Els pares de la concertada presenten 225.400 firmes contra la llei d’educació

Els pares de l’escola concertada van descarregar ahir al migdia davant la seu del departament d’Educació una pila de caixes amb 225.429 esmenes a l’avantprojecte de llei d’educació de Catalunya, la majoria còpies d’una carta tipus que els centres han distribuït a les famílies i que han estat comptabilitzades com una sola al·legació.

La Confederació Cristiana d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes de Catalunya (CCAPAC) i la Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Escoles Lliures (Fapel) denuncien que el text “no respecta el pluralisme ni l’autonomia dels centres; restringeix els drets dels pares a l’elecció d’escola; consagra la discriminació de la concertada en no assegurar-ne la gratuïtat, i no respecta el mandat de l’Estatut de bastir un model educatiu d’interès públic”.

El conseller d’Educació, Ernest Maragall, va respondre ahir a aquesta mobilització fent una dura interpel·lació a l’escola concertada, alhora que va mostrar la seva “sorpresa” pels arguments esgrimits.

En un conferència pronunciada a la seu de La Caixa, convidat pel Cercle Financer, Maragall va considerar que “cap dels elements d’inquietud” que planteja el sector apareixen en el text, i va indicar que ell mateix també hauria firmat el formulari. En aquest sentit, va explicar que, segons havia pogut saber a través d’alguns pares “que l’havien subscrit a les portes d’un camp de futbol” o en qualsevol altre lloc, n’hi havia que ho havien fet creient que se’ls retiraria la subvenció o que es tancarien els centres concertats.

El conseller va referir-se també a l’“ambigüitat” en què es mou un sector de l’escola concertada quan parla de lliure elecció de centre per “mantenir procediments artificials que permeten la lliure elecció de les famílies per determinats centres”. També els va instar a posicionar-se sobre si estan disposats a assumir la gratuïtat a canvi de contrapartides en l’escolarització dels immigrants.

Preguntes als sindicats
Però l’avís del conseller no va quedar aquí. També hi va haver un toc d’atenció als sindicats de mestres de l’escola pública, als quals va demanar si estan disposats a “abandonar la seguretat de la mesa sectorial central, que ho determina tot, per sortir al camp obert de l’autonomia de centre”, si és possible que la funció pública docent es plantegi en termes “d’eficiència social” i si “és compatible la legítima defensa dels interessos laborals amb una defensa de l’interès educatiu general”. “Som en una disjuntiva en què hem de decidir si volem guanyar posicions pròpies o ser part activa de la posició general”, va dir.

CCOO i UGT van presentar també ahir al·legacions al text, en què critiquen que no garanteix un servei públic educatiu que corregeixi les desigualtats entre escoles públiques i concertades, i denuncien que no deixa marge per negociar les condicions laborals dels docents.