Estirant el fil del riu Ripoll

Tot i que la història del Vallès Occidental està estretament lligada al riu Ripoll, durant anys els vallesans van viure-hi d’esquena. En l’actualitat, però, està immers en un continu procés de recuperació i obertura a la ciutadania. Només cal apropar-s’hi per veure com molta gent se l’ha fet seu, sobretot per passejar o practicar algun esport. Una de les propostes que aposten per l’impuls de l’espai és El riu, teixint fils de vida, un projecte turístic del Consell Comarcal per connectar l’entorn natural i els seus camins amb el passat industrial de la comarca, sobretot la part tèxtil. I és que com argumenta Eva Chica, la tècnica que hi ha al capdavant, “el riu és vida”. El Ripoll passa per sis municipis –neix a la serra de Granera, a Sant Llorenç Savall, transcorre per Castellar del Vallès, Sabadell, Barberà del Vallès, Ripollet i Montcada i Reixac– i permet connectar el Parc Natural de Llorenç del Munt i l’Obac i el Parc Natural de Collserola. Amb aquest projecte es vol rehabilitar el camí del riu, per donar-hi continuïtat i que sigui fàcilment transitable i estigui ben senyalitzat perquè sigui el fil que uneixi el patrimoni industrial i modernista del territori. Es tracta d’una via que porta des de les fonts del riu Ripoll fins al parc fluvial del Besòs. Es pretén que no sigui només un espai esportiu o lúdic sinó que també “ajudi els visitants a ser conscients del patrimoni, cultura i història”, explica Chica. Es farà facilitant diferent informació al llarg del recorregut. Es treballa, doncs, en paral·lel amb dues vessants: l’entorn natural i patrimoni. Actualment ja disposa de l’avantprojecte que recull les actuacions de millora i adequació del camí fluvial i es treballa en la redacció del projecte executiu. Pel que fa a la vessant més de natura, la proposta engloba uns 40 quilòmetres de camins i senders fluvials, que majoritàriament ja existeixen però que es volen adequar per a l’ús senderista i ciclista per permetre la recuperació del camí del riu Ripoll per a l’ús turístic. Només hi ha una excepció pel que fa a les bicicletes ja que el recorregut dins del parc de Sant Llorenç no admet utilitzar-les al costat del riu per les restriccions de l’espai natural. A més, hi ha molts desnivells. La resta del recorregut és d’ús compartit. El projecte inclou, per exemple, la millora de la connexió en un tram entre Sant Llorenç Savall i Castellar del Vallès. També, a la part de Barberà del Vallès, s’està estudiant fer un gual ja que ara el camí es pot fer però s’ha d’accedir a la carretera i passar un pont amb vehicles. “És un punt perillós. Vam presentar la idea a l’ACA i vam veure positiva la millora”, hi afegeix Chica. En general, es volen millorar zones que estiguin deteriorades o que presentin algun problema de seguretat. Pel que fa a la senyalització, a través d’un ajut de la Diputació de Barcelona, es farà el projecte perquè sigui homogènia a tot el recorregut.

Pel que fa al patrimoni, la proposta permetrà conèixer a través d’una aplicació tota la informació relativa a l’entorn natural en relació amb la cultura. A més, inclou la visita virtual de sis elements patrimonials industrials, un per cada municipi. Es podrà fer un tour 360 per veure com és l’edifici, que en alguns casos no es pot visitar, a més d’una comparació de com era i com és. La parada es podrà fer al Molí d’Agell, de Sant Llorenç Savall; la Torre del Pont, de Castellar del Vallès; el Molí d’en Mornau de Sabadell; el Molí Vermell de Barberà del Vallès; el Molí d’en Rata de Ripollet, i la Casa de les Aigües de Montcada i Reixac. En el recorregut, s’utilitzarà informació digital i codis QR perquè l’usuari pugui accedir als continguts vinculats.

El Consell Comarcal del Vallès Occidental disposa d’1,5 milions d’euros dels fons Next Generation, obtinguts l’any 2022 en el marc del pla de sostenibilitat turística a destinació, per tirar endavant el projecte, que hauria de ser una realitat l’any 2026. Segons explica Chica, el maig del 2023 van començar a desenvolupar la proposta amb reunions amb els sis ajuntaments implicats, l’Agència Catalana de l’Aigua, el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac i el Consorci Besòs-Tordera. Assegura que s’ha fet “molta feina” per explicar el projecte i anar consensuant i coordinant els diferents passos i accions. “S’ha parlat amb tothom, s’ha hagut d’aconseguir el seu vistiplau”, afirma. Deixa clar que la idea “ha encaixat bé” tant amb els ajuntaments com amb els ens.

Amb aquest projecte s’intentarà que no només l’utilitzin els vallesans sinó que també arribi gent d’altres punts del país. En general, el turisme més habitual del Vallès Occidental és de “proximitat”, són de la mateixa comarca o d’altres de properes. Un exemple són els ciclistes que usen els camins i després fan ús de l’hostaleria. “Volem que sigui un producte identitari”, diu. I hi afegeix: “La idea és dinamitzar els municipis a través del projecte amb la posada en valor del patrimoni, perquè també es conegui més la cultura i d’on venim.” Tot i que no es coneix el Vallès com una destinació del turisme tradicional de masses, la comarca cada any rep visitants en esdeveniments relacionats amb negocis i la pràctica esportiva.