"La qualitat educativa no depèn de la immigració"

Pocs dies abans que 1.180.000 alum­nes es rein­cor­po­rin a les aules i a punt d'ini­ciar-se al Par­la­ment el debat sobre la llei d'edu­cació de Cata­lu­nya, el con­se­ller d'Edu­cació, Ernest Mara­gall, posa el focus d'atenció del nou curs en tres grans objec­tius "qua­li­ta­tius": la millora de resul­tats edu­ca­tius, la com­pli­ci­tat entre l'admi­nis­tració i els docents, i la recu­pe­ració de la con­fiança entre família i escola.

Aquest curs s'implan­ta­ran amb caràcter pilot deu zones edu­ca­ti­ves. Pel que fa a la dis­tri­bució equi­ta­tiva, ¿l'objec­tiu és que tots els cen­tres d'aques­tes zones esco­la­rit­zin el mateix per­cen­tatge d'immi­grants?

La idea és avançar en aquesta direcció. Es tracta que, més enllà dels drets indi­vi­du­als i reco­ne­guts dels alum­nes i les famílies, hi hagi ele­ments de conei­xe­ment i decisió com­par­tida al vol­tant d'aquesta qüestió. I aquí cal molta lle­tra petita, molt conei­xe­ment real de la situ­ació, i molta com­pli­ci­tat. I aquesta com­pli­ci­tat s'ha de cons­truir, més enllà del que diguin les lleis i les nor­mes. L'apli­cació de la norma, per si sola, no resoldrà aquesta qüestió.

¿Com s'explica que les fórmu­les que es van intro­duir amb el Pacte Naci­o­nal per l'Edu­cació per millo­rar aquest equi­li­bri no hagin modi­fi­cat en abso­lut els per­cen­tat­ges d'estran­gers, del 85% a la pública i el 15% a la pri­vada?

No és cert que ho hi hagi hagut can­vis. Cal tenir en compte que només creix l'escola pública, i si el per­cen­tatge glo­bal d'alum­nes als cen­tres públics és cada cop més gran, vol dir que l'índex de nou­vin­guts és menor. Però molt més impor­tant que acon­se­guir un equi­li­bri abso­lut i una per­fecció total en aquest sen­tit és que cada escola, pública o con­cer­tada, tin­gui els meca­nis­mes, els conei­xe­ments, la pro­fes­si­o­na­li­tat i els recur­sos per ges­ti­o­nar la com­ple­xi­tat de l'arri­bada dels nou­vin­guts amb les millors pos­si­bi­li­tats d'èxit.

¿Una dis­tri­bució més equi­ta­tiva no aug­men­ta­ria les pos­si­bi­li­tats d'èxit?

El pro­blema de qua­li­tat de la nos­tra edu­cació, i dels resul­tats que som lluny d'asso­lir, no depèn de l'arri­bada de la immi­gració: és previ. Fa 8 anys teníem molt pocs immi­grants i estàvem exac­ta­ment igual, lluny de l'excel·lència que volem. Així que no ens podem ama­gar dar­rere d'aquest pro­blema. Hi és, i l'hem de resol­dre, però ens con­fo­nem si pen­sem que resol­dre la qüestió de l'esco­la­rit­zació equi­ta­tiva, per si sol, pro­duirà una millora de resul­tats.

Hi ha un ampli sec­tor de la comu­ni­tat edu­ca­tiva que veu un risc de segre­gació dar­rere dels nous espais d'aco­llida d'immi­grants que s'implan­ta­ran a Vic i Reus ¿No hau­ria sigut millor fixar-hi un període reduït d'estada?

No puc enten­dre aquesta pre­tensió de voler deli­mi­tar-ho tot: que perquè una cosa s'enten­gui hagi d'estar abso­lu­ta­ment tan­cada, defi­ni­tiva, i per­fecta. La rea­li­tat, afor­tu­na­da­ment, no és així: és molt més rica, com­plexa i diversa. És evi­dent que tota inno­vació té un risc asso­ciat, i només l'experiència ens aca­barà dient quina és la solució òptima. Per això dema­na­ria que no es fes­sin judi­cis apriorístics. Els nos­tres objec­tius són millo­rar la inte­gració dels nou­vin­guts i que això tin­gui també uns efec­tes posi­tius en el fun­ci­o­na­ment de les aules ordinàries.

Tor­nant a la llei... El tri­nomi auto­no­mia, direcció i ava­lu­ació és un dels eixos de norma. Però, pel que fa als docents, només s'ava­luarà els que vul­guin pro­mo­ci­o­nar...

Això no és exac­ta­ment així. Una cosa és asso­ciar ava­lu­ació i car­rera pro­fes­si­o­nal, que és el que diu la llei de forma explícita, però aquesta no és l'única relació entre ava­lu­ació i docència que es plan­teja. L'ava­lu­ació docent vindrà també per la via de l'ava­lu­ació gene­ral dels cen­tres, dels pro­jec­tes edu­ca­tius i dels resul­tats dels alum­nes, que ens dona­ran ele­ments d'anàlisi, i si cal de cor­recció, de la tasca pedagògica.

Ha cai­gut del text l'obli­ga­to­ri­e­tat de fer un curs de pràcti­ques un cop superada la for­mació per poder exer­cir.

El con­cepte no està aban­do­nat ni de bon tros, però ha de tenir segu­re­tat jurídica i res­pecte pels drets pro­fes­si­o­nals i labo­rals del pro­fes­so­rat, i sem­bla que tal com ho havíem plan­te­jat això no estava garan­tit. Però hi haurà meca­nis­mes d'ava­lu­ació i con­fir­mació real de la capa­ci­tat en l'exer­cici de la funció docent, molt específica­ment pel que fa a la incor­po­ració a través de l'interi­natge, però també per als que hi arri­bin havent superat unes opo­si­ci­ons.

El depar­ta­ment no donarà aquest curs cap ins­trucció a les esco­les per apli­car la ter­cera hora de cas­tellà?

Aquí hem ini­ciat una doble via: d'una banda, tenim pen­dent de reso­lució el recurs que vam plan­te­jar al Cons­ti­tu­ci­o­nal rela­tiu al decret de mínims del govern cen­tral que regula aquesta qüestió i, paral·lela­ment, ens estem dotant d'un model que dóna un marge de dis­creció explícit pel que fa a l'ús del temps al con­junt de l'etapa de primària, de manera que espero que ben aviat, per una via o per l'altra, esti­guem en con­di­ci­ons de con­fir­mar la nos­tra capa­ci­tat per pren­dre les deci­si­ons ade­qua­des en el ter­reny lingüístic i cur­ri­cu­lar en gene­ral.

I men­tre això no arriba?

Els cen­tres tenen pos­si­bi­li­tats àmplies d'orga­nit­zar el des­ple­ga­ment horari en totes les àrees del currículum. I insis­teixo: aquesta pre­tensió de fixar-ho tot, en aquest cas uns hora­ris per­fec­ta­ment esta­blerts i iguals per a tot­hom, crec que no és el més ade­quat per obte­nir els millors resul­tats. El que ha de que­dar per­fec­ta­ment defi­nit són els objec­tius a què es vol arri­bar. I els nos­tres objec­tius irre­nun­ci­a­bles són, en pri­mer lloc, la clare­dat amb què el català manté el seu caràcter vehi­cu­lar i la garan­tia del seu domini ple per part de tots els ciu­ta­dans. En segon lloc, la garan­tia, també, del ple domini del cas­tellà i, en ter­cer lloc, el domini d'una ter­cera llen­gua com a requi­sit indis­pen­sa­ble per avançar en els resul­tats pro­po­sats.