Micropisos il·legals a 82.000 €

Estudi Car­re­tes-Sant Pau. Un sol ambi­ent, amb bany, i per entrar-hi a viure. Molt asso­le­llat. 11 metres qua­drats i 82.000 euros. Aquest és un dels micro­pi­sos il·legals que una agència immo­biliària bar­ce­lo­nina ofe­reix al Raval amb fotos de la cuina, la pica del lavabo i la façana. I no és l’únic. A la mateixa finca en ven un altre de les matei­xes carac­terísti­ques, però a 87.500 euros. Tots dos estan res­tau­rats i s’anun­cien una web que recull infor­mació sobre habi­tat­ges en venda al Bar­ce­lonès de dife­rents immo­biliàries.

No són els únics micro­pi­sos que apa­rei­xen en aquest por­tal –també se n’anun­cien alguns de setze m2–, però sí que són els únics que la nor­ma­tiva vigent de la Gene­ra­li­tat con­si­dera il·legals. A l’espera de l’apro­vació de la llei de l’habi­tatge – que regula per pri­mera vegada la sobre­o­cu­pació, l’asset­ja­ment i l’infra­ha­bi­tatge, i que està en tràmit al Par­la­ment– el decret del 2003 del govern català esta­bleix com a requi­sits mínims d’habi­ta­bi­li­tat en un edi­fici de segona mà que els immo­bles, a banda de tenir la cèdula d’habi­ta­bi­li­tat, tin­guin una superfície útil mínima de 20 metres qua­drats.

Només hi ha una excepció: en el cas de les fin­ques ante­ri­ors a l’any 1983 –com és el cas dels dos pisos en venda del Raval–, i si tenen cèdula d’habi­ta­bi­li­tat, els metres qua­drats mínims no han de bai­xar en cap cas de quinze. A més, es dóna el cas que a Bar­ce­lona la nor­ma­tiva de la Gene­ra­li­tat sobre pisos usats coin­ci­deix amb la de l’Ajun­ta­ment.

Des de la con­se­lle­ria de Medi Ambi­ent i Habi­tatge es des­taca la importància de recla­mar sem­pre al vene­dor la cèdula d’habi­ta­bi­li­tat que atorga la con­se­lle­ria de Política Ter­ri­to­rial i Obres Públi­ques com a garan­tia que el pis com­pleix tots els requi­sits. Per evi­tar fraus, el decret del 2003 va intro­duir la nove­tat de la vigència tem­po­ral d’aquest docu­ment amb l’objec­tiu de “poten­ciar el man­te­ni­ment dels edi­fi­cis en bones con­di­ci­ons”. La cèdula s’ha de reno­var cada quinze anys.

La pro­li­fe­ració de micro­pi­sos o infra­ha­bi­tat­ges es con­cen­tra en el cas de la Ciu­tat Com­tal sobre­tot en bar­ris on la població d’ori­gen immi­grant és majo­ritària. Bona part d’aquests habi­tat­ges per­ta­nyen a fin­ques anti­gues que s’han anat sub­di­vi­dint apro­fi­tant al màxim tota la superfície útil. El fet que aquest col·lec­tiu ignori la nor­ma­tiva vigent el con­ver­teix en una presa fàcil dels espe­cu­la­dors. “En temps de neces­si­tat hi ha gent que se n’apro­fita i l’admi­nis­tració hau­ria d’actuar amb con­tundència”, denun­ci­a­ven ahir des de la Pla­ta­forma per un Habi­tatge Digne. De moment, l’únic que es pot fer perquè l’admi­nis­tració actuï és denun­ciar el cas.