Societat

Societat

Cases humils fetes museu

Les Cases Barates de Bon Pastor, a Sant Andreu, quedaran per sempre en la història de la ciutat gràcies a un projecte de museïtzació inaugurat recentment

Una illa de cases ha estat preservada per recordar com era la vida als barris més humils i també per donar nous equipaments al barri

La col·laboració amb els veïns ha permès recuperar més de 1.600 estris per al museu

Símbol de resistència, social i humana, les Cases Barates del barri del Bon Pastor de Sant Andreu, quedaran per sempre, gràcies a una acció de museïtzació, gravades en la història urbana de Barcelona. I seran recordades com una mostra del que va ser viure en una de les barriades més humils de la ciutat, des de principi de segle XX fins a principi del segle XXI. Aquestes senzilles edificacions de planta baixa van acollir els primers obrers que van arribar a Barcelona atrets per l’Exposició Universal del 1929 i, des d’aleshores, van ser uns habitacles on vivien famílies senzilles en uns espais amb pocs luxes. També van ser habitatges socials pensats per acabar amb els primers barraquismes, que van resistir la pressió constructora. Gràcies sobretot a la lluita del veïns, ara són un fragment d’història enmig dels grans edificis que han envaït l’espai que abans era seu.

Les anomenades Cases Barates eren un dels quatre polígons d’habitatges que es van construir a la ciutat per la manca d’habitatge social. Dos es van situar vora el Besòs, en terrenys, aleshores, de Santa Coloma de Gramenet: Baró de Viver i Milans del Bosch, l’actual Bon Pastor. En concret, a finals dels anys vint del segle passat, al Bon Pastor es van construir 784 habitatges d’una sola planta per allotjar-hi obrers i immigrants. Un factor que ha fet d’aquest darrer un lloc singular respecte d’altres barris de classe treballadora ha estat el seu caràcter de banc de proves de propostes d’habitatge diverses, no sempre realitzades, al llarg del segle XX i fins a temps recents.

Fins arribar a la culminació d’aquesta iniciativa, ha calgut un procés d’anys per reallotjar totes les famílies que vivien a les cases, en una actuació feta a través de l’Institut Municipal de l’Habitatge de Barcelona (Imhab). Els nous habitatges se situen als carrers de Claramunt, Salomó i Novelles, El 2006, es van entregar 152 pisos nous als afectats pel reallotjament; el 2010, en van ser 190 més; el març del 2017, 167, i l’última entrega va ser la dels 47 darrers, per a persones que formaven part de la quarta fase del procés de remodelació. El reallotjament s’ha completat amb un programa inclòs en el pla de barris, que pretén aconseguir que el canvi de la vida en cases a pisos sigui tan poc traumàtic com sigui possible.

Tot i això, el trasllat als nou habitatges no va quedar exempt de polèmica. L’any 2006, les primeres famílies que deixaven Cases Barates van ser reallotjades, però, un any després, l’Ajuntament de Barcelona i el Patronat Municipal de l’Habitatge va desallotjar amb violència les quatre famílies de la primera fase de reallotjament que no havien acceptat les seves condicions i que estaven en contra de la desaparició del barri. Uns anys més tard, el 2010, un grup de veïns va ocupar una vintena de les Cases Barates, que estaven tapiades des de l’any 2007, al·legant problemes econòmics arran de la crisi i assegurant que són els antics inquilins d’aquests habitatges.

Espai de memòria

Ara doncs, una de les antigues illes que conformaven les Cases Barates del Bon Pastor ha estat preservada i transformada, d’una banda, en un espai museístic per explicar l’evolució de l’habitatge obrer i, de l’altra, en equipaments per al barri. Per una vegada, la col·laboració municipal i veïnal ha funcionat, ja que la iniciativa s’ha portat a terme gràcies a una actuació impulsada en el marc del pla de barris del Bon Pastor i Baró de Viver en col·laboració amb l’Associació de Veïns i Veïnes del Bon Pastor i el Museu d’Història de Barcelona (Muhba) i que, a través el pla de barris, impulsa diversos programes de recuperació i difusió de la memòria històrica dels barris. De fet, van ser els maeixos veïns que van proposar trobar la manera de recollir i preservar el patrimoni social i històric de la vida a les cases. La iniciativa va ser recollida pel Muhba i es va poder portar endavant.

Gràcies a aquesta col·laboració, ja s’han recuperat 1.600 estris, mobles i objectes per poder historiar les cases i la relació que tenen amb l’espai públic del barri. La intervenció de museïficació de les Cases Barates ha tingut un cost de 2.650.000 € (2.500.000 € aportats pel pla de barris i 150.000 € pel districte de Sant Andreu).

L’illa museïtzada, situada entre els carrers de Tàrrega, Claramunt, Bellmunt i Barnola, està formada per setze cases, de què s’han museïtzat deu: quatre mostren la lluita per l’habitatge a la ciutat i quatre més, com es vivia al barri del Bon Pastor i l’evolució dels interiors de les cases barates entre el 1929 i el 2017. Les altres dues mostren aspectes generals de les temàtiques representades, a més de tenir espais destinats a usos veïnals i comunitaris. Els diferents espais expositius expliquen com l’interior de les cases es va anar adaptant als temps entre el 1929, en què van ser edificades, i el 2017, quan van quedar totes buides. Els edificis restants s’han habilitat com a equipaments per al barri, com ara sales de reunions, espais de treball, una sala d’actes i un arxiu.

La preservació i la conversió en museu guanya importància quan es té en compte que es tracta d’un conjunt arquitectònic que no gaudia de cap protecció patrimonial. Tot i això, la restauració de l’exterior ha diferenciat entre la façana del carrer Bellmunt, restituïda com era el 1929, i la del carrer Barnola, deixada com el 2017.

Viatge en el temps

Entrar en un dels habitacles de l’illa museïtzada és fer un petit viatge en el temps. En principi, els estris, la disposició dels mobles i altres aspectes de les habitacions encara són propers al visitant, perquè cadascú en la seva memòria ha pogut veure o viure realitats semblants a la de les Cases Barates. Però si es té en compte que el nou espai quedarà com a mostra del que un dia va ser la manera de viure d’alguns dels habitants de la gran Barcelona de finals del segle XX i principi del XXI, es pot deduir que la diferència entre el que es visita i la realitat del moment s’anirà espaiant i agafant força històrica.

Cada una de les quatre cases museïtzades mostra un dels grans períodes que s’han pogut diferenciar en la història del barri. La primera, que abarca els anys del 1929 al 1952, parla de l’escassetat i de la vida de les Cases Barates entre dues dictadures. La segona exposa la realitat del desenvolupisme, que va des de l’any 1953 fins al 1974, i descriu l’època de represa i creixement econòmic que es va viure a Barcelona. La tercera, centrada en el període històric comprès entre el 1975 i el 1993, parla de la reforma i del canvi d’època i perspectives que es va viure al barri. Finalment, la quarta casa ja analitza el replantejament que va imposar l’entrada en el segle XXI, ja que s’ocupa dels anys que van del 1994 al 2010 i ho presenta com un final de cicle que porta noves expectatives.

Un element que cal destacar en cada una de les cases són les càpsules audiovisuals temàtiques a partir dels testimonis dels veïns recollits durant el procés de museïtzació.

A més, la mostra queda completada amb l’exposició Allotjar les majories. Barcelona, 1860-2010, que es pot veure a les Cases Bellmunt i que parla de com l’escassetat i les deficiències de l’habitatge popular ha estat un problema en moltes ciutats. L’exposició mostra les polítiques de construcció i les pautes d’accés a l’habitatge de les majories urbanes al llarg del segle XX a Barcelona: d’un lloguer inassumible al principi, en una duríssima postguerra, a una adquisició quasi obligada del pis en propietat en el franquisme tardà i, finalment, als avenços en democràcia, tot i que les intervencions van ser més efectives a l’espai públic que no als habitatges. Completen el projecte de l’exposició els films De la casa al pis (2021) i Els reptes de l’habitatge al segle XX a Barcelona (2022), fets des del museu i que es projecten a la sala d’actes. D’altra banda, a la sala polivalent, es presenta el documental Bon Pastor: un segle de Barcelona.

Pla de barris

L’actuació feta a les Cases Barates ha estat un dels projectes més rellevants de les que han estat incloses en el pla de barris, que també ha abordat la millora dels centres educatius del barri del Bon Pastor, la construcció de nous equipaments, com ara el casal de gent gran i nous centres educatius, i la millora de l’espai públic amb la reforma del carrer Caracas i la plaça Mossèn Joan Cortinas.

1929
L’Exposició Universal
va reclamar molta mà d’obra a Barcelona. Persones vingudes de molts punts de l’Estat espanyol van venir fins a Catalunya a buscar feina i noves oportunitats. Va ser aquest l’origen dels primers assentaments de barraquisme, fenomen social que es va allargar fins ben entrat el segle XXI.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

transports

Tallada la L4 del metro entre les estacions de Bogatell i la Barceloneta

Barcelona
Societat

El servei d’atenció a víctimes de violència masclista de l’Eixample obrirà el 2026

Barcelona
societat

Retencions intermitents a l’AP7 per l’operació sortida

barcelona
societat

Optimisme a la recta final de la temporada a les estacions d’esquí

Rialp
FIGUERES

Es duplica en 6 anys el nombre de diagnòstics d’AOS severa a l’Alt Empordà

FIGUERES
sanitat

Els hospitals també gestionaran baixes i altes per cirurgia ambulatòria i parts

barcelona
Infraestructures i Serveis

Aposten per desdoblar una línia de mercaderies Saragossa-Tarragona amb estació a Lleida

Lleida
GIRONA

Detecten 555 casos de càncer de còlon en 10 anys amb el cribratge

GIRONA
Societat

Entitats i plataformes es manifesten contra la planta de Lotte

Mont-roig del camp