L'art de la velocitat i la llum

No deixa de ser curiós el ritme amb què vivim aquests dar­rers dies a Valls; un ritme àgil, ani­mat, actiu, enèrgic, dinàmic. Tots anem bus­cant, tots volem arri­bar, tots pen­sem a fer. Són els actes, els espec­ta­cles, les expo­si­ci­ons... allò que ens llença a fer car­rer, a recórrer la ciu­tat, a veure-ho i gau­dir de tot. Això és velo­ci­tat.

En aquesta car­rera d'impos­si­bles, la població se'ns ves­teix de gala amb llu­minàries i can­de­les que ens acom­pa­nyen indi­cant-nos el tra­jecte a recórrer, les distàncies a superar, els objec­tius a asso­lir. Això és llum.

Velo­ci­tat i llum, dues rea­li­tats que ens reme­ten a 2011 Lumens, una ago­sa­rada mos­tra d'inter­ven­ci­ons lumíniques en deu espais de la ciu­tat en un recor­re­gut pau­tat amb aquest agent físic com a pro­ta­go­nista.

I per què velo­ci­tat? I per què llum? L'iti­ne­rari que es va fer durant l'ober­tura de la mos­tra va ser­vir per poder com­pro­var aquesta interes­sant para­doxa: l'obs­cu­ri­tat ens con­du­eix a tro­bar esclats de llum, punts d'escal­for enmig la fosca negror amb la idea de sumar van­guar­dia i tra­dició, llum i fe, art i can­dela. Tot suc­ceint a gran velo­ci­tat.

De fet, però, allò neces­sari per poder gau­dir d'aques­tes inter­ven­ci­ons és calma i fos­cor: calma per poder pro­ces­si­o­nar entre car­rers i pla­ces i sor­pren­dre'ns cons­tant­ment amb jocs d'ombres, inqui­e­tants refle­xos o cla­ri­fi­ca­dors mis­sat­ges; fos­cor per arri­bar a cop­sar tot el que suposa el pas temps, la força del foc o la sere­nor de l'aigua. Tot ple­gat una bona con­tra­dicció!

Impos­si­ble que­dar indi­fe­rents davant les peces expo­sa­des: pen­sa­reu, somi­a­reu, recor­da­reu, ima­gi­na­reu, desit­ja­reu... tot alhora o per fases, en silenci o enmig de la remor ciu­ta­dana, però amb el con­ven­ci­ment que la manera com veiem, mirem i per­ce­bem la població té avui quel­com més de claror dins la fos­cor on ara som immer­sos.

Gràcies, Jordi, gràcies, Cèlia, gràcies per aquest pas­seig inu­sual que ens porta a tots la llum i l'art al car­rer i que demos­tra, una vegada més, el valuós tre­ball que fa aquell Museu de Valls tan poc reco­ne­gut ubi­cat al segon pis de la nos­tra Casa de Cul­tura. Salut i Decen­nals!