Societat

Uns joguets per a tota una ciutat

El propietari i director del Museu de la Joguina de Sant Feliu deixa en herència les més de deu mil peces de la seva col·lecció a l’Ajuntament

A finals d’aquest any, deixarà l’actual seu, a la Rambla, per traslladar el museu a un nou edifici més funcional

Les més de deu mil peces que for­men part de la col·lecció del Museu de la Joguina de Sant Feliu de Guíxols afron­ten un repte impor­tant i, a la vegada, tenen un destí, ja lli­gat i rubri­cat. El repte: dei­xar aquest edi­fici senyo­rial del segle XIX, que havia estat de la família Vila­ret, per ins­tal·lar-se a par­tir de la segona mei­tat de l’any vinent en un de més nou. En aquest nou museu, amb més espai, es podran veure les 2.500 que actu­al­ment s’expo­sen més altres que es tro­ben al magat­zem i que, final­ment, podran sor­tir a la llum. El destí: aquest, a més llarg ter­mini, espe­rem, és pas­sar a for­mar part del patri­moni de la ciu­tat. Aquest és el desig d’un nen gran, Tomàs Pla, que ha deci­dit dei­xar en herència tota aquesta immensa col·lecció al poble de Sant Feliu de Guíxols.

El somni d’un nen

Un tren va ser el deto­nant de tot. El 1980, Pla va deci­dir mun­tar una maqueta a la casa pai­ral. La part cen­tral que­dava buida i va deci­dir fer-hi un aero­port. I va començar a com­prar. I un altre punt d’inflexió: “Recordo que un dia vaig voler obrir un armari on tenia les jogui­nes. Era el 1997. Es va fer el buit i quan el vaig obrir totes les jogui­nes van sor­tir pro­jec­ta­des –explica Pla–. I jo, a terra, envol­tat de jogui­nes, sense poder moure’m per por de tren­car-ne alguna.” La vida envia senyals i, segu­ra­ment, aquesta en va ser una. I de potent. El 1998 ja tenia clar que volia fer un museu. La com­pra de la Casa Vila­ret de Sant Feliu, població on tota la vida havia pas­sat els estius, era el pas lògic: “Quan vaig mun­tar el museu el vaig dis­se­nyar pen­sant en la història de la joguina lli­gada als mate­ri­als. A Cata­lu­nya el 1880 ja hi havia llau­ners. Prin­ci­pal­ment al barri de Gràcia a Bar­ce­lona. Va ser una època d’esplen­dor que es va aca­bar amb la Guerra Civil. L’altre lloc clau va ser el poble d’Ibi, a Ala­cant. Allà va sor­gir la Casa Payà el 1896, que va ser molt impor­tant”, explica, i hi afe­geix: “La col·lecció va créixer quan vaig pen­sar que havia de mos­trar l’evo­lució del joguet, en el meu cas prin­ci­pal­ment fabri­cat a l’Estat. I vaig començar a bus­car jogui­nes de fusta de la post­guerra, tea­trins de Seix&Bar­ral; les fir­mes com Payà i Rico, o les de fusta de Dénia, amb les Pepas, totes aques­tes d’Ala­cant, lla­vors el paradís dels joguets, a més dels recor­dats jocs de taula de la firma Borrás i els ini­cis de la joguina de plàstic, datats del 1952 en enda­vant, a més de les nines, però també alguns de fir­mes ale­ma­nyes com Leh­mann.” Un tre­ball que aplega un període històric de les jogui­nes que va del 1875 al 1975.

Un edi­fici també peça de museu

L’actual seu és l’edi­fici Can Vila­ret, que data del segle XIX, situat a la Ram­bla, als números 48 i 50. Consta de planta baixa i dos pisos supe­ri­ors, però que­den algu­nes res­tes de cons­truc­ci­ons ante­ri­ors del segle XIV, com ara el pou, al mig de l’hiver­na­cle, la fres­que­ria al pati esgra­fiat i els murs dels soter­ra­nis. L’1 de juliol del 1897 la família Vert va com­prar l’edi­fici i va encar­re­gar a l’arqui­tecte Pere Pas­qual un pala­uet renai­xen­tista, que és, un cop res­tau­rat per Pla, el que ha arri­bat als nos­tres dies. Pla el va adqui­rir l’any 2000. El va reha­bi­li­tar i ha estat la llar de les jogui­nes.

Encarant les dificultats
El seu propietari, l’arquitecte tècnic i col·leccionista Tomàs Pla, va posar a la venda l’edifici del museu el 2020. Entre els motius, el manteniment de la casa, de tres plantes i amb elements patrimonials d’interès; l’edat, i, també, les despeses d’IBI i la falta d’ajuts de les administracions als museus privats.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia