Alerta davant l'augment de denúncies a sanitaris
Sanitat
El col·lectiu d'infermeres ha constatat en els darrers anys que el nombre de demandes civils i denúncies penals que els pacients i familiars interposen contra professionals per suposades males pràctiques va en augment. Tot i que només el 4,5% dels 1.401 procediments judicials iniciats a tot l'Estat des de l'any 2000 han acabat amb sentències condemnatòries, els infermers consideren que la judicialització de l'assistència afavoreix les "pràctiques defensives", ja que els professionals cada cop volen assumir menys risc.
Segons va afirmar ahir el president del Consell General d'Infermeria -que aplega els col·legis professionals de l'Estat-, Máximo González Jurado, si es consolida la mateixa tendència que ja existeix als Estats Units, la situació anirà en contra del pacient. La por a una denúncia s'acaba traduint en duplicació de proves, retards en els diagnòstics, etc., "quan els professionals se senten insegurs i pressionats", va dir.
La presidenta del Col·legi d'Infermeria de Barcelona, Mariona Creus, va confirmar que a Catalunya també s'ha observat la mateixa tendència creixent, tot i que és una de les comunitats amb una incidència més baixa de denúncies. Des de l'any 2004, s'han registrat 86 procediments judicials: 63 a la demarcació de Barcelona, 16 a la de Tarragona, 6 a la de Lleida i un a la de Girona. Només a Barcelona, s'han tancat 43 casos amb tan sols una condemna.
Manca de personal
Creus va destacar que un dels factors claus que contribueix a augmentar el risc d'errors és la manca de personal i l'elevada pressió assistencial. A Catalunya, hi ha 5,4 infermeres per miler d'habitants, mentre que a la Unió Europea n'hi ha 9.
D'altra banda, González va afegir que, per minimitzar riscos, també cal disposar de guies clíniques i protocols que delimitin les competències de cada professional, així com d'una llei que estableixi un barem que permeti valorar possibles danys de forma objectiva, tal com ja existeix per als accidents de trànsit.
L'administració incorrecta d'injectables, d'un grup sanguini incorrecte o de medicaments que causen al·lèrgies són algunes de les causes sobre les quals es basen les denúncies contra infermeres. "És molt estrany que un sanitari actuï amb la intenció de fer mal, però el risc zero no existeix", va afirmar González.
Per tal d'oferir als pacients una via alternativa als tribunals, els col·legis d'infermeria de l'Estat volen posar en marxa oficines d'atenció on els ciutadans podran presentar les seves reclamacions. Una comissió independent d'experts i pèrits avaluaria cada cas i resoldria si hi ha hagut mala pràctica i si procedeix indemnitzar el pacient i sancionar el professional. "Si el pacient no hi està d'acord, sempre li queda l'opció d'anar a la justícia", va afegir González.
