La crisi dels trens va costar 10 € diaris a la meitat dels afectats

El col·lapse que la tardor passada van patir els transports ferroviaris a l’àrea metropolitana de Barcelona va trastocar l’activitat diària de més de la meitat dels veïns dels municipis afectats, segons un estudi encarregat pel govern. Aquests ciutadans van haver de dedicar més hores als seus desplaçaments, van dormir menys i, malgrat tot, molts d’ells no van poder evitar arribar tard a la feina o a classe. I no només això. El daltabaix també els va obligar a gratar-se la butxaca. Gairebé la meitat dels afectats van patir una despesa afegida de 10 euros diaris com a mitjana que van haver d’invertir en benzina, menjars fora de casa i fins i tot cangurs. No és estrany, doncs, que en ser preguntats sobre els efectes que tot plegat els provocava apareguin respostes com estrès, mal humor i cansament.

L’estudi, fet per GESOP a partir de 702 entrevistes, el va encarregar la conselleria de Treball i es va realitzar durant 25 dies, a partir del 20 d’octubre, quan les obres del TGV van provocar danys en el túnel dels Ferrocarrils de la Generaltiat del Gornal. L’objectiu era constatar el nombre de persones que es van veure afectades i saber de quina manera havia incidit en la seva vida quotidiana.

L’estudi conclou que el 51,5 per cent de residents als municipis on hi ha estacions de Renfe o FGC que van patir el tall es van veure perjudicats d’alguna forma. A banda dels usuaris habituals, que van viure directament les conseqüències (40,3%), hi figuren els qui es van trobar atrapats per l’increment del trànsit (54,3), per retards en altres línies (39,1), per l’increment d’usuaris en altres mitjans públics (27,8), o els qui van haver d’introduir canvis als horaris familiars (21,9).

El 40,9% dels afectats per la interrupció de les línies es van passar al transport privat, el 30,3 al metro i el 27,7 als serveis d’autobusos habilitats per Renfe.
Les alternatives, però, no van resultar del tot efectives. Com a mitjana, els afectats –85,7% dels entrevistats– trigaven gairebé una hora més a realitzar els seus desplaçaments –58 minuts– i el 65,9% s’havien de llevar tres quarts d’hora abans. Malgrat tot, més de la meitat –el 56,4%– van acabar fent tard a classe o a la feina algun cop. Com a mitjana, els afectats van perdre en els 25 dies estudiats 8,2 hores de les seves activitats –20 minuts diaris.

Per acabar-ho d’adobar, gairebé la meitat –45,9– van haver d’invertir diners per superar el tràngol: una mitjana de 10 euros al dia que se’n van anar en benzina, menjar fora de casa, transports alternatius, peatges, taxis, aparcaments, cangurs... Aquesta xifra es multiplica si es té en compte que la crisi va durar 42 dies. A més, el 25,3 dels entrevistats afirmen haver perdut diners per hores no treballades, una situació que perjudica especialment els autònoms.

El 27,7% dels entrevistats va confessar que durant aquelles jornades van haver de deixar de fer alguna activitat personal que abans realitzaven, i en demanar-los una resposta espontània sobre els efectes que els va provocar la situació –aquest punt el van respondre només tres de cada deu– els enquestats apunten estrès, ansietat, mal humor...