Societat

Una intensa vida de 117 anys

Pilar Riera narra en un llibre la vida de Maria Branyas, morta l’agost passat i que va ser la persona més longeva del planeta

Recull un conjunt de fotografies que ajuden a conèixer millor la personalitat d’aquesta olotina nascuda a San Francisco

La longevitat de Branyas no és només genètica, també hi va fer el caràcter optimista

L’olo­tina Maria Bra­nyas, que va ser la dona més lon­geva del pla­neta fins a l’agost, quan va morir, serà una de les pro­ta­go­nis­tes d’un docu­men­tal del cine­asta Sam Green –nomi­nat en alguna ocasió als Oscar–. L’Ajun­ta­ment de San Fran­cisco (Califòrnia) va ins­ti­tuir el Maria Bra­nyas Day per home­nat­jar-la i per recor­dar que el 1907 hi va néixer. El seu ADN forma part d’un estudi del pres­tigiós gene­tista Manel Este­ller sobre com podem pre­ve­nir l’enve­lli­ment. Tots aquests ele­ments són més que sufi­ci­ents per jus­ti­fi­car el lli­bre sobre la seva vida que ha escrit l’olo­tina Pilar Riera, a par­tir de con­ver­ses amb la filla de Bra­nyas i de la docu­men­tació que li ha fet arri­bar.

Amb el títol Maria Bra­nyas. Sí, tinc 117 anys, edi­tat per l’edi­to­rial Oli­ve­ras de Sant Joan les Fonts, Riera fa un repàs exhaus­tiu de la vida de Bra­nyas, que, ja en si mateixa, és digna de ser expli­cada. I és que l’ano­me­nada “superàvia de Cata­lu­nya” va sobre­viure a les dues guer­res mun­di­als del s.​XX i als prin­ci­pals esde­ve­ni­ments històrics, alguns dels quals havia rela­tat amb piu­la­des a la xarxa X, l’antic Twit­ter, en el compte Superàvia Cata­lana, que ges­ti­o­nava el seu gen­dre. A més, va sobre­viure a dues pandèmies i va ser pro­ta­go­nista de l’inici de dos segles dife­rents.

Bra­nyas va néixer el 4 de març del 1907 a San Fran­cisco, on el pare es va tras­lla­dar per obrir-hi un negoci. Va arri­bar a Cata­lu­nya de petita i tenia records que es remun­ten a la Pri­mera Guerra Mun­dial i a la segona, així com a la Guerra Civil Espa­nyola, segons havia expli­cat en diver­ses entre­vis­tes els dar­rers anys. Durant la guerra civil va estar un temps exi­li­ada a França.

El retorn a Cata­lu­nya de la família va ser el 1914, en ple esclat de la pri­mera gran guerra del s.​XX. “Hi vam arri­bar en vai­xell. A causa de la guerra, Ale­ma­nya ata­cava el nord i no podies tra­ves­sar els mars nòrdics; vam haver d’anar per les illes Açores i per Cuba”, recor­dava ella mateixa. El maig del 2020, Maria Bra­nyas es va con­ver­tir en la per­sona més gran del món a sobre­viure a la pandèmia de la covid, als 113 anys, i, gai­rebé tres anys després, va esde­ve­nir la degana del pla­neta.

Tots aquests i altres esde­ve­ni­ments els recull Pilar Riera en el seu lli­bre, que, a més, inclou foto­gra­fies que il·lus­tren les dife­rents eta­pes de la seva vida. Així, doncs, hi ha una foto amb tota la família a Nova Orle­ans del 1913; diver­ses de Banyo­les a par­tir del 1926; el vai­xell Cata­lina, amb el qual van tor­nar Cata­lu­nya; ella tocant el piano a la casa fami­liar de Palol de Revar­dit, i una del 2005 tocant a la residència del Tura, on va viure els últims anys. Altres imat­ges dibui­xen una Maria Bra­nyas molt activa, com ara aque­lles en què se la veu jugant a ten­nis. Riera afirma que la lon­ge­vi­tat de Bra­nyas no és només genètica, també hi va fer el seu caràcter opti­mista, la seva resiliència i la manera d’afron­tar la vida. “És un model a seguir: no s’enfa­dava, s’apar­tava de les per­so­nes i de les situ­a­ci­ons tòxiques i duia una vida tran­quil·la.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia