Societat

El repte d’assolir 300.000 habitatges socials el 2042

La Generalitat dona llum verd al document que estableix que els municipis amb més demanda residencial destinin un 15% a pisos socials

Es preveu incrementar el parc públic fins a arribar al 7% i dotar-lo amb 202.000 habitatges més

La memòria econòmica estima una inversió de 12.634 milions

La manca d’habi­tatge públic i asse­qui­ble és una rea­li­tat cada cop més crua davant el pano­rama que ha dei­xat la Covid, en què mol­tes famílies sense ingres­sos temen per­dre casa seva. La con­se­lle­ria de Drets Soci­als s’ha afa­nyat a donar llum verd a la tra­mi­tació i l’apro­vació ini­cial del pla ter­ri­to­rial sec­to­rial d’habi­tatge, que asse­nyala la neces­si­tat de crear en els pròxims vint anys 300.000 habi­tat­ges des­ti­nats a polítiques soci­als en aquells muni­ci­pis on la demanda resi­den­cial és més forta i acre­di­tada. “El que tenim és una diagnosi d’on som i cap on cre­iem que arri­ba­ren en funció del crei­xe­ment demogràfic”, explica el secre­tari d’Habi­tatge i Inclusió Social, Car­les Sala, que con­si­dera que l’assig­na­tura pen­dent de l’habi­tatge públic s’ha con­ver­tit en un repte per al govern.

El docu­ment dibuixa l’habi­tatge públic en funció de la pro­jecció de l’evo­lució del nom­bre de llars, que a llarg ter­mini podrien ser unes 900.000, de les quals 355.000 neces­si­ta­rien ajuda de l’admi­nis­tració. El pla defi­neix la divisió ter­ri­to­rial en àrees de demanda resi­den­cial forta i acre­di­tada, àrees pre­fe­rents, àrees no pre­fe­rents i àrees rurals. En la pri­mera franja se situen un total de 163 muni­ci­pis, on s’aglu­tina més d’un 80% de la població, que hau­ran de dis­po­sar d’un mínim d’un 15% d’habi­tat­ges des­ti­nats a polítiques soci­als. Ate­nent a un con­cepte de “soli­da­ri­tat urbana”, el pla esta­bleix que aques­tes loca­li­tats on es pre­veu un crei­xe­ment alt de noves llars caldrà asse­gu­rar la reserva de pisos soci­als res­pecte al total de pri­me­res residències.

El pla també obre la porta a la pos­si­bi­li­tat que altres muni­ci­pis, con­si­de­rats en àrees pre­fe­rents, i que són limítrofs a aques­tes àrees de fort crei­xe­ment, es puguin arri­bar a man­co­mu­nar i fer una pla­ni­fi­cació supra­mu­ni­ci­pal que els per­meti asso­lir els objec­tius de manera con­junta.

Un llo­guer ínfim

La cre­ació d’habi­tatge públic anirà acom­pa­nyat de l’impuls del parc de llo­guer social, que està estan­cat en un “ínfim” 1,7%. Una xifra molt allu­nyada de la mit­jana euro­pea, que és d’un 8%. Les aspi­ra­ci­ons del govern és asso­lir que un 7% del total dels habi­tat­ges prin­ci­pals es des­ti­nin a Cata­lu­nya a llo­guer social. Això vol­dria dir que s’ampli­a­rien els 54.000 habi­tat­ges actu­als amb 202.000 habi­tat­ges més per asso­lir la fita de prop de 256.000 pisos per d’aquí a vint anys.

El repte d’incre­men­tar l’oferta de parc de llo­guer i habi­tatge públic es reserva a les zones amb més demanda resi­den­cial, com és la ciu­tat de Bar­ce­lona i l’àrea metro­po­li­tana, però també a ciu­tats com ara Girona, Figue­res, Tar­ra­gona, Reus, Tor­tosa, Lleida, Man­resa, Vic, Igua­lada, Vila­franca del Penedès i Vila­nova i la Geltrú, entre altres loca­li­tats. El mateix pla esta­bleix que les zones rurals dis­po­sa­ran de plans específics segons les seves neces­si­tats. A més d’ampliar el parc de llo­guer, el pla també pre­veu impul­sar la cons­trucció d’habi­tatge de pro­tecció ofi­cial de com­pra­venda i de tinen­ces intermèdies amb 107.800 habi­tat­ges.

L’emergència per la falta d’habi­tatge s’ha agreu­jat amb la pandèmia. El nom­bre d’aju­des urgents que s’han tra­mi­tat a ciu­ta­dans que no podien pagar l’habi­tatge i que podien aca­bar al car­rer s’ha mul­ti­pli­cat i en el pri­mer semes­tre s’han donat 1.800 pres­ta­ci­ons, superant les 1.300 d’un any abans. El secre­tari d’Habi­tatge asse­gura que la taula d’emergència de la Gene­ra­li­tat manté una llista d’espera de 945 famílies i recorda que, tot i la pròrroga dels des­no­na­ments per la pandèmia, només al setem­bre se n’han atu­rat 170. L’admi­nis­tració ha posat en marxa el pro­grama Rea­llot­gem per acon­se­guir ubi­car les per­so­nes que fa temps que espe­ren tenir un sos­tre digne.

El pla ter­ri­to­rial es pre­veu enlles­tir el pri­mer semes­tre del 2022. Sala explica que hi haurà marge per deba­tre un nou Pacte Naci­o­nal de l’Habi­tatge. “Serà el moment d’asseure’s i que tot­hom s’impli­qui per fer-ho pos­si­ble, perquè no fem res sense recur­sos”, indica el secre­tari d’Habi­tatge, que veu “impres­cin­di­ble” recórrer a la resta d’admi­nis­tra­ci­ons, al món local i a l’esta­tal. La memòria econòmica per als pròxims vint anys estima una inversió de 12.634 mili­ons d’euros per assu­mir ajuts a les famílies amb ingres­sos bai­xos, en l’adqui­sició d’habi­tat­ges pro­ce­dents de bancs i grans teni­dors, i també per la via de tan­teig i retracte, i en l’ampli­ació del parc de pro­tecció ofi­cial. En una fase ini­cial s’hi pre­veu des­ti­nar uns 200 mili­ons d’euros, que arri­ba­rien al seu punt àlgid el 2036, en què la inversió pre­vista superarà els 800 mili­ons. Des de la con­se­lle­ria s’espera l’arri­bada dels 160 mili­ons dels fons Next Gene­ra­tion per al 2022 i el 2023, que es podran des­ti­nar a la pro­moció de llo­guer social.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.