Infants de ple dret

Tots els infants tenen dret a viure amb dignitat i a desenvolupar-se. Un principi que és una obvietat i que fa trenta anys acordaven els màxims mandataris mundials units per defensar els drets de la infància. El compromís assolit fa tres dècades en l’Assemblea de les Nacions Unides, el 20 de novembre del 1989, s’ha convertit en el tractat de drets humans més ratificat al llarg de la història, que ja han signat 193 països. La missió dels governs i d’organitzacions internacionals com ara l’Unicef és difondre el contingut de l’acord internacional i vetllar perquè el que s’hi diu no quedi en paper mullat.

La convenció consta de 54 articles i dos protocols addicionals, un sobre la participació dels nens en conflictes armats i l’altre sobre la venda de nens i prostitució i pornografia infantils. La importància del tractat, però, recau en el fet que, per primera vegada en la història, es deixa enrere el paradigma de considerar l’infant com un objecte de protecció per considerar-lo un subjecte de dret. Això vol dir que els estats membres que subscriuen l’acord es comprometen a prendre les mesures que calgui per protegir els infants de tota classe de discriminacions i, a la vegada, assegurar-se que els infants que tenen capacitat de formar un judici propi puguin manifestar la seva opinió en tots els temes que els afectin. Això implica que s’han de tenir en compte les opinions segons la seva edat i maduresa i fomentar la seva participació.

A aquesta nova mirada cap a l’infant per donar-li veu es referia la directora general de l’Unicef, Henrietta Holsman Fore, en una carta que adreça als menors amb motiu de la commemoració del trentè aniversari de la convenció. “Hem d’escoltar les qüestions que més us preocupen i començar a treballar per trobar junts solucions del segle XXI als problemes del segle XXI”, els diu Holsman, que no oblida els temes pendents que de ben segur afectaran els drets dels infants del futur. La màxima responsable de l’organització mostra el seu neguit per aspectes com ara el canvi climàtic, la privacitat digital, la salut mental, la desinformació, els conflictes i les migracions que afectaran les noves generacions.

El Comitè dels Drets dels Infants de l’ONU, un organisme que formen experts independents escollits internacionalment, amb seu a Ginebra, s’encarrega de verificar i avaluar el compliment que fan els estats membres sobre l’aplicació del tractat internacional. L’infant s’ha de situar al centre de les polítiques públiques i els governs han d’adequar la seva normativa i les pràctiques perquè es compleixi aquesta convenció.

L’Unicef segueix les directrius de la convenció per promoure, programar i verificar que es garanteixen drets bàsics com ara la supervivència i el desenvolupament dels infants. En les últimes tres dècades, la mortalitat i la desnutrició infantil s’han reduït a la meitat, però les desigualtats socials i econòmiques continuen afectant molts dels 41 milions d’infants d’arreu del món. L’Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible, que des de la perspectiva d’infància marca 17 objectius i 169 fites que afecten la vida, els drets i les oportunitats dels menors. La voluntat és aconseguir que es desenvolupin com a persones i puguin demostrar les seves habilitats en un entorn de felicitat, amor i comprensió.