Troben unes termes a la vil·la romana del Collet
Durant l’excavació també s’ha desenterrat ceràmica i restes de menjar
Els arqueòlegs han trobat els vestigis d’unes termes de finals del segle I aC a la vil·la romana del Collet de Sant Antoni de Calonge. En un dels sectors del jaciment s’han pogut desenterrar trossos dels tubs de ceràmica que conduïen l’aigua o l’aire calent part de les rajoles que aguantaven el paviment (possiblement, de ceràmica) d’una de les estances. En declaracions a l’ACN, el director de l’excavació, Marc Bouzas, va explicar que encara es desconeix si el conjunt termal ocupava una o més estances de la vil·la. “De fet, només el veiem de manera molt parcial i caldrà excavar-lo més en pròximes campanyes”, concreta el director. Tot i així, sí que creu que el terra d’aquesta primera cambra era de mosaic, ja que entre les piletes han trobat restes de paviment caigut amb tessel·les. En paral·lel, enguany les excavacions al Collet també han permès desenterrar ceràmica i restes de menjar que es remunten al moment fundacional de la vil·la romana. La majoria dels trossos de ceràmica corresponen a parts d’àmfores, vaixella de taula i atuells que s’usaven en el dia a dia.
Aquesta investigació, que està sota la responsabilitat científica dels professors de la Universitat de Girona Josep Burch i David Vivó, es finança gràcies a l’acord entre l’Ajuntament de Calonge i Sant Antoni amb el centre educatiu. També té el suport la Generalitat i la Diputació de Girona.
El nom d’una nova divinitat a Palafrugell
Per altra banda, un estudi realitzat per les universitats de Girona i Barcelona ha identificat el nom d’una nova possible divinitat en el poblat ibèric de Sant Sebastià de la Guarda de Palafrugell. La troballa s’ha fet a la base d’una escudella de ceràmica del segle II aC, on hi havia la inscripció “baskaler”. Segons l’estudi epigràfic dut a terme per Joan Ferrer (Universitat de Barcelona), es considera que podria fer referència a la divinitat Baskal. La peça va ser recuperada en el marc de les intervencions arqueològiques de la Universitat de Girona, dirigides per Josep Burch, qui també ha participat en l’estudi de la peça juntament amb Antoni Rojas, de la mateixa universitat.
