Esquerra frena la tercera hora de castellà

Després de tenses negociacions, finalment el pols entre el PSC i ERC sobre el decret d’ensenyaments mínims a la primària s’ha resolt a favor dels republicans. Des que a finals d’any el govern espanyol va aprovar el reial decret que imposa més castellà a les escoles i que vulnera competències catalanes, la polèmica ha girat a l’entorn de la ja famosa tercera hora, que no figurarà a la nova normativa, segons fonts de la negociació. Així ho anunciaran Josep-Lluís Carod-Rovira i Ernest Maragall en una roda de premsa aquest migdia al Palau de la Generalitat.

Després que el conseller d’Educació es mostrés partidari públicament d’incrementar a les escoles les classes en castellà, tal com fixa la norma espanyola —que l’executiu de José Montilla va impugnar al Tribunal Constitucional—, la direcció d’ERC va decidir no cedir en aquesta qüestió i li va fer arribar al president de la Generalitat el seu malestar.

Dels tècnics als polítics
Les negociacions han estat tenses, fins al punt que els republicans van presentar a Ernest Maragall un decret alternatiu al que estava elaborant la seva conselleria. Constatada la impossibilitat d’arribar a un acord entre els grups, les negociacions van derivar al terreny estrictament polític. Carod i Montilla han dirigit en els últims mesos les converses per trobar punts d’equilibri, amb la col·laboració de Joan Puigcercós, Ernest Maragall i Joan Ridao. I fins ahir a la tarda no es van acabar de tancar els últims serrells jurídics.

Tal com pretenien els republicans, la nova norma perpetua el sistema educatiu actual, que deriva de la LOGSE, i s’hi inclou el concepte d’immersió lingüística, que fins ara no estava regulat. Els alumnes continuaran fent les mateixes hores de castellà i està previst que aquest model es faci extensiu als cicles mitjà i superior.

Autonomia dels centres
Les 560 hores que exigeix el reial decret espanyol queden al document català en 420 i les estructures lingüístiques comunes es faran en català, de manera que el decret de la Generalitat és ara susceptible de ser impugnat per l’executiu central. Això sí: el govern dóna autonomia als centres per realitzar un projecte lingüístic propi, és a dir, que aquells centres que ho demanin podran impartir més hores en castellà. Si algun centre s’hi volgués acollir, hauria de demanar-ne una autorització al departament d’Ensenyament, que hi donaria llum verda en funció de la realitat sociolingüística de l’escola.

Frenar la tercera hora de castellà ha estat un objectiu dels republicans en els últims mesos, però no van respirar tranquils fins dimarts, quan Carod i Puigcercós van tancar l’acord polític amb Montilla i Maragall.