La violència contra les dones no s’atura

Vint persones: disset dones i tres fills i filles. Aquest és el macabre recompte de les víctimes mortals de la violència masclista a Catalunya el 2024. Cinc més que el 2023. Imaginem per un moment que les vint vides les hagués arrabassat un assassí en sèrie. La histèria seria col·lectiva. En canvi la xacra de la violència de gènere només ocupa els titulars en el moment puntual dels fets i quan es tracta de situacions molt cruels. Però, mentre caduca el focus mediàtic, aquesta violència no s’atura. No s’ha d’oblidar que els assassinats són la punta de l’iceberg de molts altres casos de menyspreu a la vida de les dones, un problema estructural present a tot arreu i del qual no se’n tenen prou dades objectives perquè no totes les dones tenen l’oportunitat o els mitjans per denunciar quan són discriminades, maltractades, agredides, assetjades... Les estadístiques recollides per l’Institut Català de la Dona, a través de l’Observatori de la Igualtat de Gènere, indiquen que fins a finals del mes de novembre 6.245 dones havien estat ateses als serveis d’informació i atenció a les dones (SIAD) de titularitat municipal o comarcal perquè es trobaven en una situació de violència masclista. D’altra banda, també es coneixen les dades dels SIE, els serveis d’intervenció especialitzada i d’acompanyament per a les dones víctimes de la violència de gènere i les seves famílies. Aquest any van tenir 8.569 usuàries fins al desembre. Finalment, aquest 2024 també hi ha hagut 263 dones, amb 175 fills i filles, per a les quals ha estat necessari buscar una solució d’acolliment substitutori de la llar perquè el risc de quedar-se a casa seva era massa alt.

Pel que fa al nombre de casos que arriben al jutjat, augmenta en més d’un miler cada any: el 2021 van ser 21.857 i el 2023 ja havien pujat a 24.950. Un dels que han tingut més ressò és el del periodista Saül Gordillo, que ha estat condemnat en primera instància a un any de presó per l’agressió sexual a una treballadora en una festa de Nadal de l’empresa, el 2022, quan ell dirigia el digital Principal. El lema “Que la vergonya canviï de bàndol” va ser utilitzat per la víctima. És una proclama estesa en el món del feminisme, que continua exigint que les administracions i el sistema judicial garanteixin millor les perspectives de gènere perquè les víctimes puguin denunciar amb la garantia que no seran revictimitzades. Aquesta seguretat és bàsica, com també ho és una bona educació afectivosexual que trenqui d’una vegada els esquemes del patriarcat que veu la dona com a simple objecte de plaer o reproductiu.

En qualsevol cas, les xifres són alarmants, però també relatives, tenint en compte que les estimacions fetes a Europa apunten que dues de cada tres dones hauran patit violència de gènere en algun moment de la seva vida. Estem parlant de violència sexual i física, perquè la violència laboral –com ara la discriminació en sous o les dificultats de conciliació–, la violència digital –amb atacs, insults i degradacions a les xarxes– o la violència social –imposant estereotips i normes basats en els desitjos dels homes– ni tan sols es tenen en compte.

També és preocupant que davant d’una major sensibilització social, amb mobilitzacions ciutadanes i campanyes de l’administració, estiguin augmentant les posicions conservadores. Això és especialment greu entre els joves, que veuen reproduir a les xarxes socials i al seu entorn missatges misògins on es qualifica el “valor” de les dones en funció del que s’espera d’elles. L’actitud reactiva es reflecteix en una enquesta del CEO: el 54% dels nois catalans d’entre 16 i 25 anys creuen que el feminisme “ha anat massa lluny”. I encara provoca més neguit que una de cada quatre noies de la mateixa franja d’edat pensi el mateix.

En xifres