Gent de Vic

Un té clar que "qui no té papers ha de tornar al seu país" i l'altre defensa que "davant de tot, tothom és una persona i té el dret a viure dignament". Ho diuen en un català perfecte, però quan es posen a discutir-se entre ells ho fan en àrab. Es diuen Hicham i Karim, tenen 22 i 21 anys i són nascuts a Vic en famílies d'origen marroquí. Representen el blanc i negre, el sí i el no rotund respecte a la proposta de l'Ajuntament de Vic de prohibir que les persones sense papers s'inscriguin al padró municipal. I representen també un col·lectiu molt important de veïns de la capital d'Osona: l'anomenada segona generació de la immigració. Els seus pares van arribar del Marroc fa gairebé trenta anys buscant feina. "Ells van venir irregulars. Eren altres temps, al Marroc no hi havia feina i sabien que aquí en trobarien", coincideixen tots dos.

Ara, en canvi, ni en Hicham ni en Karim tenen feina. Un havia treballat al mercat, però fa uns mesos que no li donen feina. A l'altre fa dues setmanes que se li va acabar el contracte en una fàbrica de Sant Pere de Torelló i està pendent que el tornin a trucar aviat, tal com li han promès.

"La crisi ha aguditzat molt les postures. La immigració a Osona ha estat necessària durant molt de temps, perquè han estat els immigrants els que han fet feines que els autòctons no volíem fer als escorxadors, per exemple. I ara, quan es destrueixen llocs de treball, la gent és menys primmirada", argumenta Joan Solà, propietari d'una xarcuteria situada al costat de la plaça Major de Vic. És dels de ni blanc ni negre, sinó més aviat tons de grisos. "No crec que la solució sigui no empadronar els sensepapers, tot i que entenc que l'Ajuntament busqui alguna mesura per controlar els pisos pastera i sobretot per contrarestar l'efecte de la ultradreta", afegeix. Explica que té bons amics immigrants. També en té entre els seus treballadors. "En el nostre negoci no hem tingut problemes -indica Solà-, però sempre has de tenir en compte que hi ha diferències culturals i a vegades les diferències són importants".

La claredat que utilitza aquest botiguer no és habitual entre els clients dels bars de la plaça peculiar pels porxos que l'envolten. Hi ha molts veïns de Vic que no es volen posicionar sobre la immigració si se'ls posa al davant un micròfon. Una parella amb els seixanta passats, que parla sobre aquest tema que ha convertit Vic en tema d'actualitat els últims dies, es nega a contestar les preguntes dels periodistes. "Això és cosa dels polítics", es limiten a dir. O de converses de bar, però només entre persones de confiança.

"No hi ha feina per a tothom"
Joan Boada, jubilat de 68 anys, sí que és contundent: "Em sembla perfecte que no es puguin empadronar els immigrants irregulars. Qui no té papers no es pot estar aquí. És gent que només provoca problemes". "Fa anys va venir gent perquè hi havia feina, però ara no n'hi ha per a tothom", argumenta. No ha viscut cap conflicte de convivència, de totes maneres té molt clar que a Vic hi ha massa immigració i que això fa que el CAP (centre d'atenció primària) estigui col·lapsat.

A pocs metres, Lucía Jaramillo, d'origen colombià i instal·lada a Vic des de fa deu anys, es lamenta de la polèmica i troba que és una pena que "els polítics utilitzin els més dèbils per guanyar vots". Malgrat tot, admet que al costat de la gent que ve per treballar n'hi ha d'altres que "només volen viure bé". "Evitar que s'empadronin els irregulars no és la solució. Els que manen han de trobar maneres eficients per mantenir la cohesió i la bona convivència. Suposo que és complicat i la solució, evidentment, jo no la tinc".

Si el debat, fins ara, havia estat en veu baixa, la mesura que l'alcalde de Vic, Josep M. Vila d'Abadal (CiU), va anunciar el 29 de desembre i que consisteix a negar-se a empadronar els sensepapers, l'ha traslladat al primer pla. ¿Hi ha massa immigració? Dos de cada deu veïns del municipi són de nacionalitat estrangera. Com s'ho pot fer un ajuntament per gestionar l'arribada d'un volum important d'estrangers? Si alguna cosa ha fet l'Ajuntament aquests dies ha estat anar reculant -ha retirat la intenció inicial de denunciar els irregulars a la policia- i estan pendents d'un informe jurídic extern que avali la legalitat dels nous criteris. "L'equip de govern (CiU, PSC i ERC) veu que Plataforma per Catalunya, amb un discurs populista i xenòfob, li pot guanyar terreny i les eleccions ja s'acosten. Jo també voldria que a Vic no hi hagués pisos pastera i que tothom que ho necessita tingués accés immediat als serveis socials sense cues i que tothom parlés català i tingués feina, però...". Qui fa aquest discurs és un jove que s'identifica com a veí de Vic de tota la vida, tot i que no vol que surti el seu nom.

Un altre vigatà de tota la vida, el periodista Toni Coromina, es declara convençut que la seva ciutat no és un cas especial dins d'un món on les cultures es barregen, o s'intenten barrejar: "Tot i tenir un índex de població immigrant més alt que altres municipis, la proporció d'indesitjables i de males persones em fa l'efecte que deu ser la mateixa". Pel que fa a la falsificació dels empadronaments -un dels arguments que utilitza l'alcalde per endurir els criteris a l'hora de triar qui es converteix oficialment en ciutadà de Vic-, recorda que fa 20 anys hi havia famílies que feien empadronaments fraudulents per escolaritzar els fills en determinades escoles on no hi havia tants immigrants. "Ara, com que Vic és circumscripció escolar única i el repartiment d'escola es fa per sorteig, hi ha famílies que es van a empadronar a un altre municipi per dur-hi els seus fills, perquè troben que als centres de Vic hi ha massa fills d'immigrants".

Coromina es lamenta que sigui la batalla dels penúltims contra els últims. Un tema que els experts en immigració tenen molt estudiat i que es repeteix al llarg de la història. El periodista, de 55 anys, recorda als anys 60 l'arribada dels anomenats murcianos, tot i que la gran majoria procedien de Jaén o de Còrdova; als 70, la dels primers marroquins, i els últims anys la de més marroquins i també de subsaharians i llationamericans. "Hi ha qui oblida la memòria, però molts de la meva generació recordem perfectament com el Cafè Vic era dels pocs bars on podien entrar els primers marroquins. Els principals opositors als que arribaven del nord d'Àfrica eren els penúltims immigrants, els arribats d'Andalusia...", relata el periodista.

Això en el món dels adults. I en el dels infants, de quan ell tenia 10 o 12 anys, li ha quedat la imatge de "les guerres entre catalans i xarnegos al turó de l'Ausaneta o al Prat de la Riera. Batalles amb pedres i fletxes que gairebé sempre guanyaven els catalans". Li serveix per il·lustrar que "malauradament el racisme es practica entre molts col·lectius".

"Em sap greu la imatge que surt de Vic aquests dies als mitjans, perquè no és una ciutat xenòfoba ni conflictiva", s'afanya a dir Anna Alemany, una periodista de 29 anys. Tem, però, que la cosa només acaba de començar. Molts polítics ja fan número i les eleccions són aquí, a tocar.