Croada contra el VIH

Per als científics que tre­ba­llen en l'àmbit de la sida, gua­nyar la par­tida al VIH no és una uto­pia. Calen esforços i temps. Els actu­als trac­ta­ments amb retro­vi­rals han acon­se­guit cro­ni­fi­car la malal­tia, però molts grups de recerca inten­ten anar més enllà i man­te­nen l'espe­rança d'eli­mi­nar el virus algun dia, d'era­di­car-lo de l'orga­nisme -o almenys acon­se­guir atu­rar-ne la repli­cació. En defi­ni­tiva, d'arri­bar a curar la infecció en lloc de trac­tar-la, que és l'únic -i ja és moltíssim- que es pot fer ara per ara. Com va dir dijous pas­sat en un semi­nari cele­brat a Bar­ce­lona el pro­fes­sor de medi­cina mole­cu­lar de la Uni­ver­si­tat de Mas­sac­hus­sets, Mario Ste­ven­son, "en aquests moments no tenim vacuna, però sí milers de paci­ents crònics".

"Avui dia, s'està tre­ba­llant bàsica­ment en dos camps: les vacu­nes i la pos­si­bi­li­tat d'era­di­car el virus amb nous fàrmacs", explica el doc­tor Bona­ven­tura Clo­tet, cap del ser­vei de sida de l'Hos­pi­tal Ger­mans Trias i Pujol i del labo­ra­tori de retro­vi­ro­lo­gia de la Fun­dació Irsi­caixa. A banda dels assaigs amb pro­to­tips de vacu­nes, les espe­ran­ces també estan dipo­si­ta­des en nous trac­ta­ments far­ma­cològics. Ara mateix, el cen­tre d'atenció són els ano­me­nats inhi­bi­dors de la inte­grasa, con­cre­ta­ment el ral­te­gra­vir, l'únic fàrmac d'aquesta nova família que, de moment, està comer­ci­a­lit­zat (a l'Estat espa­nyol es va apro­var el febrer pas­sat). El ral­te­gra­vir impe­deix que l'ADN del virus del VIH s'inte­gri als cro­mo­so­mes del nucli de la cèl·lula que vol infec­tar. Diver­sos estu­dis ja han cons­ta­tat que, en com­bi­nació amb altres trac­ta­ments anti­re­tro­vi­rals, el ral­te­gra­vir redu­eix la càrrega viral a nivells pràcti­ca­ment inde­tec­ta­bles en tan sols qua­tre set­ma­nes de trac­ta­ment.

"Tenim nous fàrmacs i múlti­ples idees per com­bi­nar-los i per apli­car noves estratègies terapèuti­ques a cada per­fil de paci­ent", afirma Javier Sánchez-Picado, inves­ti­ga­dor del labo­ra­tori d'Irsi­caixa. L'objec­tiu és acon­se­guir, no només reduir la càrrega viral fins a la mínima expressió, sinó ser capaços, a més, de nete­jar els reser­vo­ris on el VIH es manté latent i espera l'ocasió -per exem­ple, una inter­rupció del trac­ta­ment- per rebro­tar amb força en l'orga­nisme. Aquests reser­vo­ris es con­cen­tren, sobre­tot, allà on hi ha tei­xit limfàtic, per exem­ple, als intes­tins o als gan­glis. Men­tre hi hagi virus en aquests reser­vo­ris, aban­do­nar el trac­ta­ment que manté la infecció a rat­lla -però que també té molta toxi­ci­tat- sig­ni­fica tor­nar a enge­gar la repli­cació sense límits: un paci­ent que no rep trac­ta­ment pot arri­bar a repli­car fins a mil mili­ons de còpies del VIH al dia.

Alguns malalts que estan pre­nent ral­te­gra­vir ja han donat sig­nes d'haver reduït la presència del virus en aquests reser­vo­ris. "Però no els podem inter­rom­pre el trac­ta­ment men­tre no esti­guem segurs que hem tro­bat tots els ama­ga­talls", alerta Clo­tet. Detec­tar la presència viral als reser­vo­ris dels tei­xits, per mínima que sigui, no és feina fàcil i reque­reix una tec­no­lo­gia molt avançada. El labo­ra­tori d'Irsi­caixa dis­posa d'una de les més pun­te­res i, de fet, ja estan fent el segui­ment -que durarà un any- de 70 paci­ents dels hos­pi­tals Ger­mans Trias i Pujol, Clínic i Sant Pau trac­tats amb ral­te­gra­vir. "Als sis mesos, el 90% ja han asso­lit nivells inde­tec­ta­bles [per sota de 50 còpies per mil·lili­tre de sang] de càrrega viral", asse­gura Martínez-Picado.

Hi ha paci­ents que arri­ben al nivell d'una única còpia. No hi ha repli­cació, però no se sap si que­den reser­vo­ris on s'amaga el VIH. Els reser­vo­ris que acu­mu­len virus latents són la gran diana a ata­car. El repte és tro­bar la manera de detec­tar el que fins ara ha estat inde­tec­ta­ble.