Deures de memòria a Elna, «ciutat màrtir i ciutat bressol»

La diada del 16 de maig a Elna, que arreplegà principatins i catalans del nord, va permetre als participants recordar fets històrics memorables tant pel que fa a l'edat mitjana com al passat més recent.

Gràcies a la col·laboració de mossèn Oriol i de la coral Santa Eulàlia, així com de nines –alumnes de les classes bilingües, creades per l'Ajuntament, entusiasmades per l'aprenentatge del català– que llegiren textos bíblics en català, la gran missa de les onze del matí es féu excepcionalment en català. Tant durant la missa com després, al jardí de la catedral, es recordaren les víctimes de la massacre ordenada per Felip l'Ardit, que es volia apoderar de Catalunya el 1285.

L'IPECC, que havia organitzat la vinguda d'una seixantena de principatins, féu dues ofrenes florals magnífiques al jardí de la catedral: l'una a la placa commemorativa instal·lada el 1985 per patriotes d'Elna, il·lustrada amb una citació de la Crònica de Bernat Desclot, i l'altra a la placa recordatòria de la vinguda de Jacint Verdaguer i dels més il·lustres intel·lectuals de la Renaixença a Elna el 1883.

Els parlaments respectius de Terenci Vera, com a responsable de la catalanitat i de l'espai transfronterer en el si de l'Ajuntament, de Daniela Grau, que coordinà els actes, i del senyor Garriga Trullols, sempre present a la Catalunya del Nord en totes les manifestacions d'afirmació i reivindicació nacional, subratllaren els reptes de la catalanitat: treure les lliçons d'un passat històric, volgudament ocultat en els llibres d'escola i, doncs, desconegut per la gran majoria dels catalans del nord, per continuar seguint les petjades a Elna de tots els qui al llarg dels segles lluitaren per mantenir-se fidels a Catalunya.

Després de la visita acuradament comentada per un altre professor de català, Joan-Lluís Mas, de la imponent seu d'Elna i més particularment dels enginys arquitectònics dels qui l'edificaren, així com dels capitells del claustre, la segona part de la diada fou dedicada al recordatori nogensmenys commovedor de la Maternitat d'Elna i de l'heroisme de la seva protagonista, la senyora Elisabet Eidenbenz.

Terenci Vera evocà el context històric internacional i els horrors patits per una població víctima de la barbàrie tant durant la Guerra Civil com després en refugiar-se en l'Estat francès, que no havia programat cap ajuda per a 500.000 civils bombardejats, afamats, perseguits al cap de tres anys de guerra. Un tema també ocultat durant decennis tant pel que fa a les repressions com a l'ajuda heroica de certs europeus, moguts per ideals cívics i religiosos de fraternitat, de solidaritat malgrat les prohibicions i repressions estatals i l'amenaça de també morir en un camp de concentració. Les explicacions foren corroborades per la lectura, a càrrec de Daniela Grau, de textos redactats per les mares que sobrevisqueren gràcies a la creació de la Maternitat per la senyoreta Eidenbenz, que parlava castellà i entenia el català.

La diada acabà cap a les sis del vespre. Segur que encara més mares i pares del Principat batejaran llur filla del nom d' Elna… tots els que la història no sols no deixa indiferents, sinó que, al contrari, la fan penyora de futur.