Drets humans pel sedàs gironí

Quan es parla de drets humans, és fàcil caure en l’error de pen­sar en casos extrems que no afec­ten l’entorn més imme­di­tat. Res més lluny de la rea­li­tat, i el reco­nei­xe­ment recent que ha fet el Depar­ta­ment d’Igual­tat i Femi­nis­mes a una giro­nina i a dos giro­nins per la seva lluita en el camp dels drets humans així ho demos­tra. Es tracta d’Erika Zárate, de Resi­li­ence Earth; Marc Lli­mona, de SOS Méditer­ranée, i Car­les Serra, de la Coor­di­na­dora d’ONG de les Comar­ques Giro­ni­nes. El ter­ri­tori gironí, doncs, no és una excepció i s’hi vul­ne­ren drets bàsics. Ho patei­xen sobre­tot les per­so­nes amb menys recur­sos, i sol coin­ci­dir en molts casos en les migra­des i les raci­a­lit­za­des. Zárate ho ha com­pro­vat en pri­mera per­sona. “Tinc NIE però mai no tindré la naci­o­na­li­tat espa­nyola, i això és una limi­tació dels meus drets fona­men­tals. No podré votar mai. Si vaig a reno­var el NIE amb la meva pare­lla, que és autòcton, no tinc cap pro­blema; sense ell, tot són entre­bancs”, sosté aquesta olo­tina quítxua nas­cuda a Ciu­tat de Mèxic i migrada al Canadà de molt petita, on es va ins­tal·lar amb la família en un barri que ella mateixa qua­li­fica de com­pli­cat. “Era un barri on arri­ba­ven tots els migrants i els refu­gi­ats”, diu. Quan tenia dotze anys, va pre­sen­ciar la detenció i la pallissa que la poli­cia va pro­pi­nar a un refu­giat de Somàlia, que va que­dar en coma durant mesos. Això va ser l’espurna perquè, uns quants anys més tard, s’iniciés en l’asso­ci­a­ci­o­nisme rei­vin­di­ca­tiu dels drets humans.

Va ser mem­bre activa de l’asso­ci­ació de joves con­tra el racisme, va par­ti­ci­par jugant-se la vida al pro­grama Escuts Humans d’Amnis­tia Inter­na­ci­o­nal en zona de guerra a Colòmbia, Nica­ra­gua, Mèxic i Indonèsia, i més enda­vant es va impli­car en pro­jec­tes de justícia social i ambi­en­tal. En l’actu­a­li­tat, Erika Zárate és la res­pon­sa­ble amb la seva pare­lla, Òscar Gus­si­nyer, de Resi­li­ence Earht, una enti­tat que tre­ba­lla en noves for­mes de gover­nança que es fona­men­tin sobre la base dels drets humans, que escol­tin totes les veus. “Som alum­nes prin­ci­pi­ants i d’altres comu­ni­tats en situ­a­ci­ons diver­ses, fins i tot en situ­ació de guerra, n’hem d’apren­dre la resiliència, la soli­da­ri­tat i la dig­ni­tat. Com a país, és una ver­go­nya que hi hagi dues clas­ses de ciu­ta­dans, els sen­se­pa­pers i els naci­o­na­lit­zats”, indica. Erika Zárate deta­lla que els drets humans a les comar­ques giro­ni­nes es vul­ne­ren a la feina, a l’hora de tro­bar habi­tatge, en els tràmits admi­nis­tra­tius... “Soc mes­tissa, parlo català, soc mig indígena i blanca, i a vega­des puc colar, però mai un africà”, explica, tot lamen­tant que encara és més greu quan aques­tes situ­a­ci­ons vul­ne­ren els drets dels infants. Afirma que la llei esta­tal sobre drets humans que s’està enlles­tint i les setanta mesu­res anti­ra­cis­tes que la Gene­ra­li­tat ha dic­tat per tenir en compte en les actu­a­ci­ons públi­ques li fan tenir una mica d’espe­rança que la situ­ació en aquest àmbit pot can­viar.

Car­les Serra coin­ci­deix amb Zárate en la radi­o­gra­fia dels drets humans a les comar­ques giro­ni­nes. Ell té una visió més àmplia, perquè l’enti­tat de què és coor­di­na­dor tre­ba­lla perquè una setan­tena d’enti­tats que duen a terme les seves actu­a­ci­ons puguin millo­rar el seu impacte en la soci­e­tat i la seva eficiència. Segons ell, les vul­ne­ra­ci­ons de drets més evi­dents les patei­xen les per­so­nes migra­des, que tenen difi­cul­tats d’accés a l’habi­tatge i a drets com la salut i l’edu­cació, i dins d’aquest grup són molt vul­ne­ra­bles les per­so­nes que no tenen permís de residència. Dos grups més espe­ci­al­ment afec­tats, sem­pre segons les seves decla­ra­ci­ons, són els menors no acom­pa­nyats, que estan molt des­pro­te­gits, i les nenes que patei­xen muti­lació geni­tal.

El coor­di­na­dor de les ONG de les comar­ques giro­ni­nes remarca que es pro­du­ei­xen incon­gruències, com ara negar el dret a vot a per­so­nes que han nas­cut en un muni­cipi de les comar­ques giro­ni­nes però que no poden esco­llir el seu alcalde. I posa d’exem­ple Salt, on un terç de la seva població no va poder votar en les últi­mes elec­ci­ons muni­ci­pals. Car­les Serra va entrar al tei­xit asso­ci­a­tiu que tre­ba­lla en l’àmbit social arran de l’ager­ma­na­ment del seu muni­cipi, Quart, amb Nica­ra­gua, del qual va sor­gir l’enti­tat Soli­da­ri­tat amb Nica­ra­gua. Es va incor­po­rar a la coor­di­na­dora quan va tor­nar d’una estada de tres anys i mig a Nica­ra­gua, pri­mer com a tècnic i dotze anys després amb el càrrec actual.

Marc Car­bo­nell és un gironí que cen­tra la seva acti­vi­tat al Medi­ter­rani cen­tral. Tre­ba­lla per a SOS Méditer­ranée, una enti­tat que des del 2016 ha sal­vat 32.000 per­so­nes d’una mort segura al mar. A les comar­ques giro­ni­nes, l’enti­tat fa peda­go­gia i cam­pa­nyes per recap­tar fons. For­mat a l’Escola Nàutica de Bar­ce­lona, va pren­dre part fins al 2020 en els equips de res­cat de l’enti­tat i, des de lla­vors, és al depar­ta­ment d’ope­ra­ci­ons, on tre­ba­lla en la for­mació de tri­pu­la­ci­ons, pre­para mis­si­ons de res­cat i par­ti­cipa en els con­tac­tes que tenen amb les estruc­tu­res d’estat per poder aten­dre bé les per­so­nes que es juguen la vida al Medi­ter­rani. “Veus cons­tant­ment que s’atempta con­tra el dret a la vida, el lliure movi­ment, l’asil, i que no es com­plei­xen les quo­tes de cap­tació de refu­gi­ats”, diu.

Tres exem­ples, doncs, de la feina que es fa entre mol­tes altres per­so­nes per eli­mi­nar de les comar­ques giro­ni­nes la vul­ne­ració de drets bàsics.