Catalunya s’escalfa 1,9ºC des del 1950

Cata­lu­nya s’ha escal­fat 1,9ºC res­pecte de la mit­jana des de 1950. Això no vol dir que el país hagi superat el límit d’1,5ºC d’escal­fa­ment que fixa l’Acord de París en relació a la mit­jana prein­dus­trial (1850-1900) perquè el cri­teri esta­blert inter­na­ci­o­nal­ment és que l’excés tèrmic sigui per­sis­tent, con­fir­mat en un període de vint anys com a mínim. I els dar­rers vint anys, la tem­pe­ra­tura mit­jana s’ha incre­men­tat al país 1,3ºC res­pecte del període prein­dus­trial. Però el Ser­vei Mete­o­rològic de Cata­lu­nya (SMC) deixa clar en el but­lletí anual 2023 publi­cat avui que “l’aug­ment de la tem­pe­ra­tura a Cata­lu­nya, lluny d’esta­bi­lit­zar-se, es va incre­men­tant any rere any.”

Des de 1950 el país comp­ta­bi­litza 36 nits tro­pi­cals més men­tre que els dies de glaçada han dis­minuït en 30 de mit­jana. També ha aug­men­tat la inso­lació de l’ordre de 35 hores per decenni de manera que avui hi ha 254 hores més de sol i cel serè que a mit­jan segle XX. Des del 1950 els deu anys més càlids que ha vis­cut el país han estat en el període 2006-2022 i els més secs en 70 anys han estat els anys 2006, 2007, 2015, 2017, 2022 i 2023.

El des­cens de la pre­ci­pi­tació “no és tant evi­dent” però el SMC recorda que en els dar­rers vint anys s’acu­mu­len anys secs i, a més, ho han estat els dar­rers tres. Sí que es regis­tra una tendència a la dis­mi­nució de -2,3% per decenni, que té “sig­ni­fi­cació estadística” i que repre­senta una pèrdua del 17% de les plu­ges que el país rebia a mit­jan segle XX. La sequera actual (2021-2023) és un “epi­sodi excep­ci­o­nal i el més greu dels dar­rers més de cent anys (des de 1916, com a mínim)”.