El Tribunal de Tolosa prohibix parlar català als plens de la Catalunya Nord

El Tribunal d’Apel·lació de Tolosa de Llenguadoc ha confirmat la prohibició de fer servir el català com a llengua prioritària en els plens municipals dels ajuntaments dels Banys i Palaldà (Vallespir), Elna (Rosselló), Portvendres (Rosselló), Sant Andreu de Sureda (Rosselló) i Tarerac (Conflent). Els ajuntaments, que després que Elna donés el primer pas l’any 2022, havien anat modificant els seus reglaments municipals per poder intervenir en català a les sessions plenàries, havien presentat un recurs després que el Tribunal Administratiu de Montpeller anul·lés l’any passat aquesta possibilitat. Ara, el tribunal de Tolosa ha rebutjat el recurs dels ajuntaments i ha donat la raó al tribunal de Montpellier, amb el que ja no serà possible intervenir en català als plens. Això sí, la pròpia sentència obre la possibilitat a que les intervencions, que s’han de fer en francès, puguin ser traduïdes al català, justament el contrari del que aspiraven aconseguir els municipis, que plantejaven que fos el català la llengua prioritària.

La sentència argumenta que la modificació del reglament aprovat pel municipi d’Elna permetent als regidors expressar-se en català als plens “infringeix” l’article 2 de la Constitució francesa, encara que contemplin una traducció al francès, perquè el francès és la llengua oficial de la república.

L’alt tribunal insisteix que la llengua francesa és “un element fonamental de la personalitat i patrimoni de França, essent la llengua de la República en virtut de la Constitució”.

El judici contra els cinc ajuntament es va celebrar el 18 d’abril de l’any passat. Durant la vista, la ponent pública del Tribunal Administratiu de Montpeller va apostar per anul·lar el canvi dels reglaments que permetia parlar català als plens d’aquests municipis. Durant la seva intervenció, la magistrada va recordar que “la llengua de la República” és el francès i que el fet de traduir els debats deixava en pitjor posició aquesta llengua.

La sentència va arribar el 9 de maig i els afectats van, que van considerar la decisió una “bufetada” al català, van recórrer la sentència al Tribunal de Tolosa, que ara també m ss van . El tribunal va anul·lar el canvi de reglament dels cinc ajuntaments nordcatalans que permetien parlar als plens a condició de traduir les intervencions al francès. El tribunal argumentava que la llengua francesa és la llengua de l’estat, tal i com estableix la constitució francesa, i que no podia ser relegada a llengua de traducció. Els afectats van assegurar aleshores que la decisió suposava una “bufetada” a la llengua i van anunciar que acudirien al Tribunal d’Apel·lació de Tolosa, que ara s’ha pronunciat.