Arqueologia
Mollet va ser romà
La troballa d’una necròpolis de l’època tardoromana aporta informació inèdita sobre el passat de la ciutat
Les restes apareixen en unes obres de reforma al centre
Mollet es retroba cara a cara amb el seu passat romà. Unes obres de reurbanització al voltant de l’església de Sant Vicenç han fet aflorar unes restes que podrien correspondre a una necròpolis de l’època tardoromana. En aquesta ciutat del Vallès Oriental, “és la primera troballa de restes romanes amb metodologia arqueològica”, explica el director de la intervenció, Adrià Cubo.
De fet, ja havien aparegut restes romanes durant diverses actuacions urbanístiques prèvies, durant els anys cinquanta i seixanta del segle passat –teules, fragments de paviment–, però mai de la importància de la necròpolis acabada de descobrir i que se sospita que formava part d’una vil·la romana que encara no s’ha pogut trobar. Dels quatre carrers que s’estan remodelant, s’han exhumat unes primeres tombes al carrer de l’Església. “Les hem excavat, són una desena i són visibles, però estan molt arrasades”, continua l’arqueòleg Cubo. Amb tot, els ossos que hi han trobat han aparegut molt ben conservats –gràcies a les característiques del terreny– i ja han estat enviats al laboratori per a les corresponents anàlisis, que permetran determinar dades com ara el sexe, l’edat, els hàbits alimentaris i altres característiques de l’individu en qüestió. En un altre dels punts d’intervenció, el carrer de Sant Oleguer, s’hi han localitzat tombes senceres, però encara s’hi ha de fer l’excavació, mentre que al carrer Espanya se sospita que també n’hi ha. Per contra, es descarta cap àrea funerària sota l’empedrat del carrer Pere Ramon.
Juntament amb el llegat romà, les obres han posat al descobert altres restes, des de l’època visigòtica –una àrea per emmagatzemar gra– fins al segle XX, passant per parets de diferents períodes de l’edat mitjana. La troballa té una gran importància per a la història local. “Fins ara teníem coneixement del passat per fonts documentals fins mitjan segle X i per troballes arqueològiques molt anteriors, com la dels menhirs, el que hi ha encara i els que van quedar destruïts –explica Jordi Bertran, director del Centre d’Estudis Molletans – però, entremig, hi havia un lapsus enorme.” “Sospitàvem que hi havia restes romanes, en teníem indicis, però mai s’havia pogut confirmar”, hi afegeix. Arriba la confirmació científica, tot i que els treballs arqueològics, adverteix Bertran, “encara estan en un estadi inicial”. El que sí que es desprèn de la cerca és l’existència d’una vil·la romana que “va tenir continuïtat en l’època visigòtica i que enllaçaria amb la medieval”. “Això ens permet afirmar que l’origen del nucli urbà de Mollet, que fins ara es considerava que era medieval, es remunta a l’època romana.” La presumpció sobre l’existència d’un assentament romà estava ben fonamentada. “Era lògic suposar que, en un lloc de pas com és Mollet, a la plana vallesana, per on discorria la via Augusta, hi hagués un entorn poblat, i ara ho podem afirmar”, insisteix Bertran.
Ara cal completar els treballs d’excavació –de moment, s’ha treballat una quarta part de l’àrea total– i decidir, posteriorment, la destinació de les troballes. La Generalitat és qui hi té l’última paraula i qui fa les recomanacions sobre si les restes s’han de traslladar o deixar-les al seu emplaçament. “Si les restes tenen un alt valor patrimonial, s’han de deixar visibles, però no és el cas; sí que tenen, però, un valor històric per a la ciutat”, observa el director del Centre d’Estudis Molletans.
Hi ha, a més, la circumstància afegida que les restes arqueològiques estan molt deteriorades i són de difícil conservació. De manera que, el més probable, és que es preservin en el seu mateix emplaçament sota els carrers remodelats i que a la superfície en quedi constància als paviments, on es jugarà amb colors i textures per indicar-ne el lloc, la cronologia i la tipologia. També es col·locaran cartells informatius i s’intentarà preservar in situ alguns elements estructurals.