Bous molt mediàtics

Tres quarts d'onze del matí. Retruny al cel d'Amposta el petard que indica que falten només quinze minuts per la segona sortida del bou capllaçat. La primera, a les set del matí, ha reunit els joves que han passat la nit en vetlla, després d'haver participat en un altre acte taurí, el bou embolat de divendres a la mitjanit que, des de temps immemorials, dóna el tret de sortida a les festes majors. També hi han acudit els més sacrificats, que s'han aixecat expressament per anar a córrer el bou. Però el de les onze està fet per a un públic més familiar. Els xiquets i xiquetes que volen veure el bou acompanyen, impacients, pares i mares cap al punt de sortida. Allí, una munió de gent espera veure l'animal, perquè ja se sap: “Al capllaçat, o hi ets al principi o ja no el veus”, comenta una veïna.

I tal dit tal fet. Deixen anar el bou i correm-hi tots, perquè sinó ens quedarem sense instantània. El bou enfila carrer amunt, qualsevol carrer, i els aficionats, a disposar. Si ell va amunt, tots amunt, si ell va avall, tots avall, i si s'atura, doncs tots a agafar aire, que ja anem amb la llengua fora.

També hi ha qui opta per tallar carrers i no haver de suar excessivament. Una opció intel·ligent, però que té un risc: quedar-se sense veure el bou. Altres s'hi conformen: “Si no el veiem avui, ja el veurem un altre dia, que enguany, per falta de bous no serà”, afirma una jove ampostina, que s'ha llegit el programa de bous de dalt a baix i s'ha adonat que enguany, com a novetat, hi ha un parell més de capllaçats en dies poc habituals, dijous i dissabte vinents. Però n'hi ha que no se'n poden estar, de veure passar la bèstia, i s'esperen en un dels carrers principals a veure si hi ha sort. Per anar matant l'estona, fan petar la xerrada. I ho fan de la presència mediàtica que té aquests dies la capital del Montsià. Que si hem sortit a TV3, que si des de divendres volten pels carrers les càmeres de les dues televisions privades... El ressò mediàtic és tal que hi ha una mare, pobra, que ja no sap a quina hora ha de programar el vídeo per guardar el moment en què la seua filla surt a la tele. Però el més destacat pels aficionats és la retransmissió en directe del bou embolat de divendres a la nit per Intereconomía. “I quin directe més ben fet”, assegura entusiasmada una veïna que, per un dia, va esdevenir analista de televisió i fan de la cadena madrilenya.

I tot xerrant, arriba el bou, que ja va de tornada. Com que està cansat, s'apropa a buscar-lo el camió que se l'ha d'endur, i amb el bou tancat, aplaudiments i tots cap a casa. Tots menys els aficionats que, amablement, atenen els mitjans de comunicació. Antonio Gandre s'ofereix a parlar amb tothom, mentre ensenya el seu tatuatge d'un bou. “A les Terres de l'Ebre ho sentim molt, i jo vaig a tots els actes taurins des que era jove”, explica.

Qui també respon preguntes és Miquel Ferré, president de l'agrupació de penyes i comissions taurines de l'Ebre. “Hi ha una mica de por que les coses vagin malament, però la festa s'està vivint bé”, assegura. I recorda que, si algun dia convé, “hi ha més gent a favor que en contra, perquè estem al nostre territori, i la gent de les Terres de l'Ebre, quan fa falta, respon”.