Muface, la fi d’un privilegi?
La dificultat de la mútua pública per renovar el concert amb les asseguradores evidencia que cal revisar o extingir el model
Catalunya, amb uns 165.000 funcionaris, és una de les comunitats menys afectades pel traspàs dels mutualistes al sistema públic
El dissabte 14 de novembre, milers de funcionaris, convocats pel sindicat CSIF, es van manifestar a Madrid per exigir al govern central que garanteixi el finançament i la supervivència de Muface. Moltes persones, que no formen part de l’administració pública ni del cos docent, van recordar, llavors, que a l’Estat espanyol, i també a Catalunya, perviu encara un model de prestació sanitària, una mútua pública, que dona llibertat als treballadors, en concret els funcionaris, per escollir entre el sistema públic de salut, el Servei Català de la Salut a Catalunya, o una assegurança privada que els permet escollir el metge i saltar-se llistes d’espera.
La protesta ha estat motivada, aquest cop, perquè el concert entre l’Estat i les asseguradores que garanteixen el servei sanitari acaba a finals de gener del 2025 i, de moment, no hi ha acord per renovar-lo. Aquesta incertesa, explica el sindicat de funcionaris CSIF, està portant alguns centres de salut que treballen amb les asseguradores a comunicar als beneficiaris que no saben si podran seguir prestant el servei.
A més, des del Ministeri de Sanitat, en mans de Sumar, ja s’ha presentat un estudi sobre la inviabilitat de Muface i s’ha fet pública la voluntat de liquidar el model i que tots els funcionaris passin a la sanitat pública, un debat que fa anys que és sobre la taula.
El CSIF i la sanitat privada i concertada estan en contra de la desaparició, mentre que alguns sindicats de docents, com ara la USTEC, diuen que estan a favor d’eliminar-ho, perquè “és absurd que una part dels empleats públics tinguin una assistència privada” i que el que cal fer és “reforçar la pública”.
Des del punt de vista acadèmic, l’economista Guillem López Casasnovas té molt clar que Muface “és un privilegi que és fora de la Constitució”, però també opina que, malgrat la situació conjuntural actual, amb la incertesa sobre la renovació del conveni amb les asseguradores malgrat que el govern de l’Estat ha ofert un increment de la prima del 33% a tres anys vista, el model no es pot canviar d’un dia per l’altre, sinó que, més aviat, “anirà desapareixent a poc a poc”.
Què és Muface?
La Mutualitat General de Funcionaris Civils de l’Estat (Muface) és un organisme públic creat l’any 1975 per donar assistència sanitària als funcionaris adscrits i a les seves famílies. Depèn de l’Administració General de l’Estat i és un sistema contributiu alternatiu a l’afiliació a la Seguretat Social, una mena de caixa diferent de recaptació que es va oferir també a altres col·lectius i de què encara continuen vigents Isfas, per a les forces armades i la Guàrdia Civil, i Mugeju, per a jutges, fiscals i altres empleats de l’Administració de justícia.
Com funciona?
Els mutualistes de Muface tenen alguns privilegis i també alguns inconvenients, com ara que “han de pagar el 30% dels medicaments a les farmàcies de per vida i que, encara que es puguin jubilar als 60 anys, les pensions són més baixes que en el règim general”, explica el representant del CSIF a Lleida, Modesto Berciano. Però la prerrogativa més important és que poden escollir si prefereixen ser atesos pel sistema de salut públic o si trien algunes de les companyies asseguradores privades amb què Muface té conveni. Tot i així, Berciano precisa que ser de Muface “no era una opció, sinó una obligació” fins a l’any 2011, quan, amb el govern de Rodríguez Zapatero, es va “declarar a extingir”, i des de llavors “ningú ha entrat a Muface”.
Quin és el problema?
La problemàtica que ha motivat que els funcionaris surtin al carrer és la falta d’acord per renovar el conveni que l’Estat té amb les assegurances Asisa, Adeslas –ja ha anunciat que no el renovarà– i DKV, que reben una prima de l’Estat per fer-se càrrec de l’assistència dels funcionaris que trien la sanitat privada. El concert actual finalitza el 31 de gener del 2025 i encara no hi ha acord, tot i que el govern ha ofert un increment del 33% en tres anys. Tot i que el Ministeri de Sanitat ja ha presentat un informe que conclou que Muface és “inviable” i s’ha mostrat favorable a acabar amb el model i que els funcionaris passin al sistema públic de salut, el Ministeri de Transformació Digital i de la Funció Pública, que és el que s’encarrega de la gestió de Muface, ja ha dit que no cal córrer i s’ha mostrat obert al debat, però d’aquí a tres anys, quan acabi el concert que encara no s’ha signat.
Què passaria si desapareix?
La proposta del Ministeri de Sanitat és que els 1,52 milions de mutualistes de Muface passin a ser atesos per la sanitat pública. Això implicaria sobrecarregar un sistema que ja té dèficits importantsi augmentar les llistes d’espera. Sanitat, però, ha destacat que, aquest cop, el traspàs “és viable i raonable”.
Quin impacte tindria a Catalunya?
Tot i que Catalunya, amb uns 165.000 funcionaris de Muface, seria de les comunitats menys afectades, ja que la població mutualista amb assistència privada suposa menys de l’1,2% del total de la població, tothom està d’acord que seria una oportunitat per reforçar i fins i tot replantejar el model sanitari. “Tot i que aquí no seria un impacte molt gran si es produeix el traspàs, no pot ser sense que hi hagi més recursos”, subratlla Iolanda Segura, portaveu d’Ustec, que considera “incoherent que uns treballadores públics tinguin una assistència privada” i lamenta que un organisme “creat en època franquista hagi continuat fins avui”. No ho veu igual Lluís Monset, president de l’Associació Catalana d’Entitats de Salut (ACES), patronal de les empreses privades proveïdores de serveis sanitaris i socials a Catalunya. Monset, partidari d’un sistema mixt de salut, “com ja funcionen a l’Europa central”, defensa “la reforma del model actual, perquè, al llarg dels anys, s’ha vist que té importants dèficits, tant d’accés com de finançament” i advoca per “un sistema públic que garanteixi l’assistència a tothom però en què la provisió del servei sigui mixt”. Monset nega que les clíniques privades depenguin de la pervivència de Muface perquè “el 35% dels ciutadans paguen una pòlissa privada per complementar el servei”.
Per què ha aguantat fins ara?
López Casasnovas, creador del primer postgrau d’economia i gestió de la salut, opina que si Muface ha aguantat fins ara ha estat perquè a l’Estat li surt més barat que la Seguretat Social i també perquè les asseguradores han compensat les primes que cobren de l’administració oferint als mutualistes “serveis complementaris”. Considera que, amb el temps, anirà desapareixent, com es posa de manifest també amb el mateix informe de Sanitat, que destaca que, el 2012, hi havia un 81% de funcionaris de Muface que optaven per la privada, un percentatge que s’ha reduït, l’any 2024, al 67,3%. “Progressivament, minvarà, fins que quedi abolit del tot, però en cap cas podrà ser una imposició.”