandades per via marítima als Països Baixos, el Regne Unit i també França, on, entre altres aplicacions com a olis vegetals, es transformen en biocombustible.
Els rècords llunyans
Les 194.403 tones del 2022 consoliden una tendència a la recuperació positiva, lluny encara dels registres posteriors a les crisis del 2008 o 2012. Fa tot just una dècada, en un 2013 en què es van bellugar 260.000 tones, hi pesaven molt més materials com ara la biomassa (79.250 versus les 17.230 de l’any passat), però el mercat va quedar alterat aleshores un cop desbloquejada l’explotació forestal de boscos alpins a Itàlia. Però també el marro del cafè, provinent de la factoria gironina de Nestlé, que llavors s’exportava igualment per a la crema com a biocombustible.
Menció a part mereix el formigó, que encara s’importava aleshores amb destí al port palamosí, però que ja havia davallat moltíssim respecte als volums que es movien fa 15 anys per a la construcció de la línia del TAV Barcelona-Girona-la Jonquera, el tercer carril de l’AP-7, l’autovia de la Costa Brava Centre i amb un mercat immobiliari en ebullició.
El 2007, per exemple, els registres de Ports de la Generalitat reflecteixen una activitat anual de 351.940 tones en total, pel pes notable de formigó i amb menor volum exportador. Des del sector comercial, també s’assegura que la recuperació dels darrers exercicis es podria incrementar amb menys activitat turística de vaixells de creuer.
Des de l’empresa pública de la Generalitat, però, l’aposta és continuar conciliant els dos segments –mercaderies i creuers– per la seva complementarietat, ja que el moll permet compaginar escales de mercants i vaixells de creuer alhora. I tampoc volen renunciar a una activitat que aporta uns 50.000 turistes a l’hostaleria i el comerç de la demarcació.