Instal·laran barreres per a motoristes en 40 carreteres
Societat
El departament de Política Territorial i Obres Públiques ja ha enllestit el pla per millorar la seguretat dels motoristes a les carreteres. Es tracta de dur a terme actuacions en 47 carreteres diferents durant els pròxims tres o quatre anys. Aquestes actuacions previstes se sumen a la vintena d’obres que ja s’han fet en els darrers mesos.
La polèmica contra les barreres de seguretat tradicionals –que deixen al descobert els perillosos i afilats suports metàl·lics– va revifar fa un any gràcies a les mobilitzacions del col·lectiu motorista, que va realitzar marxes de protesta a diverses ciutats. També va ajudar a accelerar les actuacions l’augment de la sinistralitat de les motocicletes a les carreteres. Del 2006 al 2007, el nombre de morts va passar de 51 a 70, gairebé un augment del 40% en un sol any.
Per tot plegat, tant el Servei Català de Trànsit com la direcció general de Carreteres van obrir converses amb el col·lectiu de motoristes per consensuar accions per millorar la seguretat. El resultat ha estat un augment molt ràpid, encara que no tan com voldrien els col·lectius motoristes, del nombre de barreres de seguretat a les carreteres. Les vint actuacions que ja s’han dut a terme han suposat la instal·lació d’uns 25 quilòmetres de noves barreres.
En aquesta llista hi ha carreteres com la GI-550, de Sant Hilari a Arbúcies, amb una alta taxa de mortalitat de motoristes. A la meitat dels 12 quilòmetres de la carretera ja s’hi han instal·lat les barreres. Els motoristes, però, critiquen que no s’acabés tota la via d’una tirada, actuació que Carreteres reserva per a més endavant. També s’han fet actuacions a la C-16 i la B-402 a la zona del coll de la Merola.
Dos criteris de decisió
L’actuació més important, però, s’ha realitzat a la GI-682, la carretera que voreja la costa entre Tossa i Lloret de Mar, escenari en ocasions de curses il·legals entre motos de gran cilindrada.
El director general de Carreteres, Jordi Follia, explica que es fan servir dos criteris a l’hora d’establir prioritats. El primer és el perill potencial de cada carretera –la presència de revolts tancats o de rectes seguides de revolts ràpids, per exemple–. I, el segon, les dades de sinistralitat històriques. Follia remarca que, a banda de les actuacions específiques per a motoristes, en les millores generals de les carreteres també s’hi inclou la col·locació de tanques especials per a motos.
