Enèsim clam per a una justícia de proximitat
El ple de l'Ajuntament de Barcelona demana per àmplia majoria la implantació d'aquest model judicial previst a la Carta Municipal per fer front al petit delicte
Teòricament, l'encaix que ha de tenir aquest model de proximitat en tota l'estructura judicial està perfectament previst des de fa anys. Les previsions són que aquests jutges puguin atendre cap a 60.000 assumptes a l'any, principalment faltes, reclamacions o litigis de poca quantia que estiguin dirigits contra l'administració local. Al març del 2006, fins i tot l'Ajuntament de Barcelona i el Departament de Justícia van avançar que el 2009 es posaria en marxa aquest engranatge que, per una banda, ha de permetre reduir la càrrega de feina dels jutjats d'instrucció i, per l'altra, donar una resposta més àgil a aquests afers.
En la pràctica, però, tots aquests terminis i bons designis han quedat en paper mullat, bàsicament perquè no s'han dut a terme les reformes legislatives necessàries –com ara modificar la llei orgànica del poder judicial– per implantar-los. Tot i això, el grup municipal d'ERC creu que l'aprovació d'aquesta última modificació del Codi Penal, així com un suposat compromís adoptat pel ministre de Justícia Francisco Caamaño per desplegar-la, fan que ara sigui el moment de reclamar, com ja ha fet tants i tants cops l'Ajuntament, la posada en marxa d'aquesta justícia de proximitat. Ho expressa així una proposició que els republicans van presentar al ple de l'Ajuntament de Barcelona d'ahir, i que va obtenir el suport de PSC, ICV-EUiA i CiU. El PP, però, s'hi va abstenir. Tot i no dir-ho textualment, la moció també demana que l'altre acord assolit, suposadament amb Caamaño, per implantar un registre de multireincidents a Barcelona abans de l'estiu, no acabi en un no-res.
Aquesta proposició, juntament amb una altra del PP que instava a endurir encara més el Codi Penal, van fer que el ple dediqués una bona franja de temps a discutir sobre la seguretat. El més dur en el seu argumentari va ser el popular Alberto Fernández Díaz que va recordar «que dels 17 lladres més habituals que hi ha a la ciutat, 15 són estrangers. I dir-ho i reclamar la seva expulsió, no és ser racista». La regidora de Seguretat Assumpta Escarp (PSC) va rebatre: «Vostès condemnen abans de jutjar». El cap del grup de CiU, Xavier Trias, va voler destacar l'avenç que suposa haver modificat el Codi Penal per poder actuar amb més fermesa amb els delinqüents reincidents: «Ara tindrem més eines i, per tant, vull veure el got mig ple». El discurs més ideològic va anar a càrrec d'Esther Capella (ERC), que va haver de recordar que la política estatal d'endurir la legislació va a contracorrent: «Mentre a Europa es tanquen presons, aquí se'n construeixen més i més».
I, a tot això, l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, ha enviat una carta al conseller d'Interior demanant-li que augmenti la dotació de Mossos a la ciutat, segons informava ahir La Vanguardia. En l'escrit, Hereu es queixa a causa de la disminució d'agents de la policia catalana que patrullen per la Rambla.
Carles Martí: «Seguirem la política d'Itziar González»
El ple d'ahir també va servir per fer oficial la renúncia com a regidora d'Itziar González, que no va assistir a la sessió per motius personals. Malgrat això, tots els partits van voler fer una intervenció breu per expressar públicament el seu agraïment a la tasca feta per la que fins ara ha estat responsable del districte de Ciutat Vella. Van ser paraules càlides, però també de cert abatiment, que revelen que la renúncia de González ha causat una sensació de dolor personal entre la majoria de regidors, especialment entre els de l'oposició. També va ser molt emotiu l'al·legat que va fer la representant de CiU, Mercè Homs, que també va furgar en la ferida en assegurar que la dimissió ha estat motivada, en el fons, pels enfrontaments que l'exregidora de Ciutat Vella va mantenir amb companys del mateix govern. El primer tinent d'alcalde, Carles Martí (PSC), la va rebatre bo i proclamant que les polítiques dutes a terme per González «continuaran no només fins a final de mandat, sinó també en els propers anys».
La pretesa reminiscència franquista de Tres Turons
f. espigaAmb la coneguda oposició de CiU i el PP, el ple va aprovar ahir la modificació de planejament que ha de permetre la consolidació d'un parc urbà de 122 hectàrees a la zona de Tres Turons. El regidor d'Urbanisme, Ramon García-Bragado, va recordar que la proposta –pactada amb ERC– ha reduït un 62% el nombre d'habitatges afectats pel projecte, una xifra que convergents i populars continuen trobant excessiva. El debat va pujar de to quan la regidora de CiU Maite Fandos va qualificar, de manera indirecta, el PGM del 1976 de llei «franquista». A causa del rum-rum que això va generar, ho va matisar. Concretament, va dir que es tracta d'un instrument de planejament «de l'època franquista».
Un nomenament i un homenatge pòstum
f. espigaLa presidenta de la Federació Catalana de Voluntariat Social, Assumpció Vilà, ja és formalment la nova síndica de greuges de Barcelona, després que el ple oficialitzés el seu nomenament per un període de cinc anys. Durant la sessió tots els grups li van desitjar sort en el càrrec, de la mateixa manera que van destacar la seva independència política. D'altra banda, en els prolegòmens del ple l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, també va fer un petit homenatge a Joan Antoni Samaranch, i va avançar que proposarà que el Museu Olímpic porti el seu nom. En cap moment, però, va fer referència a la polèmica generada després que un càrrec del PSC qualifiqués de «nazi» el president d'honor del COI.
La campanya «BCN en marxa!», un dret ciutadà
v. planellaEl primer tinent d'alcalde, Carles Martí, va rebutjar ahir dos precs dels grups de CiU i del PP que instaven el govern bipartit a retirar la campanya de visites gratuïtes en autocar a les principals obres que es fan a la ciutat, anomenada BCN en marxa!, que disposa d'un pressupost de 160.000 euros, argumentant que no es tracta de cap operació propagandística, com denuncia l'oposició, sinó que permet als barcelonins jutjar com es gasten els diners les administracions. «Conèixer en persona la transformació de la ciutat no és propaganda, és un dret de la ciutadania», va proclamar. Martí també va dir que la campanya serveix per «generar il·lusió i orgull» en un context de depressió econòmica.
