No deixar escapar el tren

Les comarques gironines són una terra de pas de mercaderies. La modernització i creació d'infraestructures i àrees logístiques han de facilitar pujar al tren d'aquest sector econòmic

La logística, que es basa en el trans­port, emma­gat­ze­matge i dis­tri­bució de mer­ca­de­ries, és un sec­tor econòmic que està expe­ri­men­tant un crei­xe­ment impor­tant, a un ritme supe­rior al 6%. Les pre­vi­si­ons del govern són de mul­ti­pli­car per 10 les mer­ca­de­ries cap a França en 18 anys, i l'ampli­ació del port de Bar­ce­lona –que doblarà la seva capa­ci­tat en un parell d'anys– és fona­men­tal en aquest sen­tit. L'incre­ment del trans­port marítim del nord d'Àfrica i l'Àsia (pel canal de Suez) cap a Europa és una rea­li­tat que només la crisi ha fre­nat, però que es reprendrà amb força un cop superada. I l'eix medi­ter­rani, amb Cata­lu­nya al cen­tre, pot jugar-hi un paper des­ta­cat, ofe­rint alter­na­ti­ves a les rutes per Gibral­tar fins al cen­tre d'Europa, la gran àrea logística actual amb Ale­ma­nya, Bèlgica i Holanda al cap­da­vant. Per això fa falta una moder­nit­zació de les infra­es­truc­tu­res que opti­mit­zin la inter­mo­da­li­tat entre els mit­jans que trans­por­ten la càrrega.

Aug­ment del tren

Si bé el camió con­ti­nuarà sent el gran pro­ta­go­nista de la dis­tri­bució de mer­ca­de­ries, el tren també sem­bla que sor­tirà de l'ostra­cisme dels últims anys, sobre­tot en tra­jec­tes de mig i llarg recor­re­gut. La posada en marxa del TAV obre mol­tes por­tes en aquest sen­tit, i també es demana la cons­trucció del ter­cer car­ril entre Figue­res i Port­bou perquè tin­gui ample de via inter­na­ci­o­nal, tal com es farà entre Riu­de­llots i Figue­res. El secre­tari per a la Mobi­li­tat de la Gene­ra­li­tat creu que això és «una neces­si­tat a mig ter­mini», garan­tint la con­tinuïtat de l'acti­vi­tat a Port­bou. A més, pre­veu noves vari­ants perquè les mer­ca­de­ries no hagin de pas­sar pel cen­tre de les ciu­tats, com ara la car­re­tera de cir­cum­val·lació de Salt, si bé en un ter­mini màxim de 30 anys, perquè a curt ter­mini no hi ha risc de satu­ració de la línia del TAV.

I Girona, què?

Lluís Par­ra­mont, de la Cam­bra de Comerç, creu que les comar­ques giro­ni­nes poden apro­fi­tar el fet de ser una terra de pas: «Crei­xerà l'acti­vi­tat i serà un focus de riquesa molt impor­tant», amb el Logis Empordà com a punt de referència. Tot i això, també hi veu pro­ble­mes com ara el peatge del Pertús o no saber per on pas­sa­ran els trens de gran tonatge o de mer­ca­de­ries peri­llo­ses. La recu­pe­ració del trans­port aeri de mer­ca­de­ries a l'aero­port de Girona, amb el Punt d'Ins­pecció Fron­te­rera i el CIM la Selva, creu que hau­ria de ser un altre dels objec­tius a asso­lir.

Evitar el col·lapse viari a la Jonquera

El transport ferroviari com a alternativa té els avantatges de la rapidesa, el cost i el menor impacte ambiental, però també eviten el col·lapse de les carreteres. Manel Nadal reconeix que «pel que fa als camions, la Jonquera no dóna gaire més de si i França ja ha dit que no vol més autovies». El tram nord de l'AP-7 és el que té, precisament, un percentatge més elevat de camions de tota l'autopista, sobretot a la Jonquera, on se situa en més de 10.000 vehicles pesants diaris, gairebé un 35% del trànsit total. A l'N-II, en canvi, el percentatge no arriba al 3%, a causa de les condicions de la via. En els trams en què ja s'ha desdoblat la carretera general, com ara Lleida, els percentatges pugen fins al 75%.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.