Massa bona fe a l'alcaldia

L'exal­calde de Santa Fe del Penedès Mar­cel Surià i Raventós es va con­ver­tir, ara fa dos anys i mig, en notícia després que aquest diari fes públic que la Policía Naci­o­nal l'estava inves­ti­gant des de feia un any i que havia decla­rat per pre­sumpta per­ti­nença a una xarxa que introduïa immi­grants a Cata­lu­nya amb cer­ti­fi­cats d'empa­dro­na­ment fal­sos. La difusió de la notícia va pro­vo­car enre­nou al poble, el més petit de l'Alt Penedès, i al cap de pocs dies el bat­lle de CiU i alhora con­se­ller de la Gent Gran al Con­sell Comar­cal de l'Alt Penedès va pre­sen­tar la dimissió pres­si­o­nat pels com­panys del seu grup muni­ci­pal de CiU.

Ara, dos anys i mig després, l'exal­calde de Santa Fe del Penedès acaba de publi­car un opus­cle auto­e­di­tat amb el títol de Pin­ze­lla­des d'amor, en què narra les seves vivències per­so­nals com a alcalde i relata aquells epi­so­dis amb la intenció d'expli­car-se i “agrair el suport” de les per­so­nes que li van fer cos­tat, però també per aju­dar-lo a pagar el cost de la seva defensa legal. Des de fa dos anys, Surià està impu­tat en el cas i està “a l'espera de notícies”, sense que se sàpiga encara, diu, si el seu cas arri­barà als tri­bu­nals.

En el lli­bre, Surià explica que el 2007 molts immi­grants van venir a l'ajun­ta­ment per sol·lici­tar un informe “d'haver estat vivint al poble i d'haver estat bus­cant feina per la zona... Neces­si­ta­ven algun docu­ment per sor­tir del país per motius fami­li­ars greus... Tot i que vaig dene­gar mol­tes peti­ci­ons, degut a la seva insistència infi­nita vaig sig­nar alguns docu­ments com un acte d'ajuda huma­nitària.” En l'opus­cle explica que fins i tot un dia, el 2007, l'ajun­ta­ment va que­dar envaït d'immi­grants que recla­ma­ven els matei­xos papers que havia sig­nat per a altres per­so­nes, i que va haver de tru­car als Mos­sos d'Esqua­dra perquè l'aju­des­sin a fer-los fora de l'edi­fici. Ahir, l'exal­calde va rela­tar de nou a aquest diari que no va cobrar “mai” pels infor­mes i que ho va fer en uns moment “deli­cats i sen­si­ble a les pro­blemàtiques fami­li­ars”, i que la situ­ació es va “des­bor­dar”. “Fins i tot van arri­bar a anar a casa meva a dema­nar-me aquests tipus de docu­ments”, diu. “Pot­ser si hagués pas­sat ara no actu­a­ria igual”, con­clou. L'exal­calde pene­de­s­enc indica que “si hi va haver algú que va cobrar diners per això, no va ser ningú de l'Ajun­ta­ment”, i que si el cas arriba als tri­bu­nals es podrà demos­trar.

Surià, que tre­ba­lla actu­al­ment en el desen­vo­lu­pa­ment d'un pro­jecte d'inno­vació tec­nològic rela­ci­o­nat amb el món del vi i fent clas­ses en un cen­tre de for­mació ocu­pa­ci­o­nal en una escola de l'Alt Penedès, està total­ment des­vin­cu­lat de la política al poble, però diu que no pot des­car­tar la seva tor­nada perquè “la vida dóna mol­tes vol­tes”.

L'opus­cle acaba amb un frag­ment del seu aco­mi­a­da­ment de la política activa lle­gida en el ple del febrer del 2009, en què des­taca la decla­ració d'inten­ci­ons: “He llui­tat pel bé de les per­so­nes i ho con­ti­nuaré fent.” El relat viven­cial, que té un cost de 15 euros, es va pre­sen­tar al juliol al claus­tre de Sant Fran­cesc de Vila­franca del Penedès, i se'n pre­para una altra pre­sen­tació al novem­bre a Sant Pau d'Ordal, al terme muni­ci­pal de Subi­rats, on té la seva família materna.