Societat

Caixers ambulants als pobles

CaixaBank i la Caixa d’Enginyers despleguen el servei quinzenal en 95 dels pobles petits que hi ha a la demarcació

Cada matí, els vehicles de les dues entitats apropen la banca a veïns que encara defugen l’ús de la targeta

Prop de 56.000 habitants resideixen als 95 municipis coberts dos cops al mes a les comarques gironines

La inèrcia del tancament d’oficines bancàries ha posat tensió en el mercat urbà, on la majoria de clients ha hagut d’adaptar-se a la nova realitat: l’ús d’aplicacions desplegades per les diverses entitats per evitar comissions o mirar de sortir-se’n. Però mentrestant, a l’inrevés, per pal·liar el dèficit en pobles petits i allunyats del teixit bancari, on hi ha veïnatges envellits que depenien del desplaçaments a poblacions més grans amb ajut de familiars més joves o veïns, des d’aquesta tardor la situació ha millorat. A les comarques gironines, CaixaBank i Caixa d’Enginyers han assumit el servei en 95 dels 221 municipis de les comarques de l’Alt Empordà i el Baix Empordà, la Garrotxa, el Gironès, el Pla de l’Estany i la Selva, en les quals viuen prop de 56.000 habitants. Té una periodicitat quinzenal, majoritàriament, per mirar de normalitzar la vida als usuaris, siguin o no clients, i evitar-los desplaçaments per a operacions rutinàries com ara disposar de diners en efectiu, pagar rebuts o impostos o posar-se al dia pel que fa a actualitzar llibretes o la resta de serveis financers.

En molts pobles, però, l’aterratge del servei és alhora tan insòlit com benvingut. A Madremanya o Sant Martí Vell, aquest novembre, els usuaris que esperaven l’arribada del camió oficina ambulant de CaixaBank admetien que fins aleshores ningú recordava l’existència de cap oficina bancària estable al poble. Però l’agraeixen. En la segona sessió a Madremanya Pere Casadevall, la feia petar amb altres veïns mentre acabaven de desplegar el dispositiu, a l’esplanada del centre cívic que allà anomenen CIR (Centre Intergeneracional Rural), una denominació futurista que des del 2016 aglutina els serveis de sala polivalent, consultori mèdic i servei municipal de bar, restaurant i botiga. S’hi pot pagar amb targeta, però els veïns, sense oficina al poble, se les empesquen per recórrer al desplaçament fins a Celrà, Bordils, o la Bisbal, perquè tot i pertànyer al Gironès, administrativament, aquest darrer és el seu mercat setmanal de referència cada divendres. Per Casadevall, però, el recurs de disposar d’oficina ambulant “evita els inconvenients del desplaçament o l’aparcament”. El CIR és accessible i s’hi pot aparcar. I en aquest cas, en comptes d’habituar-se a l’ús de l’aplicació mòbil virtual, ell i altres veïns s’estalvien quilòmetres, tot i continuar maldant, feliços al poble, per poder conduir.

A Madremanya, dijous de la setmana, altres cinc veïns esperaven la cita amb el comboi anunciat de CaixaBank. Des del consistori, el regidor de Promoció Econòmica, Marc Artigas, explicava que coordinen els avisos pel canal de Whatsapp veïnal, però en aquestes primeres convocatòries ho han reforçat amb alguns cartells enganxats estratègicament pel poble. La població oscil·la al voltant dels 300 veïns, però no tothom se n’assabenta pels canals habitual i també s’hi manté l’imprescindible boca-orella.

D’inici, la resposta és limitada, però els primers usuaris hi veuen una oportunitat, a la llarga, per estalviar desplaçaments. El diner efectiu, al poble, tampoc no és un recurs vital, perquè no hi ha cap comerç fora del bar social i la botiga d’últim recurs del mateix CIR, però els estalvia haver de desplaçar-se a les oficines de la Bisbal, Bordils o Celrà, o fer cua als caixers per disposar de diners en metàl·lic, útils per comprar en botigues i parades dels mercats, o per comprar participacions de la loteria de Nadal, com destacava una altra veïna.

A bord de l’ofibús de CaixaBank viatja, a més del caixer automàtic, un caixer humà, reconvertit des de l’atenció presencial, en l’antiga oficina, cap a l’ajuda poble a poble –fins a quatre cada matí–, Sixt Viñas. Agraeix el reciclatge cap a la feina ambulant i continuar tractant cara a cara amb veïns clients. Adquireix més protagonisme de l’esperat, ja que la utilitat del caixer automàtic itinerant passa sovint a un segon terme, gairebé fins a la categoria de convidat de pedra. Molts dels usuaris ja no és que defugin l’ús de les aplicacions electròniques, sinó que encara hi acudeixen amb la llibreta de tota la vida i es resisteixen a la transició a la targeta de dèbit o crèdit. Una veïna de Lladó, en aquestes primeres setmanes, els en va dur una de pràcticament centenària, prova de fidelitat bancària i de l’agraïment dels veïns al servei. Malgrat això, part de la feina sempre acaba passant per la tecnologia telemàtica: configurar les aplicacions al mòbil, explicar com fer un bizum o resoldre dubtes.

Quatre parades en un matí

El furgó, que provenia de la primera parada matinal a Vilademuls, marxa de Madremanya en direcció cap a Sant Martí Vell, on arriba passat el migdia. Tercera estació, abans d’acabar jornada a Juià, i un treballador municipal vetlla per trobar el lloc adient per a l’estacionament. Per l’alcalde de Sant Martí Vell, Robert Vilà, és una molt bona notícia, i demana als responsables de CaixaBank que hi perseverin, encara que tot just hi ha algunes veïnes encuriosides per posar-ne al prova el funcionament. És una situació similar a la viscuda una hora abans a Madremanya, però els insisteixen que el servei hi romandrà, com a mínim, els cinc anys del contracte subscrit amb la Generalitat. No han de patir fins aleshores. Vilà, batlle d’un altre micropoble de 270 habitants on nous residents i visitants cerquen recer en punts “sense wi-fi ni cobertura”, per desconnectar, defensa la necessitat que hi hagi presència física de la banca, que ja els ajudava a organitzar i prestar activitats, però ara es manifesta.

Entre les primeres usuàries, la Modesta, octogenària, antiga botiguera i dona feta i reconstruïda sobre si mateixa, des que va quedar vídua amb mainada petita. S’ofèn, i amb raó, per la pregunta innocent i estereotipada del periodista –el que escriu això–, que en veure-la aparèixer li demana si s’estalviarà que l’acompanyin al caixer: “Encara condueixo”, replica vehement, i és assídua a l’oficina de Celrà, però amb les altres veïnes s’apropen a la camioneta i pregunten per les possibilitats d’un servei que els pot posar les coses una mica més fàcils.

Feina incessant i discreta alhora

Els furgons de la banca mòbil recorren cada mes centenars de quilòmetres, però els itineraris són relativament confidencials per motius de seguretat. No hi ha dates ni horaris prefixats, tot i que la periodicitat ha de tendir a la presència cada dues setmanes en cada població, i en la franja horària que va de les 9 a les 15 hores. En el cas dels 95 municipis gironins, les dues entitats es coordinen en diverses comarques, d’acord amb els contractes subscrits amb la Generalitat. I la informació va fluint de manera discreta amb cada consistori, que n’informa els conveïns a través dels canals virtuals i populars, perquè cartells a banda, també hi té molt el rol del veïnatge. Hi ha vigilants de seguretat als comboi i els Mossos d’Esquadra estan al cas de rutes i franges.

L’estada habitual és d’una hora, però en casos com ara Vilafant, amb més població, l’allarguen a dues. Les oficines mòbils són una estratègia compartida entre govern i entitats bancàries per frenar el despoblament i evitar l’exclusió financera, en un escenari marcat per la tendència al desús del diner en metàl·lic, accentuada arran de la pandèmia i el tancament d’oficines i caixers automàtics, malgrat el compromís de CaixaBank per mantenir activitat estable en tots els municipis de les comarques gironines on prestaven servei. En un total de 54 poblacions de la demarcació són encara l’única entitat amb presència exclusiva, també com a hereva de l’antiga Caixa Girona.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia