La xifra d’ofegaments mortals a les platges es dispara

El nombre de persones mortes per ofegament a les platges catalanes ha crescut significativament durant aquest estiu. La campanya de platges es va tancar ahir amb un balanç de 29 víctimes mortals, a les quals s’han de sumar tres morts més per ofegament que es van registrar abans del 15 de juny, fora de temporada. La xifra supera amb escreix la registrada l’any passat, de 18 víctimes, i és la més alta dels darrers anys, quan el recompte s’ha mogut sempre al voltant de la vintena.

Tot i que fonts de Protecció Civil asseguren que encara és aviat per fer un balanç de les causes d’aquest repunt, s’apunten com a possible motiu les successives onades de calor. El subdirector operatiu de Protecció Civil, Sergi Delgado, indica que les altes temperatures han portat a una afluència superior a les platges i també han afectat amb cops de calor els banyistes més vulnerables. “Les altes temperatures tenen efectes en l’organisme, sobretot en el cas de les persones amb patologies prèvies com ara les cardiopaties”, explica Delgado. És per això que una part important dels morts per ofegament d’aquest estiu no ho han estat per les males condicions del mar, sinó perquè s’han trobat malament quan eren a dintre de l’aigua. “Moltes vegades, davant d’un cop de calor, la primera reacció és llançar-se a l’aigua per refrescar-se quan el més assenyat és avisar el servei de socorrisme si hi ha marejos o bé anar-se a refrescar a les dutxes”, manté Delgado, que hi afegeix que en aquests casos hi ha molts “ofegats silenciosos” perquè perden la consciència quan són a l’aigua i no poden moure els braços o cridar per demanar ser salvats, simplement es queden surant. Una maniobra de reanimació cardiorespiratòria a la sorra fa que la majoria dels afectats es recuperin, mentre que un atac de cor a l’aigua, sobretot si es va sol, pot resultar mortal. Protecció Civil insisteix que és important que les persones que poden tenir dificultats vagin a platges vigilades amb servei de socorrisme i ho facin acompanyades i, si es banyen soles, tinguin algú a la sorra que els vigila, que pugui alertar si no surten de l’aigua.

Pel que fa al perfil de les víctimes, es tracta majoritàriament de persones grans, sobretot homes de més de 64 anys de nacionalitat espanyola amb alguna patologia prèvia que s’ofeguen a poca distància de la sorra i amb el mar en bones condicions. Alguns d’ells són més grans de 70 anys però el perfil de persones més joves que moren ofegades en cales no vigilades, sobretot de la Costa Brava, que es banyen quan oneja la bandera groga fa baixar la mitjana d’edat. També hi ha casos com ara el d’una nena de 5 anys de nacionalitat georgiana que es va ofegar a la platja de la Pineda de Vila-seca quan es banyava amb un flotador perquè la força del vent la va empènyer mar endins.

De les 352 platges que té el litoral català, 230 tenen servei de vigilància, una xifra que es manté estable en els darrers anys i que no és un factor determinant per justificar el repunt d’ofegaments d’aquest estiu, segons Protecció Civil. La majoria de platges sense vigilància són petites cales de la Costa Brava de difícil accés i platges de la zona de l’Ebre, on l’afluència de banyistes és més baixa que a altres punts del litoral.

Els rescats fets durant la temporada s’han situat al voltant del miler, una xifra semblant a la d’altres anys, mentre que els que han necessitat un trasllat sanitari han estat uns 200.