L’oasi gironí de les dunes

Més del 60% de les dunes han desaparegut del litoral català. Aquesta és una imatge poderosa que ens ha d’invitar a reflexionar i, el més important, a actuar. I en aquest escenari, la costa gironina és, com veurem, un exemple pel que fa a la conservació i recuperació. La segona dada també és molt eloqüent: només un 10% de les platges catalanes mantenen dunes en bon estat i aquestes, que es concentren al litoral gironí, s’han conservat tal com estaven des de mitjans del segle passat. Malgrat que la degradació del paisatge dunar ha afectat molt el litoral gironí, la Costa Brava, des de fa més d’una dècada, lidera la recuperació dunar mitjançant pràctiques eficients i sostenibles. I precisament per això s’ha obert una finestra d’oportunitats per estudiar els factors que han intervingut en la seva conservació i, a la vegada, comprendre la manera d’abordar la seva salvaguarda, protecció i, fins i tot, recuperació.

Per fer-nos una idea del món dunar català ens cal una imatge aèria, a manera de radiografia ràpida, de la costa. A Catalunya tenim tres grans zones pel que fa a dunes: el delta de l’Ebre en seria la joia de la corona. El delta té els grans sistemes dunars mòbils o muntanyes de sorra que es desplacen segons bufa el vent. Després, i de manera rellevant, hi ha la costa gironina. Finalment, ja només en trobem al litoral barceloní, si bé limitades al delta del Llobregat. Girona, aquest gran laboratori a cel obert, ha posat en relleu un problema fascinant i, també, molt desconegut. La doctora de la UdG Carla Garcia Lozano n’és una experta, a banda d’una apassionada, d’aquestes excepcionals acumulacions de sorra. La seva passió la va portar a fer la tesi doctoral analitzant l’estat geomorfològic i ecològic del litoral català. El seu treball no s’atura aquí, perquè actualment forma part del projecte Impetus.

La particularitat gironina

Garcia Lozano destaca que les dunes són vitals per ajudar a mitigar l’erosió de la costa. Però la construcció al litoral les ha fet desaparèixer. S’ha de tenir molt present que el 90% de les platges o tenen les dunes molt degradades o les han perdut totalment, mentre que només un 10% les conserven pràcticament en el seu estat original. Però què fa especial Girona? L’estudi ha deixat clar que la costa gironina és la que té més zones costaneres protegides de tot el litoral català, amb els parcs naturals com a referents. Aquest factor ha estat determinant per a la seva conservació. En aquest sentit, les mesures que han aplicat els parcs han estat eficients no només per protegir-les, sinó també per recuperar-les i fer-les créixer. La confluència dels rius Fluvià, Muga i Ter en les grans badies com les de Roses i Pals forma un escenari natural extraordinari. Parlem de la zona dels aiguamolls de l’Alt i el Baix Empordà, on la sorra és prou fina i el vent prou fort per formar-hi dunes. Algunes d’elles estan seguides de zones humides, mentre que d’altres estan rodejades de pinedes que fixen les dunes per evitar que les sorres es moguin terra endins. I això cal aprofitar-ho. Però, per fer-ho, segons Garcia Lozano, cal treballar i de valent. Aquí hi intervé la conscienciació. “Malgrat que els espais estan protegits, hi ha elements de degradació que no són deguts a la urbanització. Cal senyalitzar-les. Un factor nociu és el trànsit espontani i caòtic de la gent que vol accedir a les platges tot travessant les dunes”, adverteix.