Dos ‘tsunamis’ i un tornado

L’Horta Sud de València no és l’única zona afec­tada per la dana; també alguns pobles de la Ribera Alta han que­dat greu­ment tocats. El que s’ha expli­cat poc, en gene­ral, és que no només es va des­bor­dar la ram­bla de Poio, també ho va fer, paral·lela­ment i a la vegada, el riu Magre. En resum: hi va haver dos tsu­na­mis simul­ta­nis a València, a més a més d’un petit huracà.

El riu Magre, un aflu­ent del riu Xúquer i que desem­boca prop d’Alge­mesí, és el que va enfan­gar la Ribera Alta, en con­cret, l’Alcúdia i el mateix Alge­mesí. El muni­cipi de l’Alcúdia, però, gai­rebé està del tot net deu dies després, única­ment a l’entrada del poble hi pots tro­bar fang. Això, segons decla­rava la Montse men­tre nete­java el super­mer­cat on tre­ba­lla, s’explica perquè el mateix dime­cres dia 30, l’endemà de l’aiguat, els volun­ta­ris dels pobles del cos­tat van apro­par-se fins allà car­re­gats de pales i maquinària.

“Vam tenir aquesta sort, que van poder entrar trac­tors i màqui­nes grans que ens van aju­dar a treure el fang”, mani­festa men­tre es treu la suor del front amb l’avant­braç. Així i tot, tenen una mun­ta­nya de brossa al final del poble en espera de ser reti­rada. Així mateix, la Lluïsa, que té una lli­bre­ria al barri, expressa que van obrir les res­clo­ses del riu abans de la pluja i després per cana­lit­zar l’aigua.

Des de l’Alcúdia fins a Alge­mesí hi ha 12 quilòmetres –uns quinze minuts en cotxe–, però la rea­li­tat és ben dife­rent. Alge­mesí s’ofega, i el car­rer València (curi­o­sa­ment) és la zona zero del des­as­tre. Però aquest car­rer no és al cos­tat del riu, sinó al cen­tre urbà. És més, els habi­tat­ges de la llera del riu no han sofert cap des­per­fecte.

Aquest feno­men, segons des­cri­uen els bom­bers del País Valencià que eren ahir nete­jant el barri, té raó de ser perquè, quan l’aigua va reben­tar el mur de con­tenció que hi havia a dalt del poble, les vies del tren van fre­nar l’aiguat i el van des­viar, fent que en comp­tes de seguir la direcció natu­ral del riu passés pel cen­tre urbà. A més a més, els tècnics de la Creu Roja que esta­ven amb els bom­bers des­ta­quen que la zona de l’estació i les cases de la vora del riu estan més ele­va­des topogràfica­ment.

Per altra banda, en Vicente, un veí d’Alge­mesí que recull els volun­ta­ris a la car­re­tera per apro­par-los fins al cen­tre neuràlgic, es queixa també del “riu” de canyes que hi ha paral·lel al flu­vial. Ell diu que aquest és el pro­blema. En con­cret, és una ram­bla molt densa de canyes al·lòcto­nes inva­si­ves, i el febrer d’enguany, l’Ajun­ta­ment d’Alge­mesí va pre­sen­tar un pro­jecte finançat amb fons Next Gene­ra­tion per treure-les i res­tau­rar l’eco­sis­tema natu­ral flu­vial del riu Xúquer; de la mateixa manera, també era una mesura per “reduir els riscs d’inun­dació a trams urbans”, segons deien.

Aquest pro­jecte, amb un cost de més de qua­tre mili­ons d’euros, no ha arri­bat a temps per evi­tar –o miti­gar– la desgràcia, i Alge­mesí segueix amb el fang al coll; una diferència impac­tant com­pa­rat amb els pobles pro­pers de l’Alcúdia o Algi­net. Un des­as­tre tot ple­gat.

Una altra dis­pa­ri­tat de com­por­ta­ment en el cabal que pot donar una mica de llum per enten­dre l’anta­go­nisme és que a l’Alcúdia es va des­bor­dar el riu i va entrar horit­zon­tal­ment cap al poble. En canvi, a Alge­mesí, quan l’aiguat va topar amb les vies del tren i es va des­viar, va entrar com un tor­rent de manera directa al nucli antic, arra­sant-ho tot al seu pas amb tota la força que havia gene­rat pels diver­sos des­bor­da­ments i runa que havia acu­mu­lat ante­ri­or­ment.

Insòlita­ment, també hi ha muni­ci­pis que sem­blen oasis dins del des­as­tre; els muni­ci­pis que hi ha des de Silla fins a l’Alcúdia, com Picas­sent i Alcàsser, gai­rebé es podrien con­si­de­rar intac­tes, sobre­tot per la mag­ni­tud de la resta. Sense anar més lluny, la part de l’auto­via V-31 de València a Ala­cant que passa pels dos pobles és també l’únic frag­ment net de la via. De tot això, el que és extra­or­di­nari és que tant Picas­sent com Alcàsser es tro­ben entre els dos rius, per tant, entre els dos tsu­na­mis.

Final­ment, el 29 d’octu­bre al País Valencià també es van for­mar diver­sos tor­na­dos, que és el que “va fer mal a Car­let i Algi­net, no l’aigua”, segons acla­reix la Montse, del super­mer­cat de l’Alcúdia. Una de les imat­ges més impac­tants, de fet, és com el tor­nado aixe­cava els cami­ons a l’auto­pista A-7, al terme muni­ci­pal de Car­let, on també va des­tros­sar el polígon indus­trial.

Ara, les vícti­mes de totes aques­tes desgràcies, una rere l’altra, es bus­quen per Cullera –on ja van res­ca­tar per­so­nes por­ta­des pel cor­rent–, Sueca i l’Albu­fera, pobla­ci­ons situ­a­des a la vora del mar. Els valen­ci­ans i valen­ci­a­nes encara es pre­gun­ten per quin càstig diví s’esdevé tot això, ja que “quan no és el foc, és l’aigua”, i seguei­xen mirant al cel amb por.