Menys fills i més tard
Les generacions en edat reproductiva tenen menys fills dels que desitgen i arriben a la maternitat més tard del que voldrien
La falta d’estabilitat laboral, residencial i de les unions provoca una davallada de la fecunditat i retarda la maternitat
Més de la meitat de les dones de 30 a 34 anys i gairebé tres quartes parts dels homes de la mateixa franja d’edat no tenen fills, segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya del 2021. És el grup d’edat en què més ha baixat la fecunditat en els últims deu anys. Una davallada que s’ha produït de manera generalitzada entre les dones de menys de 54 anys. Les dades mostren que les parelles cada vegada tenen els fills més tard, un fet que pot relacionar-se directament amb la “falta d’estabilitat laboral, residencial i de les unions”, segons Mariona Lozano, sociòloga especialista en demografia social del Centre d’Estudis Demogràfics. “Les parelles volen uns certs requisits que consideren òptims per tenir un primer fill i avui dia costa molt trobar-los tots”, diu Lozano.
A més, segons la sociòloga, s’ha produït “un canvi de valors en les noves generacions, sobretot pel que fa al canvi de rols de la dona”. “Avui les dones joves estan fins i tot més formades que els homes joves, i això fa que abans de tenir fills vulguin estudiar, treballar i consolidar la seva carrera laboral”, explica Lozano. “Tenen altres objectius de vida individuals abans de tenir una parella i tenir fills.”
Els motius laborals són el segon factor que més empeny les dones a ajornar la maternitat, després de la falta d’una relació sentimental estable. Més del 20% de les dones majors de 30 anys que tenen fills més tard del que voldrien ho fan per aquest motiu, segons dades de l’última enquesta de fecunditat de l’Instituto Nacional de Estadística (INE), feta el 2018. I això és perquè el mercat laboral penalitza molt més la maternitat que la paternitat.
“La bretxa ocupacional entre homes i dones no existeix abans del primer fill, es comença a ampliar amb l’arribada d’aquest primer fill i les dones comencen a cobrar menys, a fer jornades parcials o reducció de jornada”, assenyala Lozano. En aquest sentit, els ingressos de les dones cauen fins a un 17% en els primers cinc anys després de tenir una criatura, mentre que els dels homes es mantenen iguals, segons un estudi dels economistes Jorge García Hombrados i Libertad González Luna del 2019.
A més, sovint són les dones les que decideixen reduir la seva jornada laboral per fer-se càrrec dels infants. Segons dades de l’enquesta de població activa (EPA) del 2018, gairebé el 85% de les dones espanyoles entre 18 i 64 anys van reduir el nombre d’hores treballades per la cura dels fills, mentre que només ho van fer el 15,3% dels homes de la mateixa franja d’edat.
Les dades de fecunditat de l’Idescat del 2021 mostren que la jornada laboral també afecta el nombre de fills que es decideix tenir. Les dones ocupades a temps complet són les que tenen menys fills, concretament, tenen de mitjana 0,49 fills per dona, mentre que les dones ocupades a temps parcial en tenen 0,88 i les aturades, 0,93. En canvi, les dones que es dediquen a les tasques de la llar tenen de mitjana 1,83 fills per dona.
Maternitat més enllà dels 40
Si bé en l’àmbit social els fills es poden anar ajornant, la capacitat de concebre disminueix a mesura que augmenta l’edat, alerta Lozano: “El problema rau a ajornar els fills més enllà dels 40, perquè llavors entren en joc els problemes de tipus biològic.” Unes limitacions que pateixen molt més les dones que els homes i que s’estenen més enllà d’engendrar els infants, ja que les capacitats físiques i l’energia tampoc no són les mateixes als 40 que als 25, segons la consultora de criança Marta Chimisana: “No dormir a les nits passa factura molt més als pares grans que als joves.”
A més, Chimisana alerta que tenir fills tard pot comportar que, a la cura dels infants, s’hi afegeixi la cura dels pares: “Quan ets jove, els pares et poden ajudar, però quan ets gran se t’ajunta que potser has de cuidar tu dels pares i encara tens els nens molt petits; llavors és una sobrecàrrega.” Tot i això, la consultora de criança afirma que ser pare o mare gran també té avantatges: “Els pares grans gestionen millor les emocions i tenen més paciència amb els infants a l’hora de parlar-los, d’establir límits, etc.”
Més de la meitat de les dones de 40 a 44 anys, però, afirmen que haurien volgut tenir els fills cinc anys abans de mitjana, segons les dades de l’INE. A més, Lozano i Chimisana coincideixen que les limitacions que genera ajornar tant la maternitat són les que fan que moltes parelles que tenen el primer fill a partir dels 40 decideixin no tenir-ne cap més. La davallada del nombre de fills per dona és un fet generalitzat en els últims anys. Segons les dades de l’Idescat, més del 25% de les dones d’entre 30 i 49 anys tenen només un fill. En canvi, entre les dones de més de 70 anys, només un 15% tenen un fill i més del 70% en tenen dos o més.
Segons la sociòloga, l’augment del nombre de fills únics no és voluntari: un 46% de les dones segons l’enquesta de fecunditat de l’INE haurien volgut tenir més descendència, fet que genera una bretxa de fecunditat, és a dir, el nombre de fills que idealment voldries tenir és superior al nombre de fills que acabes tenint. “Això ens indica un dèficit de benestar en les generacions que estan en edat reproductiva, que, per falta de condicions que ells consideren òptimes per tenir fills, no aconsegueixen els seus objectius reproductius”, assenyala Lozano.
Una societat més envellida
La baixa fecunditat, juntament amb la millora de les condicions de vida i els avenços científics i mèdics, està provocant un envelliment de la població. Cada vegada hi ha menys gent en les franges d’edat més joves i més gent en les franges d’edat avançades. I la perspectiva, segons Lozano, és que la natalitat continuï baixant si no es produeixen millores en les condicions que les parelles consideren òptimes per tenir fills: l’estabilitat laboral, la residencial i la de les unions, ja que no es tracta d’una infecunditat voluntària.
L’envelliment de la població provoca un desequilibri entre la població en edat de treballar i la població en edat de jubilació, fet que dificulta “mantenir l’estat del benestar”, tal com explica Lozano. Sobretot el sistema de pensions i les cures a les persones grans. La sociòloga afirma que això crea “una dependència de les persones que puguin venir a treballar al nostre país”.
Per això assenyala que cal tenir un mercat de treball “atractiu” i, alhora, reclama millores en les polítiques públiques de conciliació familiar, sobretot en l’etapa de 0 a 2 anys, en què la càrrega de cura és molt intensiva, però no està coberta per llei. “Si hi hagués un mercat laboral fort amb menys incertesa i més suport a les famílies treballadores, això faria que es tinguessin més fills”, diu Lozano. “Un mercat de treball fort pot contrarestar els efectes més negatius de l’envelliment actual, ja que si assegura posicions laborals fortes, també implica contribucions estables i fortes.”