El documental ‘Dixan’ denuncia a Banyoles el racisme

La Plataforma Aturem la Guerra de les comarques de Girona va denunciar ahir, a Banyoles, la vigència del racisme amb la projecció del documental Dixan. La projecció, que es va fer a la sis de la tarda, al bar La Porta del Món, va coincidir amb el vintè aniversari de l’operació Estany, en què es van detenir a Catalunya 23 persones perquè estaven suposadament vinculades amb el gihadisme. La majoria dels investigats pel cas eren veïns i veïnes de la capital del Pla de l’Estany. El membre de l’entitat Mostafà Shaimi explica que els detinguts van participar en el documental per “una qüestió d’història, però també per denunciar que aquest racisme encara és vigent”.

Els membres de l’anomenat Comando Dixan que apareixen en el film són Ali Kasouka, Souhil Kasouka, Mohamed Amine Benaboura Zacaria i Mohamed Tahraoui. Shaimi, integrant també de l’Espai Antiracista, explica que des de la Plataforma Aturem la Guerra es va entendre el cas “en clau de racisme” i que, per això, “el documental neix amb l’objectiu de visibilitzar un cas de vulneració de drets per part de l’Estat”, relata. Durant els escorcolls a les cases, no es van trobar armes ni substàncies químiques, sinó detergents. Per això, se’ls va anomenar Comando Dixan. Cinc dels detinguts van ingressar a la presó i van acabar sent deportats a Algèria, on l’agost del 2015 diversos membres de la plataforma es van desplaçar per retrobar-se amb aquestes persones i fer un documental del seu cas.

Després de la projecció, al bar La Porta del Món es va fer un col·loqui en què va participar un dels membres del Comando Dixan, Mohamed Amine Benaboura Zacaria –en connexió des d’Algèria–; l’advocat Benet Salellas, i quatre membres de la plataforma, Pere Cortada, Quim Gubau, Sílvia Rispau i Mostafà Shaimi.El 24 de gener del 2003, es van detenir 23 persones de nacionalitats algeriana i marroquina que residien a Catalunya per suposada vinculació amb Al-Qaida i tinença d’armes químiques. Les detencions es van fer en el marc de l’operació Estany, en un moment en què l’executiu de José María Aznar necessitava fer present l’amenaça jihadista per justificar la participació espanyola a la guerra de l’Iraq.Durant els escorcolls a casa dels detinguts, la policia no va trobar armes químiques, sinó detergent. Per això, es va batejar el fenomen com a Operació Dixan i la gent va començar a mobilitzar-se al carrer per reclamar la posada en llibertat d’aquestes persones. L’Estat no va voler reconèixer l’error i, tot i que en un primer moment els va deixar anar a tots, va acabar jutjant sis dels detinguts a l’Audiència Nacional el 2004. Un va quedar absolt i la resta van complir condemnes d’entre sis i nou anys de presó. Un cop acabada la reclusió penitenciària, se’ls va deportar a Algèria per l’aplicació de la llei d’estrangeria.El 2015, la Plataforma Aturem la Guerra es va desplaçar fins a Algèria per rodar un documental sobre el cas. Va poder parlar amb quatre dels cinc encausats per l’Operació Estany. El documental, que es va finançar gràcies al micromecenatge, té una durada d’una mica més d’una hora. ’Dixan’ es va estrenar per primera vegada el 2016.En referència a la situació dels extradits, Shaimi ha dit que “és difícil que puguin tornar a Catalunya perquè l’extradició és per terrorisme i s’entén per lògica de l’Estat, que quan una persona és acusada per aquesta causa, pugui difícilment tornar a entrar”.