Decau el ritme de creixement de població, que encara es concentra al cor i la costa del Camp

La frenada de la immigració i les restriccions en l'empadronament situen Reus i Tortosa amb creixements negatius

Maspujols (+17,35%) va ser el nucli que més va créixer l'any 2008, en termes relatius, però, com en el cas de Pradell de la Teixeta (gairebé un 11%), els experts ho consideren casos aïllats enmig d'una dinàmica clara: la densificació del rovell de l'ou del Camp de Tarragona i dels principals nuclis de la costa: Calafell, Cunit o Vila-seca van tenir creixements anuals de la població empadronada per damunt del 4%, segons les dades oficials que ahir va fer públiques l'Instituto Nacional de Estadística (INE). En canvi, però, són minoria els pobles que se situen per sobre d'aquest 4%, que tot just va ser la mitjana de creixement a la demarcació durant l'any anterior, el 2007. La resta, entre els que van superar aquesta barrera, són generalment municipis ben situats en l'anella més o menys compartida per Reus i Tarragona, els quals encara es veuen alimentats per les últimes pretensions del boom immobiliari: la Pobla de Mafumet, el segon municipi que més va créixer en termes relatius; els Pallaresos, la Pobla de Montornès, Vilallonga del Camp, Perafort, el Morell, Vinyols i els Arcs, Montbrió del Camp. També n'hi ha d'altres als quals no es pot posar alegrement cap etiqueta, i on els increments respondrien més a circumstàncies puntuals o a polítiques municipals expansives i obertes a la segona residència: l'Ampolla o Prat de Comte –els dos únics casos de l'Ebre–, Riudecanyes o Montferri.

En tot cas, la dinàmica general s'emmarca en «l'expansió de la Catalunya metropolitana cap al sud, fins gairebé a Mont-roig del Camp [també va créixer un 6,43%]», segons assenyala el catedràtic de geografia de la URV Santiago Roquer. Però tot i que la direcció de la tendència es consolida, la força decau. El Camp i l'Ebre han crescut un 36,5% en 10 anys, però el progrés va ser més accelerat del 2001 al 2007 (de 612.086 a 757.795 habitants). «És evident que això és fruit que la crisi ha fet caure la immigració o n'ha provocat el retorn [als seus països d'origen], tot i que de retorn no ens consta que n'hi hagi gaire», afegeix Roquer. Però per aquesta via, i per la de la pèrdua de pes d'una part del món rural, s'explicarien els creixements negatius de pobles importants a l'Ebre (Batea, Tivissa, Santa Bàrbara, Móra la Nova o Camarles). Dels que estan a prop de ciutats grans, només Albinyana o l'Aleixar van decréixer, mentre que la crisi del sector del moble hauria afectat la Sénia, al sud del Montsià. Seria la mateixa lectura que se'n pot fer del cas de Flix, el municipi més gran amb creixement negatiu del 1999 al 2009: «Possiblement és fruit d'una crisi industrial successiva en un poble que ha viscut molt del sector químic», interpreta Roquer. I això que Flix va guanyar 48 habitants durant el 2008. La resta de municipis que van perdre població durant l'última dècada són de menys de 1.000 habitants, des de Passanant i Belltall fins a Vilalba dels Arcs o el Mas de Barberans, passant pel Priorat. Per contra entre els que durant els últims 10 anys van guanyar més població, hi ha els que més i millor han viscut de l'auge de l'àrea central i la costa del Camp: als ja esmentats caldria afegir-hi Salou o Roda de Berà, però la capital comarcal amb més ritme de creixement de principis de segle va ser el Vendrell, que exemplifica una eclosió demogràfica del Baix Penedès que els experts vaticinen que toca a la fi: «Estan exhaurint tot el sòl.» El Vendrell va passar de tenir poc més de 20.000 habitants l'any 1999 a superar els 35.000 a 1 de gener del 2009.

Per demarcacions estatals, Tarragona es va veure superada el 2008, en ritme de creixement, per Guadalajara i Toledo, els àmbits d'expansió de la col·lapsada Madrid, però també per Girona, Lleida, les Illes Balears o Almeria.

Onze municipis han duplicat la població en 10 anys

Un total d'11 municipis del Camp de Tarragona van multiplicar per dos la seva població del 1999 al 2009. N'hi ha de petits, com l'Albiol, Bonastre, Castellvell o el Montmell, que gairebé la van triplicar, on tenen un paper determinant les urbanitzacions, però també hi ha Calafell, Cunit i Salou, a més a més de Montferri, Perafort, la Pobla de Montornès o Vespella de Gaià. En canvi, no hi ha hagut cap municipi de les quatre comarques de les Terres de l'Ebre que s'hagi apropat a aquests percentatges, tot i l'última estirada de l'Ampolla, i la crisi de la construcció ha estabilitzat el pols de municipis amb importants expectatives com ara Sant Carles de la Ràpita.

Pel que fa a les ciutats més grans, el 2008 cal diferenciar entre les que van mantenir el seu lideratge demogràfic, com ara Tarragona, Valls i el Vendrell, i les que, com Reus i Tortosa, van perdre població. Tant en un cas com en l'altre, les raons són imputables als primers indicis de descens de la població immigrada i al fet que els ajuntaments prenguessin mesures dràstiques per endurir els requisits per empadronar-s'hi. Només per això s'entén que Tortosa no s'hagi apropat als 40.000 residents.

En canvi, tot i les limitacions puntuals de sòl en els darrers anys, «Tarragona ha tingut un creixement més que acceptable», destaca Santiago Roquer, de la URV. De fet, en termes absoluts, és la ciutat que més va créixer el 2008, en guanyar 2.787 empadronats i passar de la barrera dels 140.000 en plena tramitació del polèmic pla d'ordenació urbanística. També Valls va superar per primer cop els 25.000 empadronats, amb un 23,8% de creixement durant l'última dècada que el situa en el mateix ritme que Tarragona. Però per sota del Vendrell, la ciutat cap de comarca que més va incrementar la seva població tant el 2008 (2,5%) com en els darrers 10 anys (69,7%).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Joan Ramon Laporte
Catedràtic de farmacologia

“Cal rigor en l’avaluació dels medicaments, ara és un frau”

Barcelona
BADALONA

“Si tanquen, tornarem a viure al carrer”

BADALONA

Una vila suspesa en el temps

Roses
La monarquia

Felip VI ‘el covard’?

Olot

Auditories energètiques gratuïtes per als comerços

Olot
PLATJA D’ARO

Reconeixen la tasca turística de Lluís Camós, Anna Garriga, Pordamsa i Jordi Tubella

PLATJA D’ARO

Conflicte a l’escorxador de Manlleu, ara per l’ampliació de l’horari

Manlleu
Itàlia

Més de quaranta ferits en l’accident d’un ferri a Nàpols

Barcelona
mataró

El sindicat Catac denuncia el “desgavell” per tancar l’antic Hospital Sant Jaume de Mataró

mataró