Barcelona reclama a l'ATM la gratuïtat total de la T-12
El PSC i ICV-EUiA voten en contra d'eliminar els 35 euros que costa el títol infantil
El Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat, del qual depèn en última instància l'ATM, haurà de decidir si carrega sobre el finançament públic els 35 euros que ara reclama, en concepte de costos d'emissió i de gestió, quan una família tramita la T-12, el títol de transport que es va anunciar com a gratuït per als infants i amb una durada d'un any. A la vista del que ahir va manifestar la vocal del consell d'administració de l'ens i regidora de Mobilitat, Assumpta Escarp, però, serà difícil que l'autoritat metropolitana faci cas de la proposició que va aprovar el ple de l'Ajuntament de Barcelona, malgrat que Jordi Hereu va prometre al seu impulsor, el president del grup de CiU, Xavier Trias, que farà el gest de fer-la arribar a qui pertoca. Escarp va recordar que les administracions ja han subvencionat amb 2,4 milions d'euros el funcionament de més de 45.000 T-12 expedides fins al març d'aquest any i que suposen per a cada nen un estalvi mitjà de 380 euros en els seus desplaçaments amb transport públic. «La targeta ha estat molt ben acollida per les famílies», va assegurar la regidora de Mobilitat, emparant-se en el fet que només 25 persones s'han queixat formalment a l'Ajuntament pels costos d'emissió. Trias, però, va insistir que la vella reivindicació de la gratuïtat del transport públic per als menors de 12 anys, que l'ATM va assumir el desembre del 2008, no admet excepcions i encara menys amb un pagament sustentat en raons tècniques que el mateix síndic de greuges, Rafael Ribó, ha dictaminat que no està justificat. «Ningú es creu que el cost d'emissió sigui de 35 euros», va afirmar el cap de files dels nacionalistes, tot i que es va mostrar disposat a concedir un cert marge de temps perquè s'elimini el pagament: «Es pot fer al setembre o a partir de l'any vinent.» El regidor del PP, Alberto Vilagrasa, també va contradir la suposada acceptació, amb els condicionants actuals, de la targeta infantil entre la població de l'àrea metropolitana, puntualitzant que «es preveien 400.000 usuaris», vuit vegades més de les peticions presentades. Trias, a més, va il·lustrar l'«engany» als ciutadans que suposa haver de pagar per disposar d'un títol gratuït amb una anècdota familiar: «A un nét meu li va caure la targeta a la via i per treure'n una altra vam haver de tornar a pagar 35 euros. La persona que ens atén ens diu que si la torna a perdre no n'hi donaran cap més. Estem perdent el sentit social.» Hereu va haver d'encaixar la derrota del bipartit davant la majoria de CiU i el PP, però no es va estar d'aprofitar l'anècdota del nét per renyar Trias indirectament: «Si la perd dos cops, potser que se'n quedi sense per transmetre-li el valor que té», li va etzibar l'alcalde.
Els ingressos de les empreses municipals van disminuir un 8,8% l'any passat
v. planellaLa crisi també es fa notar en els negocis de les societats privades municipals de Barcelona, els ingressos de les quals el 2009 van disminuir un 8,8%, i la recaptació es va limitar a 7,3 milions d'euros, segons va explicar ahir el tinent d'alcalde de Promoció Econòmica, Jordi William Carnes. «L'evolució és raonable i la gestió ha permès que els resultats siguin prou bons», va apuntar Carnes, que va destacar el creixement de 7,1 milions en els beneficis de Barcelona de Serveis Municipals (BSM). Una valoració contraposada a la que van fer els representants dels grups de CiU i del PP, Antoni Vives i Xavier Mulleras, que van afirmar que el conglomerat d'empreses del consistori es caracteritza per la seva «opacitat» i per la «incapacitat» dels alts càrrecs. «Els directius de les empreses són emirs de regnes de taifes», va manifestar Vives, que hi va afegir: «A Bimsa –Barcelona d'Infraestructures Municipals– ara hem descobert que hi ha molta gent que no consta en l'organigrama i no sabem d'on surten els diners per pagar-los.» Per la seva banda, Mulleras es va preguntar quin sentit té que l'Ajuntament sigui propietari d'una empresa de lloguer de cotxes, gestioni unes galeries comercials, tingui un servei d'ambulàncies a Parets del Vallès o un restaurant de luxe al Fòrum. «L'entramat d'empreses ha esdevingut un ajuntament a l'ombra», va dir el regidor del PP. Carnes el va desmentir assenyalant que les societats només representen el 12% del pressupost municipal.