“Tot déu a Girona”

La Mariàngels, la pro­pietària d’El Látigo, con­fessa que, per a ella, Girona és la seva fira pre­fe­rida. Tant que fins i tot quan es jubili pensa tor­nar per reviure els records i l’ambi­ent del qual fa tants anys que s’impregna. No és gens casual que la seva atracció sigui un emblema de les Fires de Sant Narcís, un símbol d’allò que, per més que els cos­tums vagin evo­lu­ci­o­nant, en l’essència, con­ti­nua pràcti­ca­ment igual. I és que hi ha tra­di­ci­ons que no pas­sen, com per exem­ple la que mana la dita: “Per Tots Sants, tots a Girona!”

Ahir en vam ser tes­ti­mo­nis. Un any més. Riua­des de gent, arreu, sobre­tot al cen­tre de la ciu­tat, la Devesa i, és clar, a qual­se­vol lloc on s’hi celebrés alguna acti­vi­tat rela­ci­o­nada amb la fes­ti­vi­tat o el pro­grama de Fires. L’oferta era àmplia i vari­ada, amb la fira de l’ali­men­tació com un dels pols d’atracció de qual­se­vol fira, amb para­des repar­ti­des per molts punts. També la fira d’anti­qua­ris i bro­can­ters, situ­ada a tocar del Cul de la Lle­ona. I una de les més anti­gues que se cele­bren i que atrau milers de visi­tants al llarg del dia, la Fira Mer­cat del Dibuix i la Pin­tura, de la qual s’han cele­brat cin­quanta-vuit edi­ci­ons. Orga­nit­zada per la Fun­dació Lli­bre­ria Les Vol­tes, hi han par­ti­ci­pat més d’un cen­te­nar d’artis­tes que aquest any s’han dis­tribuït entre la plaça del Vi i la Ram­bla. Pre­ci­sa­ment, un dels impul­sors, el pin­tor Ramon Duran Font, cele­brava l’èxit d’aquesta fira: “La que té més gent i que va a tota vela!” Recorda els noms dels qui la van ges­tar: Gelis Berga, Jordi Ser­rat i Ramon Cas­tells; un olotí com ell i dos viga­tans. “Vam començar qua­tre, després ja van venir set o vuit, i mira ara, ja hem per­dut el compte!”, declara amb ale­gria aquest artista que men­tre parla no para de ven­dre qua­dres de cli­en­tela habi­tual o de gent que ja coneix la seva obra. “Veus, ha vin­gut tot déu!”, afe­geix tot dema­nant perdó per l’expressió.

A pocs metres de la seva parada, un altre artista d’Olot, Enric Coll­de­ca­rerra, també con­firma la importància d’aquesta fira, “perquè ve gent de tota la comarca”. Només es queixa que al ves­pre, els orga­nit­za­dors hau­rien de pen­sar alguna forma de donar llum a les para­des. Li hau­rien de fer cas, amb la pro­pa­ganda que en fa, de la fira, des del seu Ins­ta­gram: “Aquesta és la millor fira de Cata­lu­nya”, ha publi­cat.

I no es pot dir que l’oferta artística no sigui, també, àmplia i vari­ada, satis­fent allò que sem­pre es diu que “sobre gus­tos no hi ha dis­puta”. D’estils, se’n tro­ben de tota mena: impres­si­o­nis­tes, expres­si­o­nis­tes, rea­lis­tes, hiper­re­a­lis­tes, bar­rocs, mini­ma­lis­tes, estrambòtics, naïfs...

I si d’art un se’n can­sava, estava con­vi­dat a fer un tour per l’ajun­ta­ment, que ahir cele­brava la jor­nada de por­tes ober­tes (bé, fins a les dues del mig­dia). Més gen­tada, però aquesta encara més ben encar­ri­lada, a través d’un cir­cuit que et per­me­tia visi­tar els des­pat­xos de l’alcalde i la junta de govern, la sala de plens i el balcó. La Clara, una de les guies, expli­cava que la gent li pre­gunta de tot, sobre­tot per les obres dels artis­tes giro­nins expo­sa­des al con­sis­tori, el nom de l’alcalde, quins dies es reu­nei­xen i on es casa la gent. “Nen, mira cap aquí!”, crida una dona a la seva pare­lla a la qual retrata recli­nat a la bal­co­nada. Ell, com tants altres ciu­ta­dans i visi­tants forans, es van sen­tir pre­go­ners i regi­dors per un dia.

I tra­di­ci­o­nal, però menys, allò de “pane­llets i fut­bol per Tots Sants”. Ahir el Girona FC va gua­nyar en par­tit de copa del Rei a Lepe. Res a veure amb el par­tit de fa jus­ta­ment cin­quanta anys, i que ens va por­tar Johan Cruyff a jugar a l’estadi de Mon­ti­livi i en un par­tit que va batre els rècords d’assistència. No deba­des va ser la pri­mera actu­ació del feno­men blau­grana fora de Bar­ce­lona. No passa res, aquest any ens hem con­for­mat amb els pane­llets, i que en són de bons!