En Diego ja no dona la mà

En Diego anava a treballar, com cada dia, a primeríssima hora, en metro. En David, en Gerson, en Maikon i dos joves més no. Aquests cinc tornaven de festa, de la discoteca, i anaven cap a casa, no tenien cap pressa, ni cap hora per arribar-hi. Dos mons diferents, dues sensibilitat oposades: un jove treballador, amb la condició sexual de gai, i un grup de cinc joves carregats de prejudicis i odi masclista. De com li van passar per sobre tots cinc a en Diego, aquest avui encara se’n ressent. “Ara prefereixo no donar mostres d’afecte en públic, no donar la mà per evitar problemes”, va explicar ahir.

En Diego va fer aquest relat davant la jutgessa del jutjat penal número 20 de Barcelona, on es va celebrar el judici contra tres dels joves que aquell dia el van agredir. El quart, un menor, ja va ser condemnat al seu dia, i el cinquè, també menor d’edat, mai ha estat localitzat.

La brutal agressió es va produir a l’andana de l’estació d’Urquinaona, del metro de la línia 1. En Diego va pujar al comboi a Rocafort i a l’interior hi havia els joves, que hi havien accedit a l’avinguda del Carrilet, l’estació més propera a la discoteca Capitolio, on havien estat ballant i divertint-se fins tard. En Diego duia una indumentària que el reconeixia com a homosexual i aleshores un dels menors, el ja condemnat, s’hi va acostar, es va asseure al seu costat i el va començar a amenaçar. En Diego li va demanar que parés, va fer ús de l’intèrfon de seguretat per explicar què estava passant i en arribar a Urquinaona va baixar i els altres, rere seu. En Diego no va poder arribar a les escales. Quan es disposava a pujar el primer esglaó el grup se li va tirar a sobre i va clavar-li la pallissa. En Diego va explicar ahir que es va protegir com va poder, que era conscient que eren un grup, i no va ser fins que van aparèixer els guardes de seguretat que va ser conscient de la sang que li rajava del front i el mal que li havien fet. El físic, el menys important, perquè les seqüeles psicològiques, el dany moral que encara sent, el van obligar a marxar de Barcelona i tornar al seu poble un temps, fins que es va veure amb cor d’afrontar una altra vegada la gran ciutat i els seus perills evidents.

Els tres acusats d’ahir, que afronten penes de presó, van negar tots els fets. De tots tres, un va quedar exculpat en acabar el judici perquè les acusacions van retirar els càrrecs en contra seva i la jutgessa va anunciar la seva absolució. En el moment de declarar, els tres acusats van respondre només als seus advocats i cap d’ells va acceptar la seva participació en els fets, tot i que durant el judici es va observar un vídeo en què l’acció queda molt clara.

Laia Serra, advocada de la víctima, va remarcar que cap dels acusats havia tingut el més mínim gest d’empatia amb la víctima. Va subratllar que els fets són “una vexació en l’espai públic, un missatge en contra de la víctima i tot el col·lectiu, persones que han d’assumir un risc molt alt”.