Educació no renuncia a impartir algunes àrees en castellà

El depar­ta­ment d’Edu­cació no ha renun­ciat del tot al propòsit que les esco­les cata­la­nes impar­tei­xin el curs vinent con­tin­guts de matèries no lingüísti­ques en cas­tellà, tal com esta­bleix el decret d’ense­nya­ments mínims a l’edu­cació primària apro­vat pel govern espa­nyol, que fixa l’obli­ga­to­ri­e­tat de cur­sar una ter­cera hora de cas­tellà o en llen­gua cas­te­llana i que el mateix govern ha dut al Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal.

Mal­grat que l’últim redac­tat del decret d’orde­nació dels ense­nya­ments a la primària, con­sen­suat pels tres par­tits que inte­gren el govern, ha fet caure del pro­jecte aquesta obli­ga­to­ri­e­tat, es deixa la porta oberta que els cen­tres puguin impar­tir matèries en cas­tellà o reforçar aquesta llen­gua a través de les hores de lliure dis­po­sició en el marc d’un pro­jecte lingüístic propi, que en últim terme haurà de ser apro­vat pel depar­ta­ment.

El vice­pre­si­dent de l’exe­cu­tiu, Josep-Lluís Carod-Rovira, i el con­se­ller d’Edu­cació, Ernest Mara­gall, van coin­ci­dir ahir, en la pre­sen­tació del decret, a subrat­llar la lli­ber­tat d’elecció dels cen­tres a l’hora de con­fi­gu­rar aquests pro­jec­tes edu­ca­tius. Però men­tre que Carod va asse­gu­rar que els cen­tres no esta­ran obli­gats a impar­tir la ter­cera hora en llen­gua cas­te­llana, Mara­gall es va moure en un ter­reny més ambigu i va insis­tir en tot moment que la norma res­pecta la lega­li­tat vigent i per­met “exer­cir al límit la defensa de les nos­tres com­petències” alhora que ofe­reix “rigor en la segu­re­tat jurídica”. “No estem incor­rent en cap tipus de risc”, va arri­bar a afir­mar, “ni tam­poc no apro­va­rem cap pla lingüístic aber­rant”.

Carod va mati­sar amb poste­ri­o­ri­tat que si el decret s’ajusta la lega­li­tat és perquè deriva de les com­petències de l’Esta­tut, la norma de “màxim rang a Cata­lu­nya”.
Fonts pròximes al govern, sos­te­nien que el depar­ta­ment con­fia que els cen­tres intro­du­ei­xin en els seus pro­jec­tes edu­ca­tius con­tin­guts de matèries no lingüísti­ques en cas­tellà, alhora que recor­da­ven que la con­se­lle­ria tindrà l’última paraula en l’apro­vació dels pro­jec­tes que, segons esta­bleix el decret, s’hau­ran d’ajus­tar “a la rea­li­tat soci­o­lingüística de l’entorn”.

Els argu­ments de Carod
El pre­si­dent d’ERC, en canvi, va ser molt clar en un sen­tit total­ment con­trari, en afir­mar que “el model ha fun­ci­o­nat bé, i no jus­ti­fica un aug­ment de les hores de docència en llen­gua cas­te­llana”. “El mateix pre­si­dent Mon­ti­lla ha defen­sat que si hi ha una llen­gua que neces­sita més atenció és la llen­gua cata­lana”, va afe­gir. El decret està pen­dent encara del dic­ta­men de la comissió jurídica asses­sora.

Mara­gall i Carod van insis­tir a asse­nya­lar que el decret, que esta­bleix de forma defi­ni­tiva que les estruc­tu­res lingüísti­ques comu­nes s’impar­tei­xin en català, con­so­lida la llen­gua pròpia com a llen­gua vehi­cu­lar i, per pri­mera vegada, nor­ma­ti­vitza les pràcti­ques d’immersió lingüística.