L’última de Ravensbrück

A la presó de Foix, la Ges­tapo la va inter­ro­gar amb fuets: “Ens van col­pe­jar, a la meva cosina i a mi. A la tieta, no, pot­ser perquè era més gran o pot­ser perquè van pen­sar que, com que érem més joves, par­laríem. Però no vam par­lar.” Després de set inter­ro­ga­to­ris en dife­rents dies, Con­xita Grangé Beleta i la seva cosina Maria Cas­telló tenien l’esquena i les nat­ges cober­tes de sang pels cops de fuet i de porra. La dona del direc­tor de la presó de Foix les feia sor­tir de la cel·la i, al jardí, curava les feri­des amo­ro­sa­ment amb com­pre­ses. “Una dona for­mi­da­ble”, va recor­dar Con­xita Grangé, anci­ana, amb cabells blancs, i amb una memòria i un francès excel·lent, après de petita, a Tolosa de Llen­gua­doc, on la van criar, com una filla més, l’oncle Jaume Beleta i la tieta Elvira Ibarz. La cosina Maria era 15 anys més gran i la Con­xita era “la nineta dels ulls de la casa”. Con­xita Grangé havia arri­bat a França amb dos anys. Con­xita Grangé era la setena de vuit ger­mans i havia nas­cut a Espui, al Pallars Jussà, el 6 d’agost del 1925. Les tres dones, cone­gu­des com “les Veleta”, segons recull la his­to­ri­a­dora llei­da­tana Míriam Roma, autora de Les sis de Ravensbrück (Edi­ci­ons Pagès, 2022), havien estat detin­gu­des a Peny, a l’Ari­eja, el 24 de maig del 1944, quan feien d’enllaç amb els guer­ri­llers que com­ba­tien els nazis col·labo­rant amb les xar­xes de la Resistència.

En l’últim inter­ro­ga­tori a Foix, el cap de la Ges­tapo va dir a les tres dones que les envi­a­rien a Tolosa, a la presó de Saint Mic­hel, on tenien els mit­jans per fer-les par­lar. “Vèiem com arri­ba­ven les dones dels inter­ro­ga­to­ris i la veri­tat és que les fue­ta­des que havíem patit nosal­tres no eren res; les dones eren tor­tu­ra­des per la Ges­tapo a Tolosa.” El que les va sal­var dels inter­ro­ga­to­ris a Tolosa va ser el desem­bar­ca­ment a les plat­ges nor­man­des dels ali­ats el 6 de juny del 1944. No es van sal­var, però, de Ravensbrück, on van arri­bar el 9 de setem­bre, després de dos mesos de recor­re­gut en tren. Tenia el número 62.480.

Després de la mort de Neus Català, Con­xita Grangé va pas­sar a ser l’última cata­lana super­vi­vent del camp d’exter­mini nazi on els cels són eter­na­ment de plom. Coin­ci­dint amb el cen­te­nari del seu nai­xe­ment, el govern català dedica diver­sos actes i com­me­mo­ra­ci­ons per rei­vin­di­car la seva figura en l’Any Con­xita Grangé. També cone­guda com a Con­xita Ramos en casar-se amb Josep Ramos Bosch, un antic guer­ri­ller català, va rebre des­ta­ca­des con­de­co­ra­ci­ons de la República fran­cesa, com ara la Legió d’Honor i la Meda­lla de la Resistència. El 26 de juliol del 2019 el Memo­rial Democràtic de la Gene­ra­li­tat i l’Ajun­ta­ment de la Torre de Cap­de­lla li van retre el pri­mer home­natge a Cata­lu­nya, al qual no va poder assis­tir per motius de salut. Va morir un mes després, el 27 d’agost, a l’edat de 94 anys. L’ales­ho­res con­se­llera de Justícia, Ester Cape­lla, va encapçalar la repre­sen­tació de la Gene­ra­li­tat al seu fune­ral, cele­brat a Tolosa de Llen­gua­doc. Mesos després, l’Ajun­ta­ment de Tolosa de Llen­gua­doc va dedi­car una plaça de la ciu­tat a la seva figura.

Hi ha dife­rents vídeos, a You­Tube se’n poden tro­bar, on Con­xita Grangé explica els expe­ri­ments mèdics dels nazis a Ravensbrück com el que va patir, plena de cica­trius a la cama, una russa amb qui després de l’alli­be­ra­ment va man­te­nir amis­tat. Amb un som­riure d’estima recor­dava que, en un viatge de retro­ba­ment de depor­tats, la russa li va rega­lar una matri­oixca peti­tona. Rela­tava la fam que les va empènyer, men­tre cava­ven trin­xe­res, a llançar-se a un camió ple de ver­du­res podri­des: “Vaig sen­tir el vent de les bales ale­ma­nyes. Però no em van tocar.” Són gra­va­ci­ons que tes­ti­mo­nien els últims anys de vida de Con­xita Grangé, en el trans­curs dels quals es va dedi­car a expli­car la seva experiència als esco­lars i bat­xi­llers per adver­tir-los sobre les mons­tru­o­si­tats que van sig­ni­fi­car el nazisme i el fei­xisme. “És per això que ho explico als joves, perquè sapi­gueu què ha estat el nazisme, perquè teniu el futur al davant vos­tre i no cai­gueu en aques­tes idees d’extrema dreta ”, diu en un d’aquests vídeos. Quan els estu­di­ants ale­manys li dema­na­ven si els tenia odi, els con­tes­tava el següent: “No, sou la ter­cera o quarta gene­ració. Però als vos­tres avis, sí. He vist matar nens pels vos­tres avis i això no ho puc obli­dar.”