Whisky català i de l’Empordà

Que el primer whisky fet a Catalunya es destil·li a Llançà, a l’Alt Empordà, és una gran notícia, especialment per als que beuen aquest producte, i, en certa manera, una fita. Fins ara només es podien comprar les diferents marques als establiments alimentaris o especialitzats. I totes, distribuïdes per multinacionals. I no es pensin: tothom està a la que salta. Les prop de 400 ampolles de la primera producció del Catalonia Single Malt Whisky, ara fa uns mesos, es van esgotar en minuts. D’aquí a poques setmanes sortirà la segona. Però aquesta iniciativa destil·la, precisament, més històries. Perquè al darrere també hi tenim una història humana.

Anem a pams. Primer, presentem el producte i el fabricant artesà. Es diu Catalonia Single Malt Whisky, el fa la destil·leria Quevall Licors, de Llançà, que sempre mira a la mar d’Amunt. La producció anual de Quevall és d’unes 50.000 ampolles de ratafia i licors. S’aixopluga –evidentment no és un blackhouse escocès– en un bonic edifici carregat d’història, amb una volta catalana feta de pedra del mar, on, a més, també fan els tastets. Isaac Castelló és l’impulsor de la destil·leria, que neix el 2018 i que s’especialitza en licors fets artesanalment: la ratafia Clandestina i la ginebra Cap de Creus, així com el licor de cafè o d’herbes, el rom... Tots, fets amb ingredients de la terra. Sovint, amb les fruites i herbes que cultiven ells mateixos. El Catalonia Single Malt Whisky segueix la mateixa tònica i fa servir la millor malta. No va ser fàcil, però. Han calgut quatre anys de repòs en botes de roure per tenir les primeres ampolles. Una dada: dels 1.000 litres de most després de dues destil·lacions, en van sortir 80 litres. Forma part del procés d’evaporació –“la part dels àngels”– i equival a un 7% o 8% anual. L’etiqueta i l’envàs ja ens ho diuen tot: un estoig amb una fotografia de la cala Bramant de Llançà feta pel fotògraf del mateix poble Eladio Rueda. L’ampolla, de vidre reciclat, la corona un tap de suro de l’Empordà, que representa una barretina, lacrat amb cera d’Abellaires Empordanesos. I, finalment, l’etiqueta. Dissenyada per la il·lustradora de Llançà Paula Barrós, és una explosió de colors mediterranis que simbolitza la llegenda de la sirena i el pastor. De fons, no hi podia faltar el paisatge de la mar d’Amunt. Isaac Castelló explica que, un cop va tenir la idea i la intenció de tirar-la endavant, es va haver de començar de zero. És a dir, va haver de fer-se tot el material, formar-se i escollir el millor producte. Però com és que es planteja fer whisky? Aquí ens trobem una història d’amor filial. El pare, en Joan Castelló, pescador de palangre, fundador de la Colla dels Tambors, era un home implicat en el teixit associatiu. Va morir fa poc, massa jove, amb 58 anys. En Joan, no es pensin, no era bevedor. Però un parell de cops l’any es bevia una copeta d’un bon whisky. El whisky ha estat l’homenatge de l’Isaac al seu pare, i també a Catalunya.