L’excés de burocràcia i la falta de terres i d’opcions d’habitatge posen en risc que l’ofici es mantingui

El col·lectiu Ramaderes de Catalunya, format per una seixantena de pastores i pageses, té en marxa la campanya ‘Foc als papers’, una iniciativa per denunciar l’excés de burocràcia en el sector. Amb aquest objectiu han elaborat un document que recull tot el que l’administració els exigeix per engegar una explotació o per dur a terme la seva activitat. Es tracta d’un document de 44 planes on es detallen, pas per pas, tots els permisos, les declaracions i les obligacions que necessiten. “No és un document fet per professionals, sinó elaborat entre hores de pastura, de corral, de tasques domèstiques, d’atendre persones a càrrec. No ha estat fet a base d’una àmplia bibliografia, sinó de les nostres pròpies experiències i memòria”, expliquen. Per això demanen a la Generalitat que se simplifiquin els tràmits per a les exploracions petites i que hi hagi un únic expedient centralitzat, ja que la burocràcia és un dels maldecaps que pot portar al tancament, vistes les hores que cal invertir-hi. Per exemple, només per poder tenir un ramat s’han de fer fins a vint-i-cinc gestions simplement per iniciar l’activitat, i un mínim de disset durant l’activitat en si, que poden arribar a una trentena, segons expliquen. Al final, les ramaderes es veuen obligades a passar un munt d’hores davant l’ordinador per fer gestions amb organismes que van des del propi ajuntament fins a diferents departaments de la Generalitat. Necessiten –i evidentment han de pagar– certificats d’enginyers agrònoms, de veterinaris, gestors de residus... Han de legalitzar els mitjans de transport dels animals, tenir les corresponents assegurances, fer cursos de benestar en el transport, d’ús de fitosanitaris i d’ús de biocides, entre altres. Han de portar al dia el llibre d’explotació, el cens d’animals i els cròtals (la identificació grapada a les orelles del bestiar). Han de fer la declaració anual de l’explotació (DUN), els protocols relacionats amb la fauna salvatge i, en alguns casos, plans de gestió forestal, per posar només alguns exemples. I tot això sense entrar en la quantitat de papers que s’hi han d’afegir quan s’elaboren i es comercialitzen productes com la carn o els derivats lactis.

Ara bé, abans de tots aquests requisits, els futurs pastors i pastores es troben els entrebancs que poden fer que ni tan sols arribin a dedicar-se a aquest ofici. Es tracta de la manca de terres i també de la manca d’habitatge i de capital per poder tirar endavant els seus projectes. De fet, la major part dels alumnes que passen per l’Escola de Pastors o provenen de l’entorn urbà o bé són del món rural però no disposen de terres. Per això és tan important buscar el traspàs d’explotacions on no hi hagi relleu generacional. Finalment, un altre problema que està sobre la taula en aquest sector és la coexistència amb la fauna salvatge. En aquest cas preocupa a aquells que fa anys que treballen amb bestiar i ara, de sobte, es troben que l’os o el llop els en mata. “En canvi els nous pastors i ramaders ja s’estan formant tenint en compte aquest factor”, explica Laia Batalla. El problema més important –creu– és que no s’han pres bones mesures preventives fins ara. En el cas dels ossos es troben localitzats a la muntanya i pel que fa als llops de moment se’n coneixen exemplars solitaris i no hi ha proves de llopades. “Però quan els llops s’instal·lin aquí, no els pararà ningú. Aquest és un tema polièdric que té molts vessants. Però, resumint-ho molt, s’hauria de fer molta més pedagogia, donar bones indemnitzacions i donar-les a temps, i incentivar equipaments de protecció, com tanques, i gossos mastins. I també sensibilitzar qui vagi a muntanya que ha de deixar el bestiar i els gossos tranquils, per evitar accidents”, conclou.