La Generalitat planteja tornar a bonificar els jutges i funcionaris judicials que redactin sentències en català, ja que aquestes només suposen ara el 5,3 %, mentre que a principis dels anys 2000 aquest percentatge pujava fins al 20 % gràcies a un programa d’incentius econòmics.

Aquesta és una de les mesures que ha plantejat el govern en la reunió d’aquest dilluns de la Taula del Pacte Nacional per a la Justícia, presidida pel conseller de Justícia, Ramon Espadaler, en la qual s’ha presentat un paquet de mesures per impulsar l’ús del català en la justícia, segons ha informat la Generalitat en un comunicat recollit per Efe.

En la reunió, el conseller de Política Lingüística, Francec Xavier Vila, i la secretària general de Justícia, Maite Casado, han detallat que el 2024 les sentències redactades en català es van situar en el 5,3 % del total i que només el 5,6 % dels documents d’inici dels procediments estaven en aquesta llengua.

A més, segons Vila, en el 80 % dels casos en què es demana explícitament la tramitació en català d’un procediment judicial aquesta opció s’incompleix, la qual cosa el conseller considera que demostra la “profunda irregularitat lingüística” del sistema judicial a Catalunya.

Davant d’aquesta situació, el govern s’ha compromès a treballar perquè els jutges i funcionaris judicials percebin una bonificació econòmica cada vegada que escriguin en català una sentència o documents de tramitació judicial com les notificacions.

En l’actualitat els advocats del torn d’ofici ja perceben una bonificació de 25 euros cada vegada que inicien actuacions judicials en català, gràcies a un acord entre la conselleria de Justícia i el Col·legi d’Advocats Catalans (CICAC), pel qual la Generalitat destinarà aquest any 500.000 euros a l’impuls d’aquest idioma en l’assistència jurídica gratuïta. En la reunió d’aquest dilluns també s’ha plantejat impulsar que aquesta bonificació als lletrats d’ofici que iniciïn procediments en català es pugui ampliar als advocats privats.

Una altra de les mesures que s’ha posat sobre la taula ha estat traslladar al Consell General del Poder Judicial (CGPJ) que, mitjançant l’avanç de la Intel·ligència Artificial (IA), el seu centre de documentació judicial pugui traduir-se automàticament al català, gràcies a un traductor jurídic que està desenvolupant la Generalitat.

En la reunió també s’ha plantejat la possibilitat d’impulsar que el coneixement del català passi a ser un mèrit en el procés de selecció dels membres de la carrera judicial, ja que actualment ho és en la fase d’elegir destinació.

De fet, una de les primeres propostes que l’administració catalana fa als nous professionals que s’incorporen als jutjats catalans és oferir-los formació lingüística especialitzada, una proposta que també es planteja als fiscals de l’Estat a petició de la Fiscalia General de l’Estat.

A la reunió d’aquest dilluns també hi han participat els consellers de Salut, Olga Pané, d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper, i d’Igualtat, Eva Menor, així com representants dels grups parlamentaris PSC-Units per Avançar, Junts, ERC, CUP i els Comuns, dels col·legis d’advocats, procuradors i notaris, patronals, sindicats i les entitats municipalistes