Nous escenaris per als drets de la infància

En tal dia com avui fa trenta anys, l’Assemblea General de les Nacions Unides aprovava la Convenció sobre els Drets de l’Infant, el tractat que recull els drets humans de les persones menors de 18 anys. En signar i ratificar-lo els estats es comprometen a adequar la seva legislació i pràctiques institucionals d’acord amb els principis i preceptes que emanen d’ella. Tots els països tret d’un –EUA– han anat assumint aquest compromís al llarg d’aquestes tres dècades, la qual cosa deixa palesa una voluntat però no resultats ni satisfacció en el compliment del que resa la Convenció.

Cert és que des del 1989 hi ha hagut avenços històrics per als infants arreu del món i cada cop hi ha més nens i nenes que viuen més, millor i més sans. Però aquest progrés ni ha estat uniforme ni igual per a tots. Els més pobres, els que es troben en situació de major vulnerabilitat, continuen sense notar els efectes d’aquesta bonança mentre es perpetuen les condicions de desavantatge. Els conflictes armats, la xenofòbia i la crisi mundial de la migració i els refugiats tenen un impacte devastador sobre el progrés mundial i sobre la infància, en particular.

Els assoliments demostren que la voluntat i la determinació polítiques tenen el poder de millorar la vida dels infants, però traginem encara vells desafiaments que hauríem de resoldre en endavant. El desafiament que té a veure amb la supervivència infantil, perquè continuen morint nens i nadons per causes evitables, pel fet de no estar vacunats o per desnutrició. El relacionat amb l’educació, perquè hi ha milions de nens i nenes que no van a l’escola o s’han de conformar amb una oferta de poca qualitat. El de salut, perquè milions de persones no tenen accés a aigua potable ni instal·lacions de sanejament adequades. I el repte vinculat amb la protecció perquè cal seguir combatent la violència de tot tipus contra els infants.

A aquesta vella llista hi hem d’afegir noves amenaces, com ara la lluita contra el canvi climàtic i l’assetjament –cibernètic o no–, i nous desafiaments com la migració, sabent sobretot que un infant refugiat o migrat és un infant, sense excepció, i com qualsevol altre té dret a l’atenció i protecció especials fins a complir els 18 anys. Toca recordar-ho perquè la història recent ens diu que massa sovint se’ls neguen els seus drets més bàsics.

Els drets no han canviat, però la infància sí que ho ha fet en aquest període. El 1989 no hi havia internet, no es coneixien els efectes de la crisi climàtica i no hi havia tants conflictes llargs que empenyen famílies senceres a fugir de casa seva. L’auge de la tecnologia digital, els canvis del medi ambient i les migracions estan generant noves amenaces, però també oportunitats, per a la realització dels drets de la infància. El paper dels joves també ha canviat i estan passant a l’acció per defensar els seus drets, i són els primers en percebre i alertar dels nous reptes.

A casa nostra, costa creure que hàgim de continuar parlant de pobresa infantil, de taxes que arrosseguem des de fa més d’una dècada i que sembla que no som capaços de rebatre. Són xifres que ens haurien d’esgarrifar perquè afecten més de 400.000 nens i nenes, un 28,6% de la població menor de 18 anys que veu com la seva vida està sotmesa a unes amputacions que, com a infant, no hauria de patir i que, com a comunitat, no hauríem de permetre. La cronificació no és bona recepta perquè és cada cop més difícil revertir-la i acaba actuant com una cicatriu molesta que sent el temps amb un cost molt alt per a la societat. Ens devem més responsabilitat i creure més i millor en la interrelació amb els infants i adolescents, escoltar-los i establir ponts i condicions perquè siguin socis en la presa de decisions i estiguin veritablement al centre d’elles. Dotar de més recursos econòmics, assegurar la qualitat dels serveis i el suport a les famílies, conèixer en què i quant s’inverteix per millorar la vida dels nois i noies, quin impacte tenen en la infància les decisions polítiques i les lleis, saber com viuen i com pensen per protegir-los millor, perquè es desenvolupin al seu màxim potencial, per sentir-se acollits i estimats. D’això tracten els seus drets.

Tenim nous reptes amb l’Agenda 2030 de Desenvolupament Sostenible a la mà, que és també agenda per a la millora de la situació de la infància aquí i arreu. I per alguns indicis que ja manegem, n’hem de fer via i mirar de fer passes de gegant si no volem que a la següent revisió es continuï indicant que no progressem adequadament. Ho sabem i en tenim l’obligació des del moment que hem ratificat la Convenció. Aprofitem aquest aniversari per renovar els vots i el ferm compromís amb els drets de la infància i donar-los la rellevància política, econòmica i social que tenen des del seu naixement.