Societat
Queco Novell crida al civisme i recorda la seva Gràcia
Per veure el mapa de les festes, clica aquí
Les Festes de Gràcia comencen amb rima, humor, un toc històric i una crida al civisme. El periodista Queco Novell va donar ahir, com a pregoner, el tret de sortida de la festa major, amb un discurs rimat, que va servir de repàs als carrers de Gràcia que ell ha conegut, com un Verdi “on ja és més fàcil comprar xauarma, falàfel, menjar francès, iraquià o italià, que no pas quatre fulles d’enciam” o el carrer Gran, “on ja no caben més sabateries, això sí, sense pudor d’escombraries”; i també d’aquells carrers que van recórrer els seus avis: “És la Gràcia dels refugis de les bombes enemigues”. Tot el pregó, a més, va tenir l’accent posat en el civisme. El doble polac de Maragall va fer una crida a respectar el descans dels veïns i a no embrutar .
Amb un símil amb la resistència del poblat d’Astèrix i Obèlix a l’ocupació romana, Novell va parlar d’una Vila, la de Gràcia, que “continua sent aquest irreductible llogarret que es resisteix a la invasió romana”. En aquest sentit, va demanar als veïns: “Acolliu amb respecte els de Barcelona que em consta que són bona gent. Expliqueu als forasters que som gent de pau i respecte”.
El pregó va tenir un record per a l’escriptora Mercè Rodoreda per fer Gràcia “universal”, i un altre per a Albert Mussons, “il·lustre gracienc”, que va morir l’octubre del 2007. Com no podia ser d’altra manera, Novell va tancar el pregó amb la frase estrella d’un dels seus personatges: “Que cabron!”. Això sí, tot en context gracienc.
L’acte també va comptar amb la presència dels organitzadors de les festes alternatives, que van mostrar pancartes amb lemes com Vila de Gràcia is not Lloret. Tourist go home (Gràcia no és Lloret. Turistes aneu-vos-en a casa). I una manifestació va recordar el jove mort en les festes de fa 4 anys.
Les Festes de Gràcia comencen amb rima, humor, un toc històric i una crida al civisme. El periodista Queco Novell va donar ahir, com a pregoner, el tret de sortida de la festa major, amb un discurs rimat, que va servir de repàs als carrers de Gràcia que ell ha conegut, com un Verdi “on ja és més fàcil comprar xauarma, falàfel, menjar francès, iraquià o italià, que no pas quatre fulles d’enciam” o el carrer Gran, “on ja no caben més sabateries, això sí, sense pudor d’escombraries”; i també d’aquells carrers que van recórrer els seus avis: “És la Gràcia dels refugis de les bombes enemigues”. Tot el pregó, a més, va tenir l’accent posat en el civisme. El doble polac de Maragall va fer una crida a respectar el descans dels veïns i a no embrutar .
Amb un símil amb la resistència del poblat d’Astèrix i Obèlix a l’ocupació romana, Novell va parlar d’una Vila, la de Gràcia, que “continua sent aquest irreductible llogarret que es resisteix a la invasió romana”. En aquest sentit, va demanar als veïns: “Acolliu amb respecte els de Barcelona que em consta que són bona gent. Expliqueu als forasters que som gent de pau i respecte”.
El pregó va tenir un record per a l’escriptora Mercè Rodoreda per fer Gràcia “universal”, i un altre per a Albert Mussons, “il·lustre gracienc”, que va morir l’octubre del 2007. Com no podia ser d’altra manera, Novell va tancar el pregó amb la frase estrella d’un dels seus personatges: “Que cabron!”. Això sí, tot en context gracienc.
L’acte també va comptar amb la presència dels organitzadors de les festes alternatives, que van mostrar pancartes amb lemes com Vila de Gràcia is not Lloret. Tourist go home (Gràcia no és Lloret. Turistes aneu-vos-en a casa). I una manifestació va recordar el jove mort en les festes de fa 4 anys.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.