Administracions

L’executiu aprova demà el projecte de llei del Lluçanès

El text, que es tramitarà d’urgència al Parlament, crearà la comarca i una mancomunitat després de les eleccions

Els municipis volien un model de consell comarcal nou amb menys consellers i estructura, i el govern es dona temps

Els municipis del no tindran fins al març del 2026 per repensar-s’ho

Vuit anys després d’haver-ho ava­lat una con­sulta al ter­ri­tori, el con­sell exe­cu­tiu apro­varà, demà, el pro­jecte de llei de cre­ació de la comarca del Lluçanès, la 43a de Cata­lu­nya (de fet, 42 i la Val d’Aran), que, final­ment, pre­veu la for­mació d’una man­co­mu­ni­tat de muni­ci­pis enguany que actuarà el pro­per man­dat com a eina tran­sitòria cap a l’esta­bli­ment d’un con­sell comar­cal propi en el següent, el 2027. I és que, tot i que des del 2001 ja exis­teix un Con­sorci del Lluçanès en què tre­ba­llen una dot­zena de tècnics que pres­ten un seguit de ser­veis con­junts –empre­ses, gent gran, ocu­pació, agri­cul­tura i, fins i tot, una escola de música– als ajun­ta­ments adhe­rits, el govern no pot dotar-lo d’uns recur­sos que sí que podrà des­ti­nar a la nova figura, uns 1,1 mili­ons a què s’ha com­promès ja els pro­pers qua­tre anys. Per això la idea és que la man­co­mu­ni­tat vagi adop­tant els ser­veis actu­als del con­sorci –que haurà d’aca­bar des­a­pa­rei­xent, si bé no es des­carta que con­vis­quin encara un temps–, però també els que hi puguin anar trans­fe­rint els con­sells comar­cals d’ori­gen. Això sí, alguns ser­veis específics que serien invi­a­bles per la poca població de la nova comarca, com ara el de medi­ació que ofe­reix el Con­sell Comar­cal d’Osona, no es des­carta que els con­tinuïn assu­mint tot just els con­sells dels que depe­nen ara.

L’exe­cu­tiu sol·lici­tarà ara que el text es tra­miti d’urgència al Par­la­ment –per lec­tura única– per tenir-lo apro­vat abans de les muni­ci­pals i, per tant, poder-se apli­car ja els can­vis amb els nous ajun­ta­ments for­mats. Això sí, els vots als muni­ci­pis de la nova comarca aquest cop com­pu­ta­ran encara per als con­sells comar­cals de què for­men part avui.

“A par­tir de l’experiència del Moianès –la 42a i última comarca, cre­ada el 2015–, ens va sem­blar que seria una bona fórmula crear un òrgan de govern tran­si­tori perquè el pas no sigui tan traumàtic i es pugui fer de forma gra­dual”, explica a El Punt Avui el secre­tari de governs locals, David Rodríguez. Perquè la intenció ini­cial del govern era crear un nou con­sell després de les elec­ci­ons –tal com va fer, el 2015, al Moianès i està pre­vist en la llei actual–, però els muni­ci­pis afec­tats van recla­mar poder adop­tar un model dife­rent ad hoc, més adap­tat a les neces­si­tats reals, ja que tot just suma­ran entre 5.000 i 8.000 per­so­nes, en funció dels que s’hi aca­bin apun­tant. “Al Moianès, ho van fer de cop i encara avui van coi­xos. Tin­drem uns anys de tran­sició”, exposa el pre­si­dent del con­sorci i alcalde d’Oristà, Marc Sucar­rats, que sosté que allà no els calen 19 con­se­llers comar­cals, ni gaire estruc­tura admi­nis­tra­tiva que només res­ta­ria recur­sos.

Evi­tar un “nyap”

I és que l’altre temor, lli­gat a això, és que, dels 13 poten­ci­als muni­ci­pis que havia de tenir el Lluçanès, tot i que en con­junt un 70% de vots de la con­sulta del juliol del 2015 van ser favo­ra­bles a la nova comarca, en 5 va sor­tir que no. Almenys 2 (Santa Maria de Merlès, que fins i tot ha sor­tit del con­sorci, i Sant Bar­to­meu del Grau) ja l’han rati­fi­cat en les últi­mes set­ma­nes en el ple, i falta per veure què passa amb Sant Boi de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès i Sant Feliu Sas­serra. “El no de molta gent no és a la comarca, sinó al con­sell comar­cal. Per això dema­nem un con­sell a la mida del ter­ri­tori i que no ens apli­quin la nor­ma­tiva que hi ha, perquè no ens costi diners i els que arri­bin aca­bin ser­vint per a la gent i no per pagar l’ens mateix”, raona Sucar­rats. “Hi havia con­sens a dema­nar una prova pilot on hau­rien entrat els del no. Som pocs i calen eines a mida”, argu­menta. En aquest sen­tit, lamenta que el resul­tat del 2015 és difícil de ges­ti­o­nar. “Hau­rem de mun­tar-ho molt bé per convèncer els del no, o ens que­darà un Lluçanès molt trist”, adver­teix, ja que, segons ell, si queda una comarca de només vuit muni­ci­pis “serà un nyap, i tot s’haurà de recal­cu­lar”.

Temps per tot­hom

Rodríguez com­par­teix en part el neguit dels alcal­des, però jus­ti­fica que és difícil inven­tar un nou model “d’avui per demà” i defensa que la fórmula d’una man­co­mu­ni­tat pont, que té pre­ce­dents d’èxit a l’Aragó, ja és única al país i res­pon al desig dels ajun­ta­ments. A més, entre­tant el govern podrà tre­ba­llar en la llei de governs locals que ha començat a redac­tar, que vol rees­tu­diar a fons el paper dels con­sells. “Això ens donarà temps per plan­te­jar quin model de con­sell comar­cal volem al Lluçanès”, subrat­lla.

El govern con­fia que la fórmula tran­sitòria també millori la gestió dels del no i els doni temps per repen­sar-s’ho. Per això ha fixat com a nou ter­mini perquè es defi­nei­xin el març del 2026, un any abans de la cre­ació del con­sell comar­cal defi­ni­tiu per donar temps de fer les divi­si­ons patri­mo­ni­als i reor­ga­nit­za­ci­ons inter­nes necessàries als actu­als: “Res­pec­ta­rem el que diguin, però així no posem la pis­tola al pit als muni­ci­pis i tenen marge, perquè men­tres­tant rebran els ser­veis dels actu­als con­sells”, con­clou.

A debat la futura asimetria dels consells comarcals

David Rodríguez ja avança que, en la nova llei de governs locals a què acaba de posar fil a l’agulla un grup d’experts i de què confia tenir un primer esborrany a final d’any, no es proposarà un únic model uniforme, sinó models diferents de consells comarcals, adaptats a les necessitats de cada territori. És a dir, asimètrics. “Si podem tenir administracions més adaptades a la realitat, millor”, justifica el secretari de governs locals. Així, en aquest sentit, si bé recorda que els consellers comarcals “no són la càrrega més feixuga” que afronten aquests ens, sí que està d’acord que cal replantejar-se’n l’estructura.

En l’últim intent d’ordenació territorial a Catalunya, la llei de governs locals impulsada el 2010 però que va acabar en un calaix, s’apostava perquè els ens fossin regits pels consells d’alcaldes, un clam força estès. “Però els alcaldes també tenen un vessant polític. Així no es despolititzaria els consells”, planteja Rodríguez, que recorda que la qüestió és complexa i hi ha molts punts que cal tenir en compte. Per exemple, assenyala dubtes de legitimitat democràtica, ja que els batlles tenen la màxima representativitat al seu municipi i atribuir-los-en més enllà “és complicat”. A més, es pregunta si tots els alcaldes haurien de tenir el mateix pes, independentment de la població, o s’hauria de ponderar en votar-se els acords. “El debat no està acabat, no ho tenim resolt. Veurem la proposta de l’equip redactor i, després, com a mínim en parlarem”, tanca el secretari.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.