Serveis

Resignats

Renfe preveu que el volum d'usuaris afectats pel tall ferroviari de Sants es redueixi en 30.000 la setmana vinent

Han hagut de canviar la seva estació de sortida i arribada 50 trens de Renfe

El tinent d'alcalde Antoni Vives diu als veïns de Sants que ja es veu “la llum al final del túnel”

La cobertura de vies s'acaba l'any vinent, però no hi ha data final per a la urbanització superior

Resig­nació dels pas­sat­gers de roda­lies i regi­o­nals i resig­nació dels veïns de Sants que viuen abo­cats a la platja de vies fer­roviàries. Els uns hau­ran de modi­fi­car fins al dia 27, un cop més, la seva ruta d'entrada o sor­tida de Bar­ce­lona pel tall del cor­re­dor de trens de Sants i els altres pati­ran obres durant tota la nit al davant de casa fins al mateix dia. Des de fa sis anys, els uns s'han resig­nat a patir les inter­rup­ci­ons periòdiques del ser­vei fer­ro­vi­ari com a con­seqüència de les obres, però també d'ava­ries sovin­te­ja­des, i els altres s'han resig­nat a patir les obres durant sis anys. Ahir començava el tall més impor­tant de roda­lies que ha tin­gut lloc aquests anys. No ha estat per un inci­dent impre­vist de les obres que ha obli­gat a impro­vi­sar una solució d'urgència com en oca­si­ons ante­ri­ors. El tall està pen­sat i pla­ni­fi­cat amb temps i orga­nit­zat millor que en oca­si­ons ante­ri­ors gràcies, en part, a l'experiència acu­mu­lada per les admi­nis­tra­ci­ons i els ope­ra­dors. L'eli­mi­nació de l'estació de Sants com a ter­mi­nal de les línies pro­vi­nents del sud, però també de la del Maresme va obli­gar Renfe a tras­lla­dar, la mati­nada d'ahir, fins a 50 trens buits a llocs dife­rents de sor­tida dels que són habi­tu­als la resta de l'any. Per exem­ple, les esta­ci­ons de França, l'Hos­pi­ta­let i Bell­vitge començaven el ser­vei com a ter­mi­nals de sor­tida i arri­bada de trens de les línies R1 del Maresme, R2 sud del Gar­raf, R4 del Penedès i les regi­o­nals R13, R14, R15 i R16 de Lleida, Tor­tosa, Ull­de­cona, Tar­ra­gona, Reus i Valls. Però, a més, l'eli­mi­nació de la pota de l'aero­port del Prat de la línia R2 ha reque­rit pro­gra­mar amb deu auto­bu­sos de Trans­ports Metro­po­li­tans de Bar­ce­lona (TMB) un ser­vei de llançado­res entre la plaça de Joan Peiró de l'estació de Sants i les ter­mi­nals T1 i T2 de l'aero­port.

Pri­mer balanç

Després d'haver super­vi­sat el fun­ci­o­na­ment de les alter­na­ti­ves a pri­mera hora del matí, els res­pon­sa­bles de Roda­lies de Cata­lu­nya i l'Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona feien balanç a l'estació de Sants. El tinent d'alcalde d'Hàbitat Urbà de Bar­ce­lona, Antoni Vives, es diri­gia als veïns de Sants afec­tats –sens dubte els més per­ju­di­cats per aquesta dècada d'obres– recor­dant-los que avui ja es pot veure “la llum al final del túnel, perquè allò que sem­blava impos­si­ble ja té data de con­clusió”.

Calen­dari d'obres

És una referència al fet que aquest tall pro­gra­mat de 24 dies per­metrà cons­truir el calaix que cobrirà les vies i al damunt del qual s'urba­nit­zarà una ram­bla per a via­nants. El pro­blema és que se sap que el cobri­ment s'enlles­tirà el pri­mer semes­tre de l'any vinent i que, durant el segon, s'ini­ciarà la urba­nit­zació de la ram­bla. Però, a dia d'avui, encara no se sap quant de temps dura­ran les futu­res obres, perquè el pro­jecte exe­cu­tiu de la urba­nit­zació no estarà a punt fins abans de l'estiu vinent. I no se sap si divi­dirà l'obra en fases ni si aques­tes s'exe­cu­ta­ran segui­des. L'única cer­tesa a què es poden aga­far els veïns és a la volun­tat de l'Ajun­ta­ment d'aca­bar la major part de l'obra aquest man­dat, que fina­litza el 2015. Vives mateix con­fir­mava que el pri­mer dels tres torns d'ope­ra­ris que tre­ba­lla­ran inin­ter­rom­pu­da­ment en la cober­tura fins al dia 27 s'havia posat a la feina a les qua­tre de la mati­nada.

El coor­di­na­dor tècnic de Roda­lies de Cata­lu­nya, Marc Gar­cia, es mos­trava rao­na­ble­ment satis­fet pel bon fun­ci­o­na­ment dels trans­bor­da­ments, però cau­telós perquè, adver­tia, cal con­fir­mar el bon fun­ci­o­na­ment els pro­pers dies. El direc­tor de Roda­lies Renfe, Miguel Ángel Remacha, expli­cava que, fins a les onze del matí, només s'havia produït un retard de deu minuts en un tren de la línia de Mataró.

Fluïdesa en la rotació

L'entrada, el gir i la sor­tida dels trens a les esta­ci­ons de l'Hos­pi­ta­let i Bell­vitge –una de les prin­ci­pals pre­o­cu­pa­ci­ons dels res­pon­sa­bles fer­ro­vi­a­ris– es feia amb la fluïdesa que calia per no blo­que­jar la rotació. Cal recor­dar que a l'Hos­pi­ta­let havia d'arri­bar un tren de l'R4 cada quart d'hora i, entre­mig, inter­ca­lar-hi els de les línies regi­o­nals de l'Ebre, Lleida i Tar­ra­gona. Remacha expli­cava que, durant tot el dia, es vigi­la­rien els diver­sos aspec­tes del dis­po­si­tiu per si calia fer rea­jus­ta­ments i dema­nava un parell de dies de rodatge per a les 300 per­so­nes d'infor­mació que, si bé han rebut for­mació prèvia, neces­si­ten un temps per fami­li­a­rit­zar-se amb les línies i recor­re­guts sobre els quals han d'infor­mar els usu­a­ris amb dub­tes. Els pas­sat­gers també s'hau­ran de fami­li­a­rit­zar amb els nous hora­ris i temps de recor­re­gut, que aug­menta fins a 45 minuts per als regi­o­nals tar­ra­go­nins i llei­da­tans que, habi­tu­al­ment, cir­cu­len per la línia de la costa i durant aquest més ho faran per Vila­franca. Renfe pre­veu que aquesta set­mana s'arribi al volum màxim de pas­sat­gers afec­tats –uns 150.000– i a par­tir de la set­mana entrant es redu­eixi ja a 120.000. Fins a les onze del matí, ja eren 60.000 els que havien estre­nat l'ope­ració d'agost.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.