Societat

L'ajuntament de Barcelona ha mesurat la contaminació sonora que existeix en 14.000 trams de carrers

Societat

L'Ajuntament de Barcelona ha mesurat ja la contaminació sonora que existeix en 14.000 trams de carrers de la ciutat -en quatre franges horàries diferents: matutina, tarda, nit i una mitjana diària- amb la qual obtindrà les dades per elaborar el que serà el futur mapa estratègic del soroll.

La segona tinenta d'alcalde, Imma Mayol, ha informat que els treballs de mesurament, que es van iniciar a principi de 2006, estan tenint en compte les diferents fonts d'emissió del soroll: el trànsit, les grans infraestructures, l'oci nocturn, els eixos comercials o l'activitat industrial, entre d'altres.

Aquest mapa estratègic establirà l'anomenada "capacitat acústica", és a dir, "els objectius de qualitat a aconseguir" en cadascuna de les zones de la ciutat, així com fixar la incidència a la població d'aquest tipus de contaminació i dels nivells de soroll en cadascuna de les franges horàries.

La regidora ecosocialista considera que la situació per la contaminació per soroll a la ciutat ha millorat molt quant a l'activitat de les terrasses i establiments hostalers, així com en el generat per motos i ciclomotors.

Sobre això, les campanyes de control de la Guàrdia Urbana i la modernització del parc de motos, amb la disminució del nombre de ciclomotors, han reduït segons el consistori la "plaga" del soroll del trànsit a Barcelona, cosa que no va impedir que el 2007 s'imposessin 5.666 multes per aquest tipus de "contaminació".

El canvi de normativa el 2004, que va possibilitar als conductors amb carnet B pilotar una moto de fins a 125 centímetres cúbics, ha ajudat a la modernització del parc de vehicles a motor de dues rodes -que ronda les 250.000 a Barcelona- i a la desaparició dels ciclomotors més vells, també els més sorollosos.

Això no obstant, Mayol reconeix que existeix una assignatura pendent i en la qual l'Ajuntament haurà de fer un esforç: les molèsties i el soroll generat pels aires condicionats, uns aparells que han proliferat en "democratitzar" els seus preus (el 2007 es van vendre més d'un milió d'unitats a tot Espanya), per això la regidora assenyala que caldrà "millorar la inspecció" en les instal·lacions.

L'ordenança municipal d'usos del paisatge urbà obliga a instal·lar els aparells en els terrats dels edificis de nova construcció, o quan es faci una rehabilitació integral, mentre que en els ja construïts, està prohibit instal·lar-los a les façanes, una normativa que, amb un simple passeig per la ciutat, es comprova ha estat incomplerta sistemàticament.

L'actualització de la normativa municipal sobre contaminació acústica posarà una especial atenció en aquests aparells, i per a això, avança Mayol, es responsabilitzarà també als instal·ladors i als propietaris de les condicions en les quals funcionin els aparells.

Queixes
La Síndica de Greuges de Barcelona, Pilar Malla, apuntava en el seu últim informe les queixes de molts barcelonins pel retard que es produeix en el seguiment de les denúncies presentades contra aquests aparells, tant els de tipus domèstic com industrial.

Malla indicava que aquest degoteig de reclamacions posa de manifest que l'actual regulació no és eficaç per evitar les instal·lacions incorrectes o molestes, tant de soroll com de calor que generen.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.