“Mengem massa”

Ho va proclamar Joan Capri en un dels seus cèlebres monòlegs: “Mengem massa!” I ho va dir en un moment en què el país començava a deixar enrere les penúries de la postguerra però sense que hi hagués, ni de bon tros, l'opulència i la disbauxa gastronòmica que hi ha avui en dia. Què no hauria dit doncs el cèlebre còmic si avui sortís al carrer Ferran de Barcelona, on vivia, i el veiés transformat en un continu de locals on s'ofereix menjar de tot tipus, de totes les qualitats, de tots els preus i a totes hores. O què hauria pensat si hagués travessat la Rambla i s'hagués passejat entre les parades de la Boqueria, espectacle diari dels excessos alimentaris del segle XXI. I encara més, si l'actor s'hagués endinsat al Raval i comencés a llegir els rètols de molts locals de restauració, escrits majoritàriament en anglès, oferint al passavolant la possibilitat de menjar-hi un brunch.

La Barcelona de Capri ha esdevingut, amb el temps, la Barcelona que es desviu per satisfer els capricis dels centenars de milers de turistes que la visiten, i un d'aquests capricis és el brunch, un àpat que reuneix en un de sol l'esmorzar i el dinar (la paraula neix de la contracció de brekfast i lunch). Es tracta d'un invent americà que alguns restaurants pioners de Barcelona –amb afany d'esnobisme o de ser bandera cosmopolita– ja fa anys que ofereixen i que en els últims temps, i lligat a l'eclosió del turisme a la ciutat, cada cop en són més.

La cambrera del restaurant Dostrece, al carrer del Carme, reconeix que el brunch s'ha posat de moda a Barcelona: “ara tenim una explosió de restaurants que l'ofereixen”, diu. Ho explica un diumenge al punt de migdia, mentre tragina de la cuina a la sala del restaurant dos plats amb ous guisats de forma ostentosa i, també, greixosa. “Tot això és massa greix; a mi no m'agrada”, reconeix aquesta noia d'origen brasiler.

Un dels últims establiments a afegir-se a la moda és l'hotel Barceló Raval, que des de la primavera cada diumenge adorna la seva terrassa amb una suggeridora oferta que va dels pastissos i creps als gaspatxos i culmina amb ous guisats de totes les maneres. Des de l'hotel s'afirma que la iniciativa ha estat molt ben acollida, no només pels turistes sinó també per barcelonins.

Un altre hotel de la ciutat, el Palace, obre també diumenge els seus luxosos salons als comensals que sense pressa, però amb molta gana, desfilen davant la crema de xocolata, la ventresca de tonyina amb ceba tendra i olives de Calamata, la pannacotta de pistatxo o unes simples ostres. El brunch és una pràctica gastronòmica molt recomanable per a parelles que el dia de festa s'aixequen tard i resolen amb un sol àpat el problema d'esmorzar fora d'hores i l'enuig de posar-se a cuinar un dinar. Cada cop més, però, famílies senceres s'apunten a l'invent i aquest és el públic que intenta atreure el Palace.

Hi ha brunchs per a totes les butxaques, i fent una volta pels carrers del Raval i Ciutat Vella es fa evident i notori. A més a més, l'èxit de la proposta ha fet que molts restaurants hagin optat per ampliar l'oferta més enllà del diumenge. El restaurant Milk, al carrer Gignàs, va optar per organitzar el bufet del brunch a partir de dijous; ara ja el fan tota la setmana.